Els límits administratius-religiosos de la zona del Pirineu, determinats a partir de l'orografia i perpetuats de manera inalterable durant segles, han configurat l'estructura genètica de seva població. Així ho ha determinat l'estudi GENPIR, publicat recentment a la secció Evolutionary and Population Genetics de la revista Frontiers in Genetics, en el qual hi han participat prop d'un miler de persones nascudes en les comarques de la regió. L'informe posa de manifest que hi ha una diferenciació genètica singular, i que els límits establerts pels bisbats i l'orografia han estat barreres socials i físiques en la determinació dels seus perfils genètics.

"Totes les poblacions humanes compartim un mateix fons genètic i la diferència entre poblacions rau en la freqüència en què determinades característiques es presenten en cada una d'elles", explica el professor de la Universitat de Lleida i responsable del grup de recerca Genètica de malalties complexes de l'Institut de Recerca Biomèdica de Lleida, Joan Fibla. "La distància geogràfica és un factor determinant en la diferenciació genètica entre poblacions, la qual cosa confirma les diferències que podem observar entre poblacions distants com la població asiàtica i l'africana o entre aquesta i l'europea. Tot i així, poblacions properes poden presentar diferències, si existeixen barreres geogràfiques o socioculturals entre elles", ha indicat.

L'estudi, iniciat l'any 2010 pel professor Pedro Moral de la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona, ha estat dirigit per Joan Fibla i Oscar Lao del CSIC-Barcelona. D'entre el prop d'un miler de participants, s'han escollit 397 mostres corresponents a persones no emparentades que tenien els pares i els avis materns i paterns nascuts a les comarques pirinenques. Un cop obtingut l'ADN de cada participant, es van identificar més de 800.000 característiques genètiques que han permès obtenir el perfil genètic d'alta resolució de cada subjecte.

"Les poblacions rurals del Pirineu català presenten un gradient de diferenciació genètica en un sentit oest-est, que respon tant a factors geogràfics com socials, on els límits establerts pels bisbats han jugat un paper determinant", exposa Fibla. Així, l'anàlisi d'aquests perfils indica que les poblacions de l'oest (Ribagorça-Pallars-Urgell) mostren marcades diferències amb les poblacions de l'est (Ripollès-Garrotxa) i valors de diferenciació intermedis amb les poblacions del Pirineu central (Berguedà-Solsonès). "Els nostres resultats avalen que el Pirineu català es troba dins del continu genètic de la península Ibèrica, seguint un gradient longitudinal també observat a la mateixa regió per altres estudis", explica Lao.

D'aquesta manera, tenint en compte l'orografia de la regió, el Massís del Cadí constitueix una clara barrera geogràfica que separa les regions occidentals de les orientals. Així i tot, no sembla clara cap barrera geogràfica que desconnecti les regions centrals (Berguedà-Solsonès) de les regions de l'est (Ripollès-Garrotxa), més enllà de les divisions administratiu-religioses establertes pels bisbats de l'Urgell, Girona, Vic i Solsona. "La divisió eclesiàstica de l'època moderna respon a les esferes humanes de relacions multiseculars. Per això no és d'estranyar que les relacions familiars coincideixen aproximadament amb els límits dels bisbats", afirma el professor de la Facultat de Lletres de la Universitat de Lleida, Jesús Burgueño, membre de l'equip d'investigació que ha dut a terme l’estudi. 

El personal investigador indica que queda per determinar fins a quin punt aquesta estructura pot haver generat diferències interpoblacionals que es puguin reflectir en diferències en la susceptibilitat genètica a malalties. A la investigació, de caire multidisciplinar, també hi ha col·laborat la xarxa d'hospitals del Pirineu i s'ha rebut finançament per part de la Diputació de Lleida.