18
de juny
de
2023, 11:10
Actualitzat:
12:43h
Havia de ser un consell nacional de celebració i de confirmació. De celebració perquè s'esperava rebre Xavier Trias com a alcalde de Barcelona, i de confirmació perquè s'hi havien d'aprovar les llistes al Congrés dels Diputats i al Senat de cara a les eleccions espanyoles del 23 de juliol. Només s'ha acabat complint la segona part de l'equació, perquè Trias va ser desbancat ahir a última hora com a alcalde després d'una operació ordida per Jaume Collboni i Daniel Sirera, amb la cobertura aèria del PSOE i el PP, que va comptar amb el suport indispensable dels comuns. El dirigent de Junts ha estat l'encarregat d'obrir la cita del consell nacional amb un discurs en el qual ha carregat amb duresa contra els autors de l'acord -Collboni i Sirera- i els seus col·laboradors, entre els quals sobresurten els comuns d'Ada Colau.
Trias, que ha fet un llarg agraïment a tots els partits -Junts, el PDECat, Demòcrates i Moviment d'Esquerres- que li van fer costat a les eleccions, ha admès que la seva opció era fer un govern amb el PSC, però que Collboni només tenia la intenció de partir-se l'alcaldia. "Quan poden, et fan fora", ha assenyalat l'exalcalde, que ha dit que és "culpa" seva no haver arribat al càrrec per no haver cedit davant dels socialistes. Trias també ha indicat que li va dir a Sirera, del PP, que el seu partit tenia un "deute moral" amb ell per la invenció del compte fals a Suïssa que va influir en les eleccions del 2015, les que va perdre CiU contra Colau per un estret marge.
Llarga ovació del consell nacional de Junts a Xavier Trias l'endemà de perdre l'alcaldia
— NacióDigital (@naciodigital) June 18, 2023
Informa @OriMarchhttps://t.co/8lD4J7uRAfpic.twitter.com/WDrIhXfvxp
En una intervenció especialment aplaudida, Trias ha reclamat que la "confrontació intel·ligent" guiï l'independentisme en la propera legislatura a Madrid, i ha fet una afirmació que no és habitual en els discursos de Junts: la prioritat, ha dit, no és la independència, sinó reduir la "dependència humiliant" a la qual està sotmesa, segons ell, Catalunya. "Ara em podríeu xiular", ha ironitzat l'exalcalde, que ha tornat a entonar el "que us bombin" que va verbalitzar ahir en el debat d'investidura a l'Ajuntament de Barcelona. Una frase que es farà servir en campanya.
Un Ajuntament "titella"
Una campanya en la qual la protagonista serà la candidata Míriam Nogueras, que ha destinat la primera part del discurs a carregar contra el govern municipal "titella" i "tutelat des de Madrid" que es posarà en marxa a Barcelona amb l'arribada de Jaume Collboni. "Si tu no hi vas, ells sumen", ha apuntat Nogueras, que després ha passat a atacar ERC per haver estat fent costat al PSOE "a canvi de res". "Som els únics que sempre escollim Catalunya", ha resumit. La candidata estarà acompanyada per Josep Maria Cruset -Tarragona-, Marta Madrenas -Girona- i Isidre Gavín -Lleida- com a candidats al Congrés arreu del territori. En les últimes eleccions espanyoles, Junts encara no s'havia escindit del PDECat i va obtenir vuit escons, dels quals quatre eren dels postconvergents. El grup es va dividir a mitja legislatura.En aquella ocasió, la candidata va ser Laura Borràs, després cap de cartell a la Generalitat i ara apartada del Parlament. A Nogueras, a banda dels caps de cartell per les altres tres demarcacions, l'acompanyen Pilar Calvo com a número dos per Barcelona i Eduard Pujol com a número tres. Al Senat, el cap de cartell és Toni Castellà, líder de Demòcrates de Catalunya i que, precisament, és qui ha agafat el relleu de Borràs com a diputat al Parlament.
Josep Rull, president del consell nacional, ha arrencat la reunió denunciant la "vergonya" viscuda a l'Ajuntament de Barcelona, i ha reclamat "generositat" i "sentit de transcendència històrica" de cara a les properes eleccions. Rull també ha elogiat el discurs de Trias i l'abraçada que es va fer amb Ernest Maragall, cap de files d'ERC a la capital catalana, amb qui tenia pactat un acord per compartir el govern municipal. "O guanyem junts, o ens penjaran per separat", ha remarcat el president del consell nacional, una de les figures més estimades per les bases. Després de Rull ha estat el torn d'Anna Erra, nova presidenta del Parlament en substitució de Borràs.