13
de setembre
del
2022
Actualitzat
el
14
de setembre
a les
16:57h
El segon dia del retorn dels desnonaments a Catalunya, després de l'aturada judicial de l'estiu, ja s'ha cobrat el primer paquet de denúncies per la llei mordassa contra els activistes que reclamaven que s'aturés l'execució. Ha passat a Canovelles, al Vallès Oriental. Els Mossos d'Esquadra presents en aquest desnonament, que afectava una família vulnerable amb un fill de dos anys, han acabat anunciant la tramitació d'una sanció per desobediència a les vuit persones que s'havien col·locat davant la porta del pis. Una línia d'actuació que xoca amb el criteri general anunciat pel Departament d'Interior el març passat, quan va explicar que no donaria recorregut a les multes previstes en la llei 4/2015 -llei mordassa- en els casos d'activistes que simplement havien de ser apartats del davant de l'edifici on s'havia de produir un desnonament.
Aquest dimarts al matí, al carrer del Sol de Canovelles, activistes de la PAH Granollers s'han trobat que han estat avisats d'una denúncia per aquest mateix motiu: ser a la porta intentant aturar el desnonament. "Altres vegades, sent més persones, hem fet una mica més de resistència. Avui simplement ens hem mantingut dempeus i hem esperat que ens haguessin de treure. Però hem marxat pel nostre propi peu. Ha estat molt tranquil", explica Marc Plana, present a la protesta. Segons detallen els activistes, a més, es tractaria de la primera vegada que això passa a la comarca. Les sancions per intentar aturar desnonaments s'havien estès els anys anteriors especialment a Barcelona. Ara, la PAH Granollers assegura que la policia ha endurit el seu posicionament.
Fonts de la policia catalana confirmen l'aixecament de les actes amb les denúncies de Canovelles, però alhora remarquen que l'actuació dels agents sobre el terreny respon a criteris operatius i és després el Departament d'Interior qui tramita les sancions. Els Mossos fan arribar les conductes denunciades a la Direcció General de l'Administració de la Seguretat (DGAS) i és a partir d'aquí que s'acaba decidint si les multes acaben arribant a les persones identificades, i la quantitat que se'ls imposa.
Realitats paral·leles
Això afavoreix que actualment convisqui una doble realitat. La policia de la Generalitat continua anunciant denúncies contra els col·lectius pel dret a l'habitatge de cada vegada més punts del territori mentre Interior assegura que acabarà enviant aquestes multes a la paperera. És a dir, es fan avisos de multa que potser mai s'acaben acomplint. Sobre aquesta situació, el Departament d'Interior ha estat consultat per aquest mitjà, però no se n'ha obtingut resposta.
Des de col·lectius com el Sindicat de Llogateres o el Centre de Defensa dels Drets Humans Irídia ja van advertir des del primer moment que aquest escenari, en què els anuncis de denúncia segueixen vigents a peu de carrer, seguia donant cobertura a la intimidació policial contra el dret a protesta. De fet, els mateixos col·lectius recorden que les denúncies contra persones que se situen a la porta d'un edifici van començar a detectar-se a Catalunya únicament a partir del 2020, quan feia anys que es feien protestes exactament iguals sense derivar-se'n sancions. Igualment, es recorda que no es té constància que les plataformes antidesnonaments de cap altra comunitat de l'Estat rebin avisos de multa per la llei mordassa.
Una família amb dret a lloguer social
A partir del cas d'avui, des de la PAH Granollers han protestat per les denúncies que s'han trobat, així com pel desplegament de quatre unitats d'antiavalots de l'Àrea Regional de Recursos Operatius (ARRO) durant el desnonament, però també per l'expulsió d'una família que tenia drets reconeguts per la llei. La darrera actualització de la llei catalana d'emergència habitacional obliga els grans propietaris a fer un lloguer social en casos com aquest, amb unitats familiars que compten amb tots els documents acreditatius de la seva vulnerabilitat. Era el cas d'aquesta família finalment desnonada, que ocupava el pis des de feia uns 4 anys i que tenia l'informe de risc d'exclusió residencial tramitat pels Serveis Socials.
La propietat actual es va traspassar a Divarian, la immobiliària que ha adquirit gran part dels pisos del BBVA, i que ara és propietat del fons voltor Cerberus. Fonts del banc han assegurat a NacióDigital que es van vendre l'habitatge al fons immobiliari. Tanmateix, i tot i que la nova propietat hauria d'haver actualitzat la seva nomenclatura en el tràmit judicial, a la sentència segueix sortint que el demandant del desnonament és el BBVA. Per aquest motiu, els activistes han intentat una última acció de pressió, amb una protesta a una oficina de l'entitat bancària de Canovelles. Des del banc, però, insisteixen que ells se n'ha desvinculat totalment i que no en poden fer res.
Sigui com sigui, la PAH remarca que el jutjat de primera instància número 2 de Granollers també podria haver aturat el procediment en base a la moratòria estatal sobre els desnonaments en casos de vulnerabilitat, vigent fins al 31 de desembre. Tanmateix, tampoc no ha funcionat.
Ara, els activistes prometen fer arribar aquest cas a l'oficina de Consum de la Generalitat perquè es tramiti una sanció contra la propietat, per no oferir el lloguer social en un cas d'una família que complia tots els requisits de la llei.
Aquest dimarts al matí, al carrer del Sol de Canovelles, activistes de la PAH Granollers s'han trobat que han estat avisats d'una denúncia per aquest mateix motiu: ser a la porta intentant aturar el desnonament. "Altres vegades, sent més persones, hem fet una mica més de resistència. Avui simplement ens hem mantingut dempeus i hem esperat que ens haguessin de treure. Però hem marxat pel nostre propi peu. Ha estat molt tranquil", explica Marc Plana, present a la protesta. Segons detallen els activistes, a més, es tractaria de la primera vegada que això passa a la comarca. Les sancions per intentar aturar desnonaments s'havien estès els anys anteriors especialment a Barcelona. Ara, la PAH Granollers assegura que la policia ha endurit el seu posicionament.
Fonts de la policia catalana confirmen l'aixecament de les actes amb les denúncies de Canovelles, però alhora remarquen que l'actuació dels agents sobre el terreny respon a criteris operatius i és després el Departament d'Interior qui tramita les sancions. Els Mossos fan arribar les conductes denunciades a la Direcció General de l'Administració de la Seguretat (DGAS) i és a partir d'aquí que s'acaba decidint si les multes acaben arribant a les persones identificades, i la quantitat que se'ls imposa.
Realitats paral·leles
Això afavoreix que actualment convisqui una doble realitat. La policia de la Generalitat continua anunciant denúncies contra els col·lectius pel dret a l'habitatge de cada vegada més punts del territori mentre Interior assegura que acabarà enviant aquestes multes a la paperera. És a dir, es fan avisos de multa que potser mai s'acaben acomplint. Sobre aquesta situació, el Departament d'Interior ha estat consultat per aquest mitjà, però no se n'ha obtingut resposta.
Des de col·lectius com el Sindicat de Llogateres o el Centre de Defensa dels Drets Humans Irídia ja van advertir des del primer moment que aquest escenari, en què els anuncis de denúncia segueixen vigents a peu de carrer, seguia donant cobertura a la intimidació policial contra el dret a protesta. De fet, els mateixos col·lectius recorden que les denúncies contra persones que se situen a la porta d'un edifici van començar a detectar-se a Catalunya únicament a partir del 2020, quan feia anys que es feien protestes exactament iguals sense derivar-se'n sancions. Igualment, es recorda que no es té constància que les plataformes antidesnonaments de cap altra comunitat de l'Estat rebin avisos de multa per la llei mordassa.
Una família amb dret a lloguer social
A partir del cas d'avui, des de la PAH Granollers han protestat per les denúncies que s'han trobat, així com pel desplegament de quatre unitats d'antiavalots de l'Àrea Regional de Recursos Operatius (ARRO) durant el desnonament, però també per l'expulsió d'una família que tenia drets reconeguts per la llei. La darrera actualització de la llei catalana d'emergència habitacional obliga els grans propietaris a fer un lloguer social en casos com aquest, amb unitats familiars que compten amb tots els documents acreditatius de la seva vulnerabilitat. Era el cas d'aquesta família finalment desnonada, que ocupava el pis des de feia uns 4 anys i que tenia l'informe de risc d'exclusió residencial tramitat pels Serveis Socials.
La propietat actual es va traspassar a Divarian, la immobiliària que ha adquirit gran part dels pisos del BBVA, i que ara és propietat del fons voltor Cerberus. Fonts del banc han assegurat a NacióDigital que es van vendre l'habitatge al fons immobiliari. Tanmateix, i tot i que la nova propietat hauria d'haver actualitzat la seva nomenclatura en el tràmit judicial, a la sentència segueix sortint que el demandant del desnonament és el BBVA. Per aquest motiu, els activistes han intentat una última acció de pressió, amb una protesta a una oficina de l'entitat bancària de Canovelles. Des del banc, però, insisteixen que ells se n'ha desvinculat totalment i que no en poden fer res.
Sigui com sigui, la PAH remarca que el jutjat de primera instància número 2 de Granollers també podria haver aturat el procediment en base a la moratòria estatal sobre els desnonaments en casos de vulnerabilitat, vigent fins al 31 de desembre. Tanmateix, tampoc no ha funcionat.
Ara, els activistes prometen fer arribar aquest cas a l'oficina de Consum de la Generalitat perquè es tramiti una sanció contra la propietat, per no oferir el lloguer social en un cas d'una família que complia tots els requisits de la llei.