La directora de «My Mexican Bretzel» serà als Cines Olot aquest divendres

Divendres, 19 de març, a les vuit del vespre, als Cines Olot, tindrà lloc la projecció de la pel·lícula My Mexican Bretzel (2020). L’acte comptarà amb la presència de la seva directora Nuria Giménez Lorang (Barcelona, 1976).

La majoria de sinopsis i reculls de premsa presenten My Mexican Bretzel com el diari íntim d’una dona de classe acomodada, il·lustrat per les filmacions casolanes del seu marit. Ubicat entre els anys 1940 i 1960 del segle passat, el film mostra boniques estampes de viatges a Itàlia, Nova York, Mallorca i Suïssa, amb un rerefons similar als preciosistes melodrames de Douglas Sirk o Todd Haynes. Però aquest és només un nivell bàsic de lectura, un esquer narratiu sobre el que se sobreposen moltes capes d’interpretació que ens traslladen a un àmbit molt més emocional, poètic i reflexiu.

La gènesi del projecte parteix de la troballa accidental d’una cinquantena de bobines (amb filmacions en 8 i 16 mil·límetres) a la casa de l’avi de la directora, com una mena de tresor personal que portava anys sense ser revisat. A partir d’aquí va començar un procés de set anys de visualització, digitalització, classificació, edició...

Una mena de reapropiació personal acompanyat d’un treball paral·lel d’escriptura sobre el que el material filmat anava suggerint i evocant. Imatges i text es van anar fusionant per construir l’aparença del dietari de Vivian Barret, salpebrat amb reflexions del mestre Kharjappali, que posen en joc el contrast entre la bellesa del món que es presenta i els dubtes íntims i existencials.

La idea del diari, però, es tradueix sense cap mena de diàleg o veu en off en una decisió motivada segons l’autora per tal de “no trair la pròpia idea d’un diari que no es verbalitza ni es llegeix en veu alta” i “deixar que l’espectador decideixi quina veu parla i des de quin lloc ho fa”. Per altra banda, això permetia fer un ús especial del so, donant-li més protagonisme i contrastant-lo molt amb els moments de silenci.

Així doncs, a partir del material documental sorgit d’un arxiu domèstic, Nuria Giménez planteja un fascinant exercici sobre la construcció de la ficció, la fragilitat de les aparences i la distància entre el desig i la realitat.

Malgrat ser l’òpera prima de l’autora, ha recollit nombrosos guardons com els de millor pel·lícula, direcció i guió del Festival de Gijón; el Premi Found Footage en el Festival de Rotterdam; el Premi del Públic en el D’A Film Festival, o nominada a millor guió,  muntatge i documental als premis Gaudí que es lliuraran aquest proper diumenge.

Ho organitza: Cine Club Olot i Associació Cultural Binari i s’inclou en la programació del +MOT 2021.