El govern espanyol avança en la paritat en plena pugna per la llei del «només sí és sí»

Les posicions de PSOE i Podem continuen allunyades i els socialistes no descarten tirar endavant la presa en consideració de la reforma de la normativa amb els vots de la dreta al Congrés dels Diputats

Irene Montero, al Congrés dels Diputats
Irene Montero, al Congrés dels Diputats | EuropaPress
07 de març de 2023, 07:00
Actualitzat: 13:42h
El govern de coalició espanyol afronta aquest dimarts una de les jornades més complexes de la legislatura, amb la llei del "només sí és sí" al centre del debat. Al matí, el consell de ministres aprova el projecte de llei que obliga a la paritat en la política i a l'empresa privada, com a transposició d'una directiva europea. Les tensions arribaran a la tarda: el Congrés vota la presa en consideració de la reforma de la llei que planteja el PSOE, i que ara com ara no compta amb el vistiplau de Podem. La llei sobre la llibertat sexual, iniciativa estrella de la ministra d'Igualtat, Irene Montero, ha provocat polèmica per la interpretació que n'han fet els jutges en alguns casos, i que ha comportat rebaixes de penes i la sortida de la presó d'agressors sexuals. En aquesta qüestió, els socis del govern espanyol continuen allunyats.

Segons dades del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) hi ha hagut almenys 721 revisions de condemna en aplicació de la nova llei des que va entrar en vigor l'octubre de l'any passat. D'aquestes revisions, s'han produït 74 excarceracions. La dreta i l'extrema dreta ha aprofitat aquestes dades per carregar contra la ministra Montero i el govern espanyol i disparar contra una llei pionera, que situa el consentiment de la víctima al centre i elimina els abusos sexuals per convertir-ho tot en agressions sexuals. La tendència conservadora dels jutges -segons Podem- o la poca pulcritud tècnica de la llei -segons l'oposició- han provocat que la normativa s'hagi posat en dubte i que el PSOE, a pocs mesos de les eleccions municipals, maniobri per reformar-la per evitar rebaixes de condemna.

On se situa el debat? Les converses arrenquen a principis de desembre, amb un informe que Pedro Sánchez encarrega a la ministra de Justícia, Pilar Llop. El PSOE vol augmentar les penes en cas que l'agressor utilitzi la violència. "És l'única manera d'evitar rebaixes de condemna", afirmava fa uns dies el portaveu socialista, Patxi López. Podem no s'oposa a augmentar les penes, però vol que el consentiment, l'essència de la llei, continuï al centre. "Hem de protegir el consentiment i no tornar al model basat en la violència, que situa en la dona el calvari d'haver de demostrar que es va resistir prou", sostenen des de Podem. Per què es rebaixen les penes? Segons Podem, perquè no s'interpreta correctament la llei. Segons els jutges, perquè s'ha d'aplicar la llei més favorable al condemnat.

Quan falten poques hores per a la votació, les posicions continuen allunyades i Podem avisa que es pot produir una "votació de la vergonya" i una "traïció al moviment feminista", just el dia abans del 8-M. Si finalment ni PSOE ni Podem arriben a un acord, els socialistes podrien acabar aprovant la presa en consideració de la reforma de la llei amb els vots del PP, que ja ha dit que hi votarà a favor. "Protegirem les dones del seu govern i la seva activitat legislativa", ha dit Alberto Núñez Feijóo, aquest dilluns. El debat al Congrés farà visibles les discrepàncies al govern de coalició, unes discrepàncies que, a menys d'un any per a les eleccions, no haurien de trencar l'executiu. En funció de la reforma que acabi tirant endavant, una de les lleis estrella del Ministeri d'Igualtat quedaria desfigurada.
 

Primer pas de la llei de paritat

El plat fort serà a la tarda, però al matí el consell de ministres aprovarà com a projecte de llei la transposició de la directiva europea que obliga a fixar quotes no només en l'àmbit polític sinó també en el privat. La llei, pionera segons Sánchez, també regularà la paritat en els espais de poder, és a dir, en els consells d'administració de les empreses privades. Tot plegat neix d'una directiva europea de 2022 que obligarà a partir de 2026 a un mínim d'un 40% d'administradors d'empreses siguin "del sexe menys representat". La reforma també afectarà els col·legis professionals i els consells generals, i pretén garantir que les dones ocupin un mínim del 40% dels llocs de govern.