07
de desembre
de
2022, 11:50
Actualitzat:
12:02h
Junts continua aprofundint en l'estratègia de combatre les "ocupacions conflictives". Segons han explicat aquest dimecres en roda de premsa el president del grup parlamentari de la formació, Albert Batet, i la diputada i alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, el partit ha registrat una proposició de llei destinada a acabar amb aquest tipus de problemàtiques en només 30 dies. Per això caldria, segons el seu punt de vista, modificar el codi civil -pel que fa a les comunitats de propietaris- i la llei del dret a l'habitatge -pel que fa als ajuntaments- per agilitzar el desallotjament d'aquelles persones que ocupin pisos de grans tenidors i "alterin la convivència". "La mesura és especialment necessària, perquè hi ha alarma social", han insistit Batet i Madrenas.
El president del grup parlamentari de Junts ha apuntat que aquesta modificació legal està basada en el projecte que van presentar les conselleres Lourdes Ciuró i Violant Cervera en la fase final de l'executiu de coalició. Un plantejament que va topar amb les resistències d'ERC, que ara que governa en solitari l'ha aparcat. "Lamentem que l'executiu de Pere Aragonès estigui mirant cap a una altra banda", ha remarcat Batet, que ha indicat que les ocupacions han augmentat un 550% en una dècada. Segons ell, un 45% d'aquest tipus de problemàtiques estan situades a Catalunya.
El president del grup parlamentari de Junts ha apuntat que el millor seria tramitar per lectura única el projecte de llei. "Hem d'aportar solucions a les persones que pateixen problemes", ha indicat Batet, que ha insistit que hi haurà contactes amb els grups parlamentaris per tirar endavant la mesura. En essència, quin és el nucli dur de la proposició? "Que tant les comunitats de propietaris i els ajuntaments on hi ha l'habitatge ocupat amb problemes de convivència greus puguin instar el propietari -gran tenidor- perquè en 30 dies insti al desallotjament", remarca Junts.
En tot cas, què és una ocupació "conflictiva"? El partit continua sense definir-ho de manera concreta, i sosté que cal que ho argumenti la comunitat de propietaris o bé l'ajuntament en qüestió. "I, de proves, es poden fer servir totes les que siguin admeses en dret. El més lògic seria, davant de cada incidència o denúncia dels veïns, que la policia municipal hi anés per aixecar acta, que hi hagués un atestat. Amb diversos atestats, es pot acreditar que la convivència queda afectada", ha indicat Madrenas. Què passaria, segons la proposició de llei, en cas de desallotjament? L'ajuntament es podria quedar amb l'immoble de manera temporal -un màxim de set anys- per usos públics o bé per lloguer social. Per això cal modificar, ha dit, la llei d'habitatge.
El president del grup parlamentari de Junts ha apuntat que aquesta modificació legal està basada en el projecte que van presentar les conselleres Lourdes Ciuró i Violant Cervera en la fase final de l'executiu de coalició. Un plantejament que va topar amb les resistències d'ERC, que ara que governa en solitari l'ha aparcat. "Lamentem que l'executiu de Pere Aragonès estigui mirant cap a una altra banda", ha remarcat Batet, que ha indicat que les ocupacions han augmentat un 550% en una dècada. Segons ell, un 45% d'aquest tipus de problemàtiques estan situades a Catalunya.
El president del grup parlamentari de Junts ha apuntat que el millor seria tramitar per lectura única el projecte de llei. "Hem d'aportar solucions a les persones que pateixen problemes", ha indicat Batet, que ha insistit que hi haurà contactes amb els grups parlamentaris per tirar endavant la mesura. En essència, quin és el nucli dur de la proposició? "Que tant les comunitats de propietaris i els ajuntaments on hi ha l'habitatge ocupat amb problemes de convivència greus puguin instar el propietari -gran tenidor- perquè en 30 dies insti al desallotjament", remarca Junts.
Junts carrega contra Aragonès per "mirar cap a una altra banda" amb les ocupacions "conflictives"
En tot cas, què és una ocupació "conflictiva"? El partit continua sense definir-ho de manera concreta, i sosté que cal que ho argumenti la comunitat de propietaris o bé l'ajuntament en qüestió. "I, de proves, es poden fer servir totes les que siguin admeses en dret. El més lògic seria, davant de cada incidència o denúncia dels veïns, que la policia municipal hi anés per aixecar acta, que hi hagués un atestat. Amb diversos atestats, es pot acreditar que la convivència queda afectada", ha indicat Madrenas. Què passaria, segons la proposició de llei, en cas de desallotjament? L'ajuntament es podria quedar amb l'immoble de manera temporal -un màxim de set anys- per usos públics o bé per lloguer social. Per això cal modificar, ha dit, la llei d'habitatge.