21
de febrer
del
2024
Actualitzat
el
22
de febrer
a les
18:54h
La concatenació de gestos escenificats dilluns a l'Ajuntament de Barcelona aporta algunes pistes per desxifrar els jeroglífics pendents de resoldre a la política catalana: els pressupostos de la capital i els de la Generalitat. Els comuns van anunciar a principis de setmana el suport a la tramitació dels comptes de Jaume Collboni, moviment acompanyat d'un ultimàtum a l'alcalde per acordar un govern progressista en el termini de 30 dies, el temps entre la validació dels pressupostos a la comissió d'Economia i el debat al ple. Hores després de la compareixença de Janet Sanz, portaveu de Barcelona en Comú, per justificar el vot prestat, el PSC i ERC projectaven -amb fotografia inclosa, curosament negociada- un acord més robust pels mateixos comptes. L'encaixada de mans davant de les càmeres entre el socialista Jordi Valls i el republicà Jordi Castellana transmetia la sintonia que, ara mateix, no desprèn la relació entre Collboni i Ada Colau.
Com havien anticipat, comuns i ERC van donar suport dimarts a l'aprovació inicial que reclamava l'alcalde -en el debat en comissió, els pressupostos van obtenir 24 vots favorables-, però darrere l'aval d'uns i altres hi ha molta distància. És la distància desigual que separa republicans i comuns del govern de Barcelona. Des de finals de desembre, Collboni ha conversat més amb Elisenda Alamany que amb l'exalcaldessa. Tot i compartir dos mandats a l'executiu municipal amb Colau, el temps no va servir per articular una relació de confiança. La maniobra del juny per la investidura, que va deixar Xavier Trias al voral, no va amorosir tampoc la convivència. Els comuns pensaven que serien requerits per entrar al govern, malgrat no haver signat cap compromís a l'estiu a canvi dels suports, però Collboni no ha parat de fer càlculs. Abans de ser investit, amb Daniel Sirera i la mateixa Colau. Després, amb Trias. I, ara, amb Alamany.
ERC ha mantingut un contacte constant amb l'alcalde en les últimes setmanes i ha afermat el debat intern sobre un pacte de mandat amb els socialistes. El pas no genera unanimitat al partit i al Govern, però Alamany -al capdavant del grup municipal després de la sortida d'Ernest Maragall- l'ha discutit tant amb la cúpula republicana com amb Palau. Dels moviments fets en tenien constància al carrer Calàbria i a Ginebra, també a l'altre costat de la plaça Sant Jaume. Si arriba el moment d'un acord de govern amb el PSC, la militància de Barcelona s'haurà de pronunciar, però el frame ja està instal·lat entre les bases republicanes. Abans, però, s'haurà de resoldre la carpeta dels pressupostos municipals, que apunten cap a una qüestió de confiança.
Ara mateix és una opció remota que, en el termini d'un mes, Collboni accedeixi a un govern progressista de tres forces, amb els comuns com a soci principal. Si no s'atén l"última oportunitat" que ha donat Colau al PSC, els pressupostos no superaran el debat al ple i l'alcalde s'haurà de sotmetre a la qüestió de confiança per aprovar-los. Collboni, que ha traslladat als seus interlocutors que no vol tenir dubtes que la superarà, entén que en fa prou amb un govern bipartit amb ERC i no té incentius per incloure-hi l'exalcaldessa. No hi ha una majoria alternativa que el pugui desbancar i, amb els republicans a la cuina, podria practicar la geometria variable per superar votacions, l'opció que sempre li ha fet més pes en públic. Als comuns sempre els podria pressionar amb l'argument de validar una agenda progressista i, a la vegada, satisfaria agents econòmics que veuen amb recel una altra aliança amb Colau.
El Govern ha instal·lat la idea que l'acord pressupostari pot ser "qüestió de dies" -així s'expressava dilluns la consellera d'Economia, Natàlia Mas-, però les converses que encara es perfilen, per bé que estan ben encarades amb els socialistes. El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha pressionat aquest dimecres els comuns al Parlament per no comprometre el conjunt dels comptes -començant per un increment en educació del 9%- pel veto al Hard Rock, que els de Jéssica Albiach havien situat com una "línia vermella", batalla discursiva que tenia més a veure més amb el PSC que amb ERC. De forma implícita, Aragonès transigeix amb el projecte que tant volen amb els socialistes.
De la validació pressupostària de Barcelona i la Generalitat, qui en queda al marge és Junts. A la capital, a desgrat, perquè haurien preferit pactar un govern amb Collboni. Aragonès, en canvi, ja tenia clar que els exsocis no s'hi posarien bé per validar els pressupostos catalans. S'han produït escassament dues reunions amb Junts, que ha aprofitat la negociació per marcar perfil ideològic amb la rebaixa d'impostos, com en la supressió de successions. Que la formació de Jordi Turull és lluny de pactar amb Aragonès ho demostra el fet que l'executiu ja ha quantificat en 1.212 milions d'euros el cost de les mesures fiscals de Junts, una manera de demostrar llunyania en les propostes. Pendents dels comuns, ERC i PSC enfoquen pressupostos a banda i banda de la plaça Sant Jaume.
Com havien anticipat, comuns i ERC van donar suport dimarts a l'aprovació inicial que reclamava l'alcalde -en el debat en comissió, els pressupostos van obtenir 24 vots favorables-, però darrere l'aval d'uns i altres hi ha molta distància. És la distància desigual que separa republicans i comuns del govern de Barcelona. Des de finals de desembre, Collboni ha conversat més amb Elisenda Alamany que amb l'exalcaldessa. Tot i compartir dos mandats a l'executiu municipal amb Colau, el temps no va servir per articular una relació de confiança. La maniobra del juny per la investidura, que va deixar Xavier Trias al voral, no va amorosir tampoc la convivència. Els comuns pensaven que serien requerits per entrar al govern, malgrat no haver signat cap compromís a l'estiu a canvi dels suports, però Collboni no ha parat de fer càlculs. Abans de ser investit, amb Daniel Sirera i la mateixa Colau. Després, amb Trias. I, ara, amb Alamany.
ERC ha mantingut un contacte constant amb l'alcalde en les últimes setmanes i ha afermat el debat intern sobre un pacte de mandat amb els socialistes. El pas no genera unanimitat al partit i al Govern, però Alamany -al capdavant del grup municipal després de la sortida d'Ernest Maragall- l'ha discutit tant amb la cúpula republicana com amb Palau. Dels moviments fets en tenien constància al carrer Calàbria i a Ginebra, també a l'altre costat de la plaça Sant Jaume. Si arriba el moment d'un acord de govern amb el PSC, la militància de Barcelona s'haurà de pronunciar, però el frame ja està instal·lat entre les bases republicanes. Abans, però, s'haurà de resoldre la carpeta dels pressupostos municipals, que apunten cap a una qüestió de confiança.
Ara mateix és una opció remota que, en el termini d'un mes, Collboni accedeixi a un govern progressista de tres forces, amb els comuns com a soci principal. Si no s'atén l"última oportunitat" que ha donat Colau al PSC, els pressupostos no superaran el debat al ple i l'alcalde s'haurà de sotmetre a la qüestió de confiança per aprovar-los. Collboni, que ha traslladat als seus interlocutors que no vol tenir dubtes que la superarà, entén que en fa prou amb un govern bipartit amb ERC i no té incentius per incloure-hi l'exalcaldessa. No hi ha una majoria alternativa que el pugui desbancar i, amb els republicans a la cuina, podria practicar la geometria variable per superar votacions, l'opció que sempre li ha fet més pes en públic. Als comuns sempre els podria pressionar amb l'argument de validar una agenda progressista i, a la vegada, satisfaria agents econòmics que veuen amb recel una altra aliança amb Colau.
Junts, fora de les equacions
El paisatge de Barcelona convida a establir un vincle entre els pressupostos de la capital i els de la Generalitat, per molt que els partits desmenteixin el lligam, en altres ocasions més explícit, com va passar el 2022. Un lligam alimentat aquesta setmana pel líder del PSC, Salvador Illa, que expressava que el suport d'ERC a Collboni era un moviment "intel·ligent" i responia a la "política útil", carícies als republicans acompanyades de la constatació que les converses pels comptes catalans "s'han intensificat en les últimes setmanes".El Govern ha instal·lat la idea que l'acord pressupostari pot ser "qüestió de dies" -així s'expressava dilluns la consellera d'Economia, Natàlia Mas-, però les converses que encara es perfilen, per bé que estan ben encarades amb els socialistes. El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha pressionat aquest dimecres els comuns al Parlament per no comprometre el conjunt dels comptes -començant per un increment en educació del 9%- pel veto al Hard Rock, que els de Jéssica Albiach havien situat com una "línia vermella", batalla discursiva que tenia més a veure més amb el PSC que amb ERC. De forma implícita, Aragonès transigeix amb el projecte que tant volen amb els socialistes.
De la validació pressupostària de Barcelona i la Generalitat, qui en queda al marge és Junts. A la capital, a desgrat, perquè haurien preferit pactar un govern amb Collboni. Aragonès, en canvi, ja tenia clar que els exsocis no s'hi posarien bé per validar els pressupostos catalans. S'han produït escassament dues reunions amb Junts, que ha aprofitat la negociació per marcar perfil ideològic amb la rebaixa d'impostos, com en la supressió de successions. Que la formació de Jordi Turull és lluny de pactar amb Aragonès ho demostra el fet que l'executiu ja ha quantificat en 1.212 milions d'euros el cost de les mesures fiscals de Junts, una manera de demostrar llunyania en les propostes. Pendents dels comuns, ERC i PSC enfoquen pressupostos a banda i banda de la plaça Sant Jaume.