D'on ve el divorci Puigdemont-Ponsatí?

• El DAFO del 12‑M: com hi arriben els partits?
• Puigdemont podrà ser candidat i tornar per al ple d'investidura?
• Qui guanya i qui perd amb l'avançament d'eleccions a Catalunya?
• Qui guanyarà les eleccions? Això diuen totes les enquestes per al Parlament

El 29 de febrer del 2020, just abans que esclatés la pandèmia, Perpinyà va acollir un acte multitudinari amb Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí com a protagonistes. Feia només uns dies que havien pogut recollir les credencials com a eurodiputats després de rebre múltiples traves per part de l'Estat, i l'ambient era el de les grans ocasions. Quan Ponsatí va pujar al faristol i va qualificar la taula de diàleg -reunida per primera vegada aquella mateixa setmana- de ser una "enganyifa", Albert Batet va reaccionar amb entusiasme. "Ponsatí marca el camí!", va publicar immediatament a Twitter. És molt probable que el president del grup parlamentari de Junts, de la màxima confiança de Puigdemont -li dirigirà la campanya del 12-M-, no fes el tuit en les actuals circumstàncies. La distància de l'encara eurodiputada i l'expresident és absoluta, i s'explica per diverses raons. Són polítiques, però també personals.

L'exconsellera d'Ensenyament, que va aterrar al Govern només uns mesos abans de l'1-O, impulsa ara Alhora al costat de Jordi Graupera. Aspiren a representar l'anomenat quart espai independentista amb un porjecte pensat per acollir els decebuts amb la gestió del procés que han fet fins ara Junts, ERC i la CUP. Ponsatí, heterodoxa, ja va tancar la llista de Primàries a Barcelona -que liderava Graupera- en les eleccions municipals del 2019, un gest que no va agradar gens a Junts. De fet, pocs van entendre que l'exconsellera fes costat a una candidatura que rivalitzava amb la de Quim Forn mentre, al mateix temps, era la número tres de Puigdemont a les eleccions europees. En aquell moment, Ponsatí ja havia fet aquelles declaracions en què assegurava que el Govern havia anat "de catxa" la tardor del referèndum.


Aquestes paraules no li van passar factura a l'hora de formar part de la llista a l'Eurocambra, que va estar a punt de descarrilar per l'acció de la justícia estatal i que va haver de posar en marxa una operació logística llampec per imprimir paperetes. Amb el pas del temps, però, Ponsatí i Puigdemont es van anar distanciant. Ja no compartien el dia a dia a Bèlgica -quan va obtenir llibertat de moviments, l'exconsellera ja no va tornar a viure a Escòcia, on residia abans de formar part del Govern i on ha afrontat les peticions d'extradició-, i la llunyania ja era sobretot política. La mala relació va passar a ser coneguda pel gran públic fa exactament dos anys, en la sessió de tria de Puigdemont com a president del Consell de la República.

Ponsatí s'hi va connectar a distància i va fer tres preguntes al líder moral de Junts: una sobre els Jocs Olímpics d'Hivern -ella hi estava en contra, el partit amb el qual es va presentar al Parlament Europeu hi estava a favor-, sobre les actuacions dels Mossos contra manifestants independentistes i sobre la resposta a la sentència del 25% de castellà a les aules. Puigdemont, visiblement molest, li va dir que ell no compareixia en aquell fòrum -el Consell de la República- com a "militant" de Junts. Al cap de dos mesos, l'expresident anunciaria que deixava el lideratge orgànic del partit que va fundar des de l'exili, i del qual ara serà candidat a la Generalitat. Ponsatí, tot i el càrrec institucional a cavall de Brussel·les i Estrasburg, no s'hi ha implicat mai.
 
Tampoc ho va fer amb l'efímer PDECat, que és qui la va anar a buscar el 2017 per ser consellera. Qui primer l'avisa que forma part del càsting és Elsa Artadi, en aquell moment alt càrrec a Presidència. Li diu que la trucarà Artur Mas i no Puigdemont. "Volem que aquest Govern segueixi després del referèndum, i et demanem que et facis del PDECat", li diu Mas, amb qui es coneixien perquè els havia presentat Agustí Colomines, expresident de la fundació CatDem i després actiu col·laborador de la primera llista que presenta Junts al Parlament. De l'exlíder convergent, com li passa amb Puigdemont, li queda un sentiment de decepció que posa per escrit al llibre Molts i ningú (La Campana, 2022), on relata bona part de la seva vida.


És en aquest volum on Ponsatí expressa què li sembla Puigdemont. "És una anguila, s'escapa. És un home difícil de descriure. No es comunica gaire. No pregunta. És un tio astut. Puigdemont parla molt bé. Molt. Té una habilitat dialèctica brutal. Parlar bé és un gran do, per a un polític. Però bastir una estratègia i exercir un lideratge demana més que carisma, intuïció i comunicació; requereix treballar en equip, triar bons col·laboradors, confiar-hi, delegar i fer seguiment, i sobretot, requereix decidir i manar". També remarca que va ser ell qui es va negar a retirar la bandera espanyola del Palau de la Generalitat després de la DUI.

De la mateixa manera que Puigdemont mai va acabar d'estar còmode governant des de Barcelona, atenent les qüestions del dia a dia i havent de gestionar una relació complexa amb l'establishment -en els dies posteriors al referèndum les pressions van arribar a nivells mai vistos-, Ponsatí mai va respirar tranquil·la dins del Govern. "No comptava ni amb l'atenció ni el respecte d'aquell grup. Jo era algú que passava per allà i que s'havia deixat enfilar al carro, i el seu plantejament era: aquesta no té experiència, ho diu perquè no en té la més petita idea. Els que en sabem de política som nosaltres, que n'hem fet tota la vida", rememora al llibre.

La constant fugida d'estudi s’ha d’acabar. Els catalans es mereixen una altra política. Es mereixen sentir la veritat: La persecució de l'independentisme no s'acabarà fins que no siguem un Estat independent. I o hi ha cap acord amb cap partit espanyol que no sigui una rendició. pic.twitter.com/HSaiDRHbtG

— Clara Ponsatí (@ClaraPonsati) July 5, 2023

Sis anys després, Puigdemont i l'exconsellera d'Ensenyament formen part de dos partits diferents. A la pràctica, el divorci es va concretar el juliol de l'any passat, quan després de perdre la immunitat va fer una esmena a la totalitat a l'estratègia de l'exili en presència de Puigdemont. "La constant fugida d'estudi s'ha d'acabar. Els catalans es mereixen una altra política. Es mereixen sentir la veritat: La persecució de l'independentisme no s'acabarà fins que no siguem un estat independent. I o hi ha cap acord amb cap partit espanyol que no sigui una rendició", va dir l'exconsellera en una intervenció que ja porta el segell de Graupera, col·laborador seu a Europa i company a Alhora. Si no va ser el tràiler del nou projecte independentista, s'hi va assemblar molt.