Pel que fa a la carpeta política, algunes d'aquestes fonts -afins als republicans- coincideixen que si tot funciona és perquè Vergés "no força la maquinària", no planteja "estridències", ni imposa decisions "unilaterals", sinó "col·legiades". Què vol dir això, a la pràctica? La distensió en les reunions de la mesa és evident amb fets com que ja no s'allarguen durant tanta estona. Moltes de les qüestions es parlen prèviament entre els membres per tal de garantir el consens i que surtin aprovades, ja que Vergés, com a vicepresidenta, no vol acumular en la seva figura totes les decisions. Aquesta normalitat, però, també s'explica des del punt de vista de l'etapa post-procés, en la qual no s'exploren els límits de la desobediència com havia passat en els últims temps, i que s'emmarca també en l'estratègia d'ERC de deixar enrere la confrontació.
Què passava amb Borràs? "Un dia va decidir contractar unilateralment un pessebre per al Parlament quan feia més de 40 anys que no se'n posava. No ho va parlar amb ningú i va fer als treballadors tirar pel dret per gestionar-ho", remarca un alt càrrec de la cambra. Culpar els funcionaris de la retirada de l'escó al diputat de la CUP Pau Juvillà va ser un altre dels episodis protagonitzats per la líder de Junts que van ressonar: va acusar els serveis de la cambra d'haver actuat de manera "improcedent" i d'executar per iniciativa pròpia la suspensió que la Junta Electoral Central va decretar un cop va tenir la sentència ferma d'inhabilitació. La figura d'Andrey també generava molta polèmica: les desavinences amb Vergés o Assumpta Escarp, vicepresidenta segona i del PSC, eren evidents. També se la va acusar d'amagar informació, i va protagonitzar litigis amb Palomares o amb el lletrat Antoni Bayona.
Funcioni ara tot millor o pitjor, des de l'entorn de Borràs -que no deixa de remarcar que la suspensió de la presidenta per part de la mesa atempta contra els drets humans-, veuen el funcionament actual amb satisfacció: una interinitat forçada que reflecteix una anormalitat, i que també evidència que, com no hi ha presidència, es fan menys coses. "Quan va entrar Borràs, es va començar a fer més feina. Per exemple, vam ampliar les connexions internacionals de la cambra", remarca un representant de Junts a Nació. El cert és que l'entorn de Vergés ja va assegurar des d'un inici que exerciria les funcions de presidenta amb un perfil baix, limitat a fer que tot l'engranatge funcioni, ja que no és el càrrec que se li havia assignat per aquesta legislatura. De fet, Vergés és candidata a l'alcaldia de la seva ciutat, Igualada, i amb les eleccions municipals, haurà de combinar la campanya amb la gestió del Parlament.
La figura del lletrat major
Què implica aquesta interinitat a les entranyes de la institució? Pot funcionar un Parlament sense secretari general? "De moment funciona perquè es cobreixen les seves funcions, i a la pràctica per tant, és com si no hi hagués lletrat major. Fins ara no ens hi havíem trobat. Això, com a mínim, obre la porta a repensar l'estructura. Però això no es farà a curt termini", recalquen des del PSC, que ostenta la vicepresidència segona i una secretaria a la mesa. El cert és que el Parlament, històricament, ja havia funcionat amb una única figura al capdavant de la gestió de la institució. La dualitat de càrrecs -secretaria general i lletrat major- es va plantejar ad hoc com a mecanisme de reconeixement institucional i no amb l'objectiu de plantejar una nova forma de gestió.
Per quin motiu? A l'inici del funcionament de la cambra, després de la dictadura, el càrrec es coneixia com a "oficial major", i el primer en ocupar-lo va ser Robert Vergés (1980-1981). Tot seguit va passar a mans d'Ismael Pitarch fins l'any 1999, quan es va donar pas a Imma Folchi. Per tal de preservar Pitarch d'alguna manera dins l’estructura parlamentària, es va crear la figura del "lletrat major" i se li va assignar a ell, amb la tasca d'assistir d'alguna manera a l'oficial. Anys després, el 2006, amb la reforma del reglament, Folchi va passar a ser designada "secretària general" i d'aquesta manera es definia la composició actual fins avui dia. "La plaça del lletrat major és una plaça que no té contingut fins que se'n vulgui delegar, per això no té gaire sentit", remarca una font parlamentària amb dilatada experiència a la cambra.
Sigui com sigui, la institució no havia estat mai tant de temps -més de vuit mesos- sense secretari general. La segona certesa és que Palomares se'n surt amb tot, però també és cert que en cas de la seva absència -per qualsevol motiu-, el funcionament parlamentari es podria veure "greument afectat i bloquejat". Des de l'entorn del lletrat major, a més, remarquen que va "desbordat". Aquesta és una situació que l'equip de Vergés, malgrat que podria fer-ho, no vol revertir. "Per molt que tingui les funcions sobre el paper, ella hi és de forma interina, i entenem que és una decisió que ha de prendre la presidència formal en consens amb la resta de la mesa", valoren els republicans.
Més de 20.000 euros mensuals de sou
Tot funciona, més o menys bé, i això és una evidència per totes les parts. Com s'explica, doncs, que durant tots aquests anys s'estiguin destinant dos sous -no menors- a dues figures, quan una de sola està demostrant que la pot exercir? Els salaris establerts el 2022 -els del 2023 encara no són vigents, ja que van lligats a l'aprovació dels pressupostos de la Generalitat- estableixen que el sou mensual per a la secretària general és d'11.346€, als quals s'han de sumar els complements per antiguitat, més de 500 euros mensuals. En el cas del lletrat major, el sou estipulat és de 9.260€, al qual també s'hi afegien uns 400 euros mensuals per antiguitat.
Avui dia, Esther Andreu ja no cobra el sou de secretària general i percep la quantitat de lletrada rasa, mentre que Palomares cobra ara el sou que pertanyia a Andreu, els 11.346 mensuals més extres. Actualment, per tant, el sou del lletrat major no el percep ningú i resta com a romanent. És prescindible, doncs, tenir dos alts càrrecs a la cambra i també els seus respectius sous?
Sous dels funcionaris del Parlament pel 2022. Les dues primeres línies, corresponen al sou de la secretaria general i del lletrat major. Informació: Parlament
Com es podria repensar l'arquitectura parlamentària?
És una pregunta que es fonamenta en futuribles. El consens que hi ha és que això s'haurà d'abordar quan hi hagi una presidència formal a la cambra, i no en el marc d'aquesta situació forçada d'interinitat. Tocar els estaments d'una estructura com aquesta no és gens fàcil i pot obrir litigis amb els lletrats de l'administració parlamentària. Fonts de l'entorn de Borràs asseguren que, quan ella va arribar al càrrec, va plantejar la necessitat de tornar a la forma unificada de càrrecs. "Els lletrats no van voler", assenyalen.
Des d'ERC, a hores d'ara, tanquen la porta als canvis. Consideren que la situació actual és la conseqüència de la voluntat de Junts de no proclamar una nova presidenta. Sobre l'escenari actual en què tot funciona malgrat no haver-hi dos alts càrrecs al capdavant del Parlament, aleguen que quan falta una figura la feina es reparteix entre altres treballadors i s'alenteixen les tasques. "Es nota la manca de la figura de secretaria general", afegeixen els republicans, que no comparteixen que la situació actual "plantegi l'opció de suprimir una funció com la secretaria general".
Des del PSC, insisteixen que com a mínim cal repensar si la dualitat és útil i, en cas de determinar que sí, dotar d'un contingut diferenciat les dues figures: "Cal una reflexió sobre la fusió d'aquestes figures o l'escissió de funcions. Per una banda, la figura més gerencial per a la secretaria general, i de l'altra, un assessorament jurídic de la mesa per al lletrat major", afegeixen. Finalment, des de la CUP, amb representació a la mesa mitjançant el diputat Carles Riera, es limiten a elaborar una constatació: "El lletrat major està fent les funcions de secretari general a tots els efectes, provisionalment. Per tant, la funció s’està exercint".
El debat és viu entre els lletrats del Parlament. Les seves postures no són unànimes, però es mouen entre dues opinions: fer avançar la figura de la secretaria general cap a una funció més gerencial -amb dubtes sobre si, sent un càrrec de confiança, podria mantenir la neutralitat-, o eliminar la figura del lletrat major i substituir-la per la designació de secretaris generals adjunts dins dels mateixos lletrats, que ocupin funcions concretes segons l'especialitat per cobrir totes les carpetes que ha d'abordar la secretaria general. "És un model similar al de les Corts Generals. El secretari general necessita delegar funcions concretes en subcàrrecs perquè si no hi hagi risc de col·lapse i error", apunta una font parlamentària amb experiència de gestió dins la cambra. Obrirà aquesta situació inèdita una reforma integral de l'administració parlamentària, estancada pràcticament des del seu inici?
Article 2. El secretari o secretària general
1. Correspon al secretari o secretària general la direcció superior del personal, dels serveis i dels centres gestors del Parlament, d'acord amb les instruccions del seu president o presidenta i de la mesa. El secretari o secretària general pot delegar atribucions concretes als lletrats i als caps dels centres gestors.
2. Correspon al secretari o secretària general, amb caràcter general, l'exercici de les competències i les funcions en matèria de personal, llevat de les que aquests estatuts atribueixen específicament a altres òrgans. El secretari o secretària general pot delegar l'exercici de les competències i les funcions en matèria de personal en el director o directora de Govern Interior.
Article 3. El lletrat o lletrada major
1. El lletrat o lletrada major assessora i assisteix el secretari o secretària general en l'exercici de les seves funcions, coordina els Serveis Jurídics i exerceix les altres atribucions que li delegui el secretari o secretària general, el qual substitueix en els casos de vacant, absència o malaltia.
2. El lletrat o lletrada major és nomenat per la mesa entre els lletrats del Parlament.