Puigdemont ja disposa del partit a mida per lluitar l'hegemonia

Carles Puigdemont, com ha reconegut tant en públic com en privat, no ha estat mai amant de les dinàmiques internes de partit. Ho va evidenciar en l'etapa com a militant de Convergència, i també en els primers compassos de vida del PDECat, les sigles que ara deixa enrere per fundar Junts per Catalunya (JxCat). Un projecte que orbita al seu voltant, amb els presos i exiliats com a principals suports, i que aquest dissabte ha començat a caminar oficialment com a formació política convencional amb l'objectiu de ser el "corrent central" de l'independentisme que culmini una República "compartida". Un instrument dissenyat a mida entre Waterloo i Lledoners que ha de servir, també, per lluitar amb ERC l'hegemonia en les properes eleccions al Parlament.

Puigdemont ha comparegut de manera telemàtica en l'acte fundacional, que s'ha desenvolupat en un plató i sense públic per les restriccions sanitàries. En un discurs que no s'ha allargat en excés, ha reconegut que l'independentisme ha de tenir "claredat" a l'hora de vertebrar el discurs que permeti apuntalar tot allò que es va deixar a mitges la tardor del 2017, però també ha demanat als partidaris de la unitat d'Espanya -o d'una tercera via- que clarifiquin el cost per a Catalunya de continuar dins l'Estat. En essència, l'eurodiputat de JxCat ha indicat que, per "sobreviure", el país ha de construir "entre tots" una República que ha contrastat amb una monarquia, la de Felip VI, a qui porta tota la setmana criticant pel seu paper contra el referèndum i el procés català.

La tria de les persones que han acompanyat Puigdemont són el resum de què ha passat en l'espai postconvergent els últims quatre anys. Hi han desfilat dirigents que van ajudar a fer néixer el PDECat -Josep Rull, Jordi Turull, Joaquim Forn-, independents que va fitxar per la llista del 21-D i ja es van implicar en la Crida Nacional per la República -Laura Borràs, Jordi Sànchez, Gemma Geis- i els independents que ha anat sumant al llarg dels últims anys, com ara l'eurodiputat Toni Comín. Presos, exiliats i el pinyol dels independents, juntament amb veus amb trajectòria a CDC -Albert Batet, cap de files del grup parlamentari, o bé les alcaldesses Marta Madrenas i Anna Erra-, són la fórmula amb la qual ha arrencat JxCat, que aspira a una "hegemonia forta". 

L'expressió és de Jordi Sànchez, el dirigent empresonat que té més al cap el projecte estratègic de la formació. Ha reclamat "incorporar" tothom que es va fer seu l'1-O -JxCat és qui més el reivindica, malgrat els pocs avenços en la implantació del mandat durant la legislatura-, però també aquells que encara no han fet el pas i s'ho estan pensant arran de l'actuació de l'Estat contra l'independentisme. "Aquest serà el partit de la gent", ha expressat Sànchez, a qui s'atribueix la capacitat de ser secretari general de la nova formació. La direcció no s'escollirà fins al dia 9 d'agost, però les candidatures ja es poden formalitzar entre aquest diumenge i el pròxim divendres. Hi ha tres blocs: president i vicepresidències; secretari general, d'organització i finances; i els 18 membres restants de l'executiva, escollits amb llistes obertes i de manera paritària.

La tria dels perfils definirà quin tipus de projecte posa en marxa JxCat i com es combina la fórmula entre presos, exiliats, dirigents parlamentaris i veus de referència de l'espai. En la fundació s'han potenciat les figures d'Elsa Artadi i de Madrenas, així com les d'Erra, Borràs, Geis, Batet, Assumpció Castellví, Josep Lluís Cleries -aquests dos últims senadors- i fins i tot la de Meritxell Borràs, exconsellera de Governació, que ha compartit plató amb Forn, Rull, Turull i Sànchez. La gran majoria d'aquests noms aspiren a formar part de les cares visibles del projecte, que també compta amb l'aval de consellers com Miquel Buch -de qui s'ha demanat la dimissió en diverses ocasions al xat de YouTube des d'on s'emetia l'acte-, Jordi Puigneró, Damià Calvet i Meritxell Budó.

Tots ells tenen -encara- el carnet del PDECat, el partit hereu de CDC que va néixer fa quatre anys entre fortes tensions internes -les quals expliquen la trajectòria que ha tingut- i que no s'ha sumat com a entitat al projecte de Puigdemont. La formació liderada per David Bonvehí té drets electorals, logística arreu del territori i un cos ideològic més definit, però observa com els dirigents més destacats -i afiliats de base-  han fet el salt cap a JxCat. No només és el cas de Puigdemont i els presos, sinó també veus del territori -Erra, Madrenas, Pep Berga (alcalde d'Olot), Miquel Noguer (alcalde de Banyoles), Mayte Rivero (influent al Pirineu), Albert Alins o bé Francina Vila, regidora a Barcelona i membre de la direcció del PDECat- que han fet el salt. També històrics com Josep Maria Cullell i Xavier Trias, integrants de governs liderats per Jordi Pujol.

La formació celebra dilluns una cita de la cúpula i, dijous, un consell nacional que serà fonamental per al seu futur. La trobada, que serà telemàtica i que fa dies que treballen David Bonvehí i la presidenta de l'organisme, Mercè Conesa, definirà què passa amb el PDECat, a qui Puigdemont no ha volgut integrar com a partit però sí que ha fet una crida a tots els seus militants. De moment, el projecte suma 2.853 afiliats, com ha fet públic l'encara president del partit, Carles Valls, alcalde de Balenyà, que és peça clau en la maniobra que ha permès a l'expresident controlar les sigles. Una maniobra que encara cou al PDECat, especialment al pinyol de dirigents que acompanyen Bonvehí com són Ferran Bel, Marc Solsona i Marc Castells. El risc d'escissió i que acabin confrontant projectes a les urnes es va tornant cada vegada més factible.

Puigdemont ni cap dels oradors ha fet referència al distanciament existent amb la formació hereva de Convergència, però sí que ha indicat que al nou partit "no hi sobra ningú". Fins que no es resolgui la ponència organitzativa -el procés intern es posa en marxa aquest mateix cap de setmana però no es culminarà fins el 3 d'octubre-, JxCat permet la doble militància. Qui no ho fa és el PDECat, que ja ha convidat els afiliats al nou partit estripar el carnet i a la direcció del qual es calcula que hi pot haver més baixes. Míriam Nogueras, vicepresidenta al costat de Bonvehí però alineada amb Puigdemont, pot ser la propera en abandonar el vaixell, així com també Lourdes Ciuró o Joan Pere Gómez. Les turbulències no s'aturaran durant les vacances.

La recepta de la unitat

Tant en la fundació de la Crida, nascuda fa dos anys, com en l'acte de JxCat hi han sobrevolat les crides a la unitat. El més explícit ha estat Comín, que va compartir Govern amb Puigdemont quan ell va ser proposat conseller de Salut a proposta d'Oriol Junqueras. "La unitat ha esdevingut un imperatiu", ha assenyalat l'eurodiputat de JxCat, que ha demanat vehicular la "pluralitat ideològica" a través del nou projecte sense que ningú hagi de renunciar a la "motxilla" d'idees que porti penjada a l'esquena. Junqueras ha saludat la nova formació emmarcant-la en el centredreta, una etiqueta que és rebutjada amb contundència en els argumentaris interns del partit.

L'expresident no ha fet cap referència a ERC i, de fet, en tot l'acte s'ha evitat qualsevol crítica als socis, amb qui es disputaran la victòria a les urnes. Només Jordi Turull ha enviat un missatge implícit als republicans: "La rendició vestida de pragmatisme no ha format mai de Catalunya". Tampoc s'ha fet referència a la confrontació que es defensa des de Waterloo, però sí que Laura Borràs ha posat l'accent en la necessitat de "plantar cara", mentre que Sànchez ha denunciat que Espanya "roba el pa i la sal" als catalans. El discurs de Puigdemont, en clau independentista, s'ha volgut aïllar formalment de polèmiques partidistes, ara que ha recuperat la relació amb Junqueras -al qual critica en passatges rellevants del llibre que ha publicat aquesta mateixa setmana-, i ha fet aquesta consideració: "La nostra aspiració és reforçar aliança dels qui som el mateix bàndol".

En aquest sentit, el president Quim Torra, el penúltim en prendre la paraula i teloner de Puigdemont, ha saludat la iniciativa de JxCat i ha apostat perquè l'independentisme superi la frontera del 50% en unes eleccions que encara no tenen data i que, si fos per ell, se celebrarien a principis d'octubre. Torra ha aprofitat la intervenció per reivindicar la feina del Govern en la crisi sanitària -principal escull per anar als nous comicis-, i ha advertit que la situació és "crítica". "El meu deure és dedicar el 100% dels meus esforços a la pandèmia i com encarrilar la sortida. Estem treballant bé, amb els experts, sense por i sense pressió", ha assenyalat el president.

JxCat no només ha d'afrontar la tasca d'elaborar un programa que combini legitimisme i gestió de cara -la ponència d'estratègia serà la base del full de ruta electoral, i està en mans de dirigents com Rull, Comín i Sànchez-, sinó també desplegar-se territorialment -en molts casos a partir de l'estructura del PDECat, que es pot veure buidat al territori-, triar candidat a les eleccions -el debat és qui acompanyarà Puigdemont com a número dos efectiu, plaça a la qual aspiren Borràs, Puigneró i Calvet- i, sobretot, guanyar-les. Per imposar-se a ERC i per continuar governant des de Palau un procés que s'ha anat reformulant en paral·lel a la reordenació de JxCat. L'expresident, després d'uns quants tombs, ja disposa d'una eina construïda a mida per assaltar l'hegemonia.