Anna Grau, candidata de Ciutadans per l’alcaldia de Barcelona, ha de ser per força bastant honesta a l’hora de triar llibre, sèrie, cançó i bar. És una tria prou eclèctica per haver passat pel filtre de qualsevol assessor de comunicació política. Ja està bé que sigui així, perquè tot el que ha triat ens mostra i ens demostra que Anna Grau, mentre es diverteix, és exactament com la percebem quan fa política.
Llibre
Un llibre, per a Anna Grau: Expiació d’Ian McEwan. Una novel·la que explica la història de la família Tallis, que organitzen una vetllada familiar. Mentre la casa es va omplint de convidats, tot apunta que serà un dia com els altres, però abans d'acabar de sopar, un crim capgira el destí de tota la família. És un llibre tens, incòmode. Que provoca en el lector aquella punxada a l’estómac que, d’alguna manera, enganxa. De vegades ja passa, que una narrativa provocadora pot generar interès. Em pregunto si és per això que aquest llibre deu agradar tant a Anna Grau.
«Expiación», d'Ian McEwan Foto: Quelibroleo
Sèrie
Una sèrie: Breaking Bad. Molt probablement l’única cosa que tingui jo en comú amb la candidata de Ciutadans. En el seu dia, fa més de deu anys, ens dividíem per aquells que van trobar avorridíssim el primer capítol de Breaking Bad i aquells que quan vam veure Walter White en calçotets pel desert vam dir: en volem més. Una sèrie sòrdida i esguerrada, amb personatges molt malparlats, sense escrúpols. M’estaré de fer la comparació amb els seus companys de partit.
Cançó
Una cancó: Libre de Nino Bravo. Aquesta sí que no l’havia vista a venir. Piensa que la alambrada solo es / Un trozo de metal / Algo que nunca puede detener / Sus ansias de volar. No concebo aquesta cançó en ple 2023 en cap altre lloc que no siguin passades les sis del matí en una discoteca que ja estigui obrint els llums per anar fent via. Potser se l’hauria pogut posar de fons a tot drap durant la sessió de fotos dels cartells de campanya i així el seu “allibera’t” de l’eslògan aniria una mica més alineat amb la seva actitud corporal.
Bar
I, per últim, un bar de Barcelona: el Dry Martini. Ah, bona elecció! Pels amants dels còctels és gairebé una meca a la capital. Jo he de confessar que, malgrat considerar-m’hi, no hi he arribat a anar mai perquè sempre m’ha tirat enrere l’ambient que hi pugui haver. A Anna Grau se li valora la sinceritat a l’hora de no triar un bar “dels de tota la vida”, que és l’opció més fàcil quan et vols posar els teus conciutadans a la butxaca. El Dry Martini em sembla un escenari molt realista on imaginar-me la candidata de Ciutadans fent un afterwork. La mena de personatge que sempre sospito que freqüenta el local.
