​Les esquerres de Ripoll s'ofereixen per recuperar els votants d'Aliança Catalana

ERC, PSC i CUP reclamen a Junts una resposta ràpida després de presentar l'acord de govern

Expectació mediàtica a la roda de premsa per presentar l'acord de Ripoll
Expectació mediàtica a la roda de premsa per presentar l'acord de Ripoll | Lourdes Casademont / ACN
13 de juny del 2023
Actualitzat a les 17:10h
ERC, PSC i la CUP de Ripoll han presentat a primera hora l'acord de governabilitat assolit les darreres hores. Ho han fet sense esperar la posició de Junts, després d'una jornada on la secció local es va sentir desautoritzada per l'executiva nacional. “Esperem una resposta ràpida”, han coincidit els tres caps de llista –Chantal Pérez, Enric Pérez i Dani Vilaseca”-, que no han fixat cap termini concret sobre la decisió dels postconvergents.

Més enllà d'esperar el següent moviment, els tres partits han insistit en dues idees: que són l'opció que suma més suports –el 42% dels vots emesos- i, sobretot, que pretenen governar per tots i cadascun dels veïns del municipi. “Oferim aquest govern als 1.400 votants d'Aliança Catalana per recollir els seus malestars i preocupacions”, han assegurat en la presentació de l'acord.
 

A l'espera del moviment de Junts

L'acord preveu que Chantal Pérez (ERC) sigui alcaldessa, Enric Pérez (PSC) primer tinent d'alcalde, Dani Vilaseca (CUP) segon tinent i Roger Bosch (ERC) tercer tinent. Inclou cinc eixos que recullen les “coincidències programàtiques”: habitatge, cohesió social i seguretat, serveis públics, ocupació i cultura.

Encarrilat des de divendres, aquest dilluns s'havia de presentar a Junts. Tanmateix, els postconvergents van desconvocar a mitja tarda la reunió després de l'anunci de l'executiva nacional de donar suposar a un pacte que evités que l'extrema dreta d'Aliança Catalana governés Ripoll.

Ara, ja amb el pacte anunciat i presentat la pilota està a la teulada de Junts. “No en sabem res, però qui ha provocat que el debat fos nacional han estat ells”, ha destacat Chantal Pérez. En aquest sentit, ha coincidit amb la resta de partits que el pacte s'ha treballat exclusivament des de Ripoll i seguint els terminis que s'havien marcat.

“Des del primer moment es van autodescartar per governar”, ha afegit Enric Pérez. Amb aquesta premissa, consideren els tres partits, l'opció més sòlida era un govern a tres amb el suport extern dels postconvergents. “Confiem en la seva responsabilitat. Però esperem una resposta ràpida perquè el temps juga en contra”, ha conclòs Dani Vilaseca.

La decisió de Junts es podria fer pública aquest dimecres. Fonts de Junts han explicat a Nació que les properes hores convocaran una roda de premsa per anunciar la posició.
 

Canalitzar el vot de càstig

El diagnòstic dels tres partits és que el 28-M la ciutadania va reclamar canvi després de 12 anys de govern de CiU/Junts, però ho va fer amb un vot de càstig per expressar descontentament i temor. Per ERC, PSC i la CUP la resposta ara passa per "treballar, treballar i treballar" i la millor manera de fer-ho és amb el "govern més sòlid possible".

En un context on Aliança Catalana –amb 6 regidors de 17- no ha fet cap moviment per garantir la governabilitat i Junts es va autodescartar, els tres partits progressistes consideren que representen l'única alternativa possible, amb set regidors i el 42% dels sufragis.

Consideren que si aquest govern rep el suport a la investidura –falten dos regidors-, ha d'aconseguir refer confiances i teixir un Ripoll on que "tingui en compte tots i cadascun dels seus veïns". En aquest sentit, l'apel·lació a tenir en compte els 1.400 votants d'Aliança Catalana ha estat clara per tal de reconduir les seves preocupacions cap a polítiques realistes i que afavoreixin la cohesió social. "És un repte majúscul", ha admès Dani Vilaseca.

Els tres partits rebutgen frontalment que l'acord sigui un cordó sanitari, si no precisament l'opció que pot eviti el bloqueig del poble, ha assenyalat Enric Pérez. En aquest sentit, més enllà d'admetre que l'aïllament per l'aïllament no dona bons resultats, asseguren que qui l'ha practicat els darrers quatre anys ha estat la mateixa Sílvia Orriols. Sense concretar en quina postura prendrien respecte a les iniciatives i mocions d'Aliança Catalana, sí que han marcat dues línies vermelles: l'educació i el respecte als drets humans.