06
de desembre
de
2022, 12:55
Actualitzat:
13:16h
"Catalunya necessita i li urgeixen nous pressupostos. Podem dir que estem més a prop d'aquests comptes i d'aconseguir aquest acord". És el missatge que ha volgut llançar aquest dimarts la portavey del Govern, Patrícia Plaja, en relació a l'escenari pressupostari de cara al 2023. L'aspiració és "tancar una entesa en els propers dies" amb els tres grups amb els quals s'està negociant el projecte. Es tracta dels comuns -amb qui hi ha més sintonia-, del PSC i de Junts. "No podem fallar al país i als catalans. Esperem tancar un acord d'aquí a pocs dies", ha continuat insistint Plaja.
El Govern va rebre ahir el suport dels agents socials -Foment del Treball, Pimec, CCOO i UGT- als comptes en un acte a Palau en el qual es va signar un document de compromisos de cara als pressupostos, inclòs el d'augmentar l'indicador de renda de suficiència de Catalunya (IRSC) un 8,7% després de dotze anys sense tocar-lo. "Demano a tothom que faci possibles aquests pressupostos al Parlament", va assenyalar el president de la Generalitat, Pere Aragonès, durant l'acte. Els dirigents patronals i sindicals també van fer el mateix prec als possibles socis del Govern, i van carregar contra la possibilitat que hi hagi una pròrroga pressupostària.
D'entre tots els possibles socis pels comptes, l'última formació en entrar oficialment en la negociació ha estat el PSC, amb qui el Govern va celebrar la setmana passada un monogràfic sobre Salut. En una entrevista aquest dilluns a l'Agència Catalana de Notícies (ACN), la portaveu parlamentària dels socialistes i encarregada de liderar les converses amb el Govern, Alícia Romero, va apuntar que veu "molt difícil" tancar aquesta setmana un acord amb l'executiu. El calendari del Govern passa per aprovar els comptes durant la primera quinzena de desembre -per tant, com a molt tard la setmana vinent- i tramitar-los al Parlament abans que acabi l'any. Però els grups reclamen un acord previ a la tramitació, que per ara no arriba. Amb qui hi ha més sintonia és amb els comuns, que ja van validar els pressupostos del 2022 amb una abstenció.
Pel que fa a Junts, el portaveu de la formació, Josep Rius, va anticipar ahir que la negociació seria "llarga". A hores d'ara, les discrepàncies són importants. Tot i que ara el Govern té pressa, tot fa preveure una negociació llarga perquè l'executiu s'hi ha posat tard, com si tingués la majoria per aprovar els pressupostos. Encara hi ha manca d'informació. Tot fa preveure que les converses seran lentes, i per això demanem reunions sectorials", va assenyalar Rius. Des de Palau assenyalen que, en cas de tenir la majoria assegurada, continuaran parlant amb els exsocis de coalició.
La setmana passada, Junts va presentar un document de mesures com a primer pas per negociar amb el Govern. Es proposava abaixar el tram autonòmic més baix de l'IRPF -de 0 a 12.450 euros- del 10,5% actual al 10%, així com també deflactar tots els trams d'aquest impost un 3,5% per "ajudar les famílies a pal·liar la inflació". Amb aquest objectiu també es plantejava incrementar els mínims personals i familiars de l'IRPF un 7,5%. Pel que fa a la revisió de l'impost de successions, es tractava de "revisar-lo" per arribar "durant els propers anys" -no es concreta quan- i de manera "progressiva" a la reforma que es va fer el 2011, amb Artur Mas com a president de la Generalitat, tot i que finalment va acabar fent marxa enrere. Es tractaria, per tant, d'acabar en un escenari en què es bonifiqui al 99% les adquisicions per causa de mort en familiars de primer grau, és a dir, en pares, fills i germans. També s'apostava per protegir fiscalment les empreses familiars per "permetre la seva continuïtat" amb una bonificació del 99%.
El Govern va rebre ahir el suport dels agents socials -Foment del Treball, Pimec, CCOO i UGT- als comptes en un acte a Palau en el qual es va signar un document de compromisos de cara als pressupostos, inclòs el d'augmentar l'indicador de renda de suficiència de Catalunya (IRSC) un 8,7% després de dotze anys sense tocar-lo. "Demano a tothom que faci possibles aquests pressupostos al Parlament", va assenyalar el president de la Generalitat, Pere Aragonès, durant l'acte. Els dirigents patronals i sindicals també van fer el mateix prec als possibles socis del Govern, i van carregar contra la possibilitat que hi hagi una pròrroga pressupostària.
D'entre tots els possibles socis pels comptes, l'última formació en entrar oficialment en la negociació ha estat el PSC, amb qui el Govern va celebrar la setmana passada un monogràfic sobre Salut. En una entrevista aquest dilluns a l'Agència Catalana de Notícies (ACN), la portaveu parlamentària dels socialistes i encarregada de liderar les converses amb el Govern, Alícia Romero, va apuntar que veu "molt difícil" tancar aquesta setmana un acord amb l'executiu. El calendari del Govern passa per aprovar els comptes durant la primera quinzena de desembre -per tant, com a molt tard la setmana vinent- i tramitar-los al Parlament abans que acabi l'any. Però els grups reclamen un acord previ a la tramitació, que per ara no arriba. Amb qui hi ha més sintonia és amb els comuns, que ja van validar els pressupostos del 2022 amb una abstenció.
Pel que fa a Junts, el portaveu de la formació, Josep Rius, va anticipar ahir que la negociació seria "llarga". A hores d'ara, les discrepàncies són importants. Tot i que ara el Govern té pressa, tot fa preveure una negociació llarga perquè l'executiu s'hi ha posat tard, com si tingués la majoria per aprovar els pressupostos. Encara hi ha manca d'informació. Tot fa preveure que les converses seran lentes, i per això demanem reunions sectorials", va assenyalar Rius. Des de Palau assenyalen que, en cas de tenir la majoria assegurada, continuaran parlant amb els exsocis de coalició.
La setmana passada, Junts va presentar un document de mesures com a primer pas per negociar amb el Govern. Es proposava abaixar el tram autonòmic més baix de l'IRPF -de 0 a 12.450 euros- del 10,5% actual al 10%, així com també deflactar tots els trams d'aquest impost un 3,5% per "ajudar les famílies a pal·liar la inflació". Amb aquest objectiu també es plantejava incrementar els mínims personals i familiars de l'IRPF un 7,5%. Pel que fa a la revisió de l'impost de successions, es tractava de "revisar-lo" per arribar "durant els propers anys" -no es concreta quan- i de manera "progressiva" a la reforma que es va fer el 2011, amb Artur Mas com a president de la Generalitat, tot i que finalment va acabar fent marxa enrere. Es tractaria, per tant, d'acabar en un escenari en què es bonifiqui al 99% les adquisicions per causa de mort en familiars de primer grau, és a dir, en pares, fills i germans. També s'apostava per protegir fiscalment les empreses familiars per "permetre la seva continuïtat" amb una bonificació del 99%.