Els exiliats denuncien al TGUE que són víctimes de «persecució política»
La defensa de Puigdemont, Comín i Ponsatí qüestiona la competència del Suprem per demanar el suplicatori i diu que el procediment per aixecar la immunitat als eurodiputats de Junts va estar ple d'irregularitats
"Hi ha persecució política". Aquesta és la idea de fons que l'advocat Gonzalo Boye ha mirat de traslladar al Tribunal General de la Unió Europea (TGUE) en la vista d'aquest divendres sobre la immunitat de Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí. És una idea de fons que explica per què cal anul·lar el suplicatori que el Parlament Europeu va aprovar el març de 2021, acceptant la petició del Tribunal Suprem i el jutge Pablo Llarena. En aquest sentit, la defensa dels eurodiputats ha explicat als jutges europeus que la derogació de la sedició s'explica, com han dit diversos ministres espanyols i el mateix president, per facilitar l'extradició de Puigdemont a Espanya.
"Quants canvis en codis penals dels estats membres coneixen que vagin encaminats a obtenir una euroordre?", ha preguntat Boye als sis magistrats que formen part de la sala del TGUE que examina el cas. A més, l'advocat ha reforçat la seva posició detallant les nombroses irregularitats que hi va haver durant la tramitació del suplicatori. Una de clara, segons el criteri de les defenses, és la manca d'imparcialitat del president del Comitè d'Afers Jurídics (JURI), Adrián Vázquez, i del ponent del suplicatori, l'eurodiputat ultra Angel Dzhambazki, del mateix grup parlamentari que Vox. També ha posat en dubte la competència del Tribunal Suprem per demanar l'aixecament de la immunitat.
El duel dialèctic ha estat intens amb la representació del Parlament Europeu. Els lletrats de l'Eurocambra han dit davant del TGUE que l'escó que ocupen els tres eurodiputats de Junts "probablement és il·legal". L'argument és sorprenent, tenint en compte que l'Eurocambra va prendre aquesta decisió seguint la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) sobre el cas d'Oriol Junqueras, que deia que els eurodiputats ho eren des de la proclamació dels resultats de les eleccions, sense necessitat de fer més tràmits, com ara el que estableix la llei electoral espanyola de passar per Madrid a prometre la Constitució.
Els advocats del Parlament Europeu, pilotats per Norbert Lorenz, han defensat la conducta de Vázquez i Dzhambazki, i també han garantit l'exemplaritat del procediment del suplicatori. Els dos lletrats s'han decantat cap a les tesis d'Espanya i concretament de la Junta Electoral Central (JEC), quan ha qüestionat la validesa de l'escó dels tres eurodiputats de Junts, que actuen com a diputats de ple dret des del desembre de 2019, motiu pel qual es va haver de demanar un suplicatori. El Parlament Europeu, ha dit Lorenz, ha tingut una perspectiva "extremadament oberta" amb Puigdemont, perquè se li va permetre assumir l'escó tot i que la institució "no ha rebut mai la notificació que els demandants hagin estat nomenats o elegits parlamentaris a Espanya".
Això és precisament el que manté la JEC, que malgrat que les resolucions europees es nega a expedir la credencial de Puigdemont, Comín i Ponsatí fins que no viatgin a Madrid per acatar la Constitució (cosa que, a la pràctica, facilitaria molt probablement la seva detenció per part de les autoritats espanyoles, ja que el Tribunal Suprem manté activa l'ordre nacional de detenció en considerar que la immunitat dels dirigents independentistes no té efectes en territori espanyol). En tot cas, la vista d'aquest divendres al TGUE no va sobre les acreditacions -la presidenta del Parlament Europeu, Roberta Metsola, haurà de dir-ne alguna cosa en les setmanes vinents.
La presidenta de la sala dubta que hi hagi imparcialitat
La vista celebrada aquest divendres, que ha durat més de cinc hores, també ha comptat amb un llarg torn de preguntes per part dels magistrats del TGUE. La que s'ha mostrat més contundent amb Boye ha estat la presidenta de la sala i jutgessa ponent del cas, la xipriota Anna Marcoulli, que en un punt de la vista ha posat enormement en dubte que l'accés del Parlament als suplicatoris s'hagués tramitat de forma irregular. "No creu que està subestimant els membres de l'Eurocambra?", ha preguntat Marcoulli a Boye. "Si realment s'hagués produït una vulneració de drets tan gran, no creu que els membres de la cambra haurien dit alguna cosa?", ha insistit.
La sentència sobre aquesta qüestió s'espera per principis de l'any vinent i tot apunta que, passi el que passi, hi haurà recurs. Si els jutges donen la raó al Parlament Europeu, hi haurà recurs per mirar de revertir la situació, tenint en compte que el TJUE ja va dir fa uns mesos, quan va retornar la immunitat de manera cautelar als eurodiputats de Junts, que veia indicis de manca d'imparcialitat en Vázquez i Dzhambazki. Si el TGUE dona la raó als exiliats, però no entra al fons de la qüestió, que és la persecució política, o bé no aborda fins on protegeix la immunitat dels eurodiputats, la defensa podria recórrer al TJUE en darrera instància. Passi el que passi, els eurodiputats continuaran tenint immunitat de manera cautelar, almenys mentre mantinguin l'escó.
