Davant la forta oposició de bona part del territori, especialment els pagesos i els alcaldes de la quinzena de municipis afectats, el Departament de Medi Ambient va cedir i la setmana passada anunciava que rebaixava a la meitat –de 9.892 hectàrees a 4.792 hectàrees– la superfície terrestre protegida inclosa en el pla especial del Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà. Segons el naturalista i exdirector de la Fundació Territori i Paisatge, Jordi Sargatal, aquesta reculada i la polèmica generada entorn al suposat projecte d'ampliació dels Aiguamolls de l'Empordà és fruit de malentesos entre les dues parts. 'I és que pla especial dels Aiguamolls s'ha explicat molt malament', ha afirmat Sargatal.
'És evident que els Aiguamolls han estat un guany enorme pel territori, tant a l'hora de protegir un paisatge i una biodiversitat com per a l'estructura econòmica i social d'aquesta comarca', ha comentat el també exdirector del Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà. 'El que em sap greu és que no s'ha explicat prou bé aquest pla especial i no hi ha hagut bona sintonia amb els altres agents socials del territori, des de la pagesia fins als responsables de càmpings passant pels alcaldes de la zona', ha lamentat Sargatal, que ha repartit culpes als responsables de Medi Ambient i a certa gent que 'intoxica i fa demagògia' sobre les suposades restriccions i vetos que suposa estar dintre el Parc Natural.
El naturalista nega la majoria d'afirmacions que s'han anat estenent aquests últims mesos sobre les restriccions d'ús que significa estar dintre el Parc Natural i diu que s'ha confós entre ubicar-se dintre la reserva integral o als espais perifèrics i les zones de connectivitat. Entre les prohibicions que s'han anat escoltant de boca de pagesos i sector turístic són la d'aixecar noves construccions agràries, l'exercici de l'hípica o el cicloturisme, l'ús de pesticides, el conreu de determinats productes i un llarg etcètera. 'Jo he sentit dir que no es podrà fer arròs a la zona protegida i això és totalment mentida. De fet, qui va reintroduir l'arròs a l'Alt Empordà va ser el parc dels Aiguamolls', ha comentat Sargatal.
'Tampoc hi ha hagut mai restricció de cap pesticida, sempre s'han pogut ampliar les granges i no és veritat que es prohibissin les malles antipedra perquè s'hi enganxaven els ocellets', ha assenyalat l'exdirector de la Fundació Territori i Paisatge. 'Aquestes frases em sonen de fa 25-30 anys quan tot just començava a néixer el Parc i es feia aquest tipus de demagògia', ha ironitzat Sargatal. 'Per part del Parc Natural només hi ha algun control puntual amb el tema de senglars, daines i inundacions, i res més', ha assegurat el naturalista figuerenc, que explica que la majoria de dificultats i 'traves burocràtiques' venen de part de l'Administració.
'Això sí, sabem que els pagesos i els ramaders són una assignatura pendent', ha reconegut Sargatal, que considera que els espais protegits haurien de ser uns aliats de la pagesia per produir marques de qualitat, 'i no un enemic'. 'Estar dintre un Parc Natural hauria de ser una alegria per al propietari', ha afegit l'exdirector de la Fundació Territori i Paisatge, que també ha demanat als pagesos 'bona voluntat' i que oblidin 'certs cants de sirena absolutament falsos i demagògics que són els mateixos que es deien fa 25 anys'. 'A mi, ara m'emociona veure que tota aquesta zona dels Aiguamolls, que va anar d'un pèl de quedar destrossada, ara sigui visitada per milers de persones al llarg de l'any', ha explicat Sargatal.
'És un recer de vida amb espècies úniques que val la pena mantenir. Tothom que visita el parc en surt seduït', ha afirmat amb entusiasme el naturalista. 'L'objectiu és que aquest sentiment també el comparteixi la gent que viu al territori. El que més m'agradaria és que qualsevol pagès o ramader de la zona no tingui ni un bri de queixa pel Parc Natural: ni per les daines, ni pels senglars, ni pels ànecs, ni per res', ha enumerat Sargatal. 'Al contrari, que estigui content i que vegi que el Parc ha estat també un motor per al seu propi desenvolupament', ha finalitzat el naturalista figuerenc.