04
de febrer
de
2024, 22:22
Actualitzat:
23:11h
La Fiscalia del Tribunal Suprem ha rebutjat investigar Carles Puigdemont per terrorisme en la causa de Tsunami Democràtic, segons ha avançat El Confidencial i han confirmat fonts fiscals a Nació. La sala penal va demanar fa uns dies a les parts que es posicionessin sobre la petició del jutge Manuel García Castellón i el ministeri fiscal ja marca criteri: no creu que hi hagi indicis per traslladar la causa al Suprem i demanar la imputació de l'expresident per les protestes de la sentència del procés. La resposta la Fiscalia -coherent amb la línia exhibida pel fiscal de l'Audiència Nacional, Miguel Ángel Carballo- suposa un revés per a les tesis de García Castellón.
L'informe el signa el fiscal Álvaro Redono i l'haurà de validar la junta de fiscals aquest dimarts. Sosté que no hi ha prou elements que justifiquin la imputació de l'expresident, malgrat la insistència de l'instructor de l'Audiència Nacional, que protagonitza un xoc amb el fiscal Carballo des de fa mesos per la tesi del terrorisme. El fiscal Redondo, com Carballo, també veu un possible delicte de desordres públics greus i danys, però no pas terrorisme, i tampoc que es pugui implicar Puigdemont en els fets. La causa afecta també la secretària general d'ERC, Marta Rovira, el diputat Ruben Wagensberg, que ha marxat a Suïssa davant la pressió judicial, i altres persones vinculades al moviment independentista.
En tot cas, el criteri de la Fiscalia encara no és definitiu. Dimarts se sotmetrà a l'examen de la junta de fiscals de la sala penal del Suprem. Si hi ha criteris oposats -és previsible que n'hi hagi-, s'imposarà la posició de la majoria. Un cop l'informe sigui definitiu, el magistrat Juan Ramon Berdugo -ponent de la qüestió- proposarà a la sala penal -que presideix Manuel Marchena- si s'ha d'acceptar o no la causa de Tsunami.
Aquesta carpeta és una de les que amenaça de quedar fora de l'amnistia, precisament per la insistència de jutge García Castellón de mantenir la investigació per terrorisme. Després de quatre anys amb la investigació aturada, l'instructor va reactivar-la en ple debat sobre l'amnistia, al novembre, i va posar el focus en Puigdemont. Des d'aleshores, ha anat buscant les escletxes a la llei que es treballava al Congrés, ja sigui vinculant la mort d'una persona a les protestes o lligant les lesions de policies amb vulneracions de drets humans. La pressió del jutge explica, en part, els dubtes de Junts, que va frenar l'aprovació de la llei d'amnistia la setmana passada, per tenir més temps per protegir la causa de Tsunami, entre d'altres.
Qui tampoc creu que es pugui parlar de terrorisme en el cas de les protestes de la sentència és el president del govern espanyol, Pedro Sánchez. "Tots els independentistes seran amnistiats, perquè no hi ha terrorisme", va dir dijous. Ministres espanyols han criticat la investigació de García Castellón, per les possibles motivacions polítiques hi ha darrere. Algunes fonts jurídiques consultades creuen que la Moncloa, via fiscal general de l'Estat, ha instat la Fiscalia a rebaixar la pressió sobre els organitzadors de Tsunami. En la causa, però, hi ha altres acusacions -com Vox o Societat Civil Catalana- que sí que comparteixen la tesi del jutge.
L'informe el signa el fiscal Álvaro Redono i l'haurà de validar la junta de fiscals aquest dimarts. Sosté que no hi ha prou elements que justifiquin la imputació de l'expresident, malgrat la insistència de l'instructor de l'Audiència Nacional, que protagonitza un xoc amb el fiscal Carballo des de fa mesos per la tesi del terrorisme. El fiscal Redondo, com Carballo, també veu un possible delicte de desordres públics greus i danys, però no pas terrorisme, i tampoc que es pugui implicar Puigdemont en els fets. La causa afecta també la secretària general d'ERC, Marta Rovira, el diputat Ruben Wagensberg, que ha marxat a Suïssa davant la pressió judicial, i altres persones vinculades al moviment independentista.
En tot cas, el criteri de la Fiscalia encara no és definitiu. Dimarts se sotmetrà a l'examen de la junta de fiscals de la sala penal del Suprem. Si hi ha criteris oposats -és previsible que n'hi hagi-, s'imposarà la posició de la majoria. Un cop l'informe sigui definitiu, el magistrat Juan Ramon Berdugo -ponent de la qüestió- proposarà a la sala penal -que presideix Manuel Marchena- si s'ha d'acceptar o no la causa de Tsunami.
Aquesta carpeta és una de les que amenaça de quedar fora de l'amnistia, precisament per la insistència de jutge García Castellón de mantenir la investigació per terrorisme. Després de quatre anys amb la investigació aturada, l'instructor va reactivar-la en ple debat sobre l'amnistia, al novembre, i va posar el focus en Puigdemont. Des d'aleshores, ha anat buscant les escletxes a la llei que es treballava al Congrés, ja sigui vinculant la mort d'una persona a les protestes o lligant les lesions de policies amb vulneracions de drets humans. La pressió del jutge explica, en part, els dubtes de Junts, que va frenar l'aprovació de la llei d'amnistia la setmana passada, per tenir més temps per protegir la causa de Tsunami, entre d'altres.
Qui tampoc creu que es pugui parlar de terrorisme en el cas de les protestes de la sentència és el president del govern espanyol, Pedro Sánchez. "Tots els independentistes seran amnistiats, perquè no hi ha terrorisme", va dir dijous. Ministres espanyols han criticat la investigació de García Castellón, per les possibles motivacions polítiques hi ha darrere. Algunes fonts jurídiques consultades creuen que la Moncloa, via fiscal general de l'Estat, ha instat la Fiscalia a rebaixar la pressió sobre els organitzadors de Tsunami. En la causa, però, hi ha altres acusacions -com Vox o Societat Civil Catalana- que sí que comparteixen la tesi del jutge.