L'oficialitat del català i el risc de caure a la teranyina burocràtica europea

La votació al Consell de la Unió Europea no serà imminent i el govern espanyol ja la situa més enllà de la investidura de Pedro Sánchez; el cas del gaèlic, amb característiques diferents del català, es va allargar quinze anys fins que va arribar a ser un idioma de ple dret al continent

Plataforma per la Llengua, aquest dimarts a Luxemburg
Plataforma per la Llengua, aquest dimarts a Luxemburg | Plataforma per la Llengua
29 d'octubre del 2023
Actualitzat el 27 de novembre a la 13:13h
L'oficialitat del català a la Unió Europea va pel camí d'allargar-se. No hi ha terminis clars sobre la petició d'Espanya, forçada per l'independentisme, malgrat les presses del PSOE en clau d'investidura. La carpeta corre el risc de caure en la teranyina política i burocràtica de la Unió Europea: continuar viva -sense cap estat que la veti oficialment- però en unes negociacions eternes per buscar la unanimitat entre els socis, o bé directament fora de l'ordre del dia de les reunions. Entre el precedent recent del gaèlic, que va trigar quinze anys fins a ser efectivament oficial, i la via exprés que desitjava l'independentisme, hi ha marge perquè la negociació tiri endavant en uns terminis més "europeus", que no casen amb les urgències domèstiques de Sánchez i que situen una possible votació més enllà de l'horitzó de la investidura.

Després de dues sessions del Consell de la Unió Europea en què s'ha abordat la qüestió, els estats continuen mostrant dubtes i volen concrecions i garanties que l'entrada del català no suposarà un efecte dòmino d'altres llengües d'Europa que ara mateix no són oficials. Aquesta és, segons Plataforma per la Llengua, la clau de volta de les negociacions. L'entitat ha fet una intensa campanya en favor de l'oficialitat els darrers mesos, amb reunions amb representants dels estats, també l'espanyol, i creació d'argumentari per mirar de resoldre els dubtes entre socis comunitaris. El ministre d'Exteriors, José Manuel Albares, va ressaltar precisament aquesta "especificitat" del català, el basc i el gallec, i va garantir que la reforma només s'aplicarà al cas espanyol.

El consens encara és lluny. Malgrat que alguns estats s'hi han mostrat obertament a favor, altres expressen dubtes o no veuen prioritària una decisió d'aquestes característiques. El ministre Albares ja ha començat a refredar expectatives d'una aprovació imminent. "Alguns informes que s'han encarregat poden trigar entre 2 i 3 mesos", va dir dimecres. Això situaria l'horitzó d'una eventual aprovació a principis de l'any vinent, superats ja els terminis per a la investidura de Sánchez. Segons Albares, el govern espanyol "ja ha complert" amb el català a Europa: forma part de l'acord del PSOE amb Junts per a la mesa del Congrés, i també és un element que els independentistes tenen en compte en clau negociadora.

Està pràcticament descartat que la petició espanyola es voti en la propera reunió del dia 15 de novembre, perquè molt probablement no hi haurà encara els informes encarregats, que trigaran mesos. Quedaria, doncs, per més enllà de la investidura, si finalment hi ha un acord amb els independentistes, que no podrien "cobrar per avançat" -expressió que ha encunyat Junts- aquest acord amb els socialistes. L'oficialitat del català forma part de l'acord del PSOE amb el partit de Carles Puigdemont. Fonts de la formació assenyalen que si s'incompleix, això reforça la necessitat de pactar "un mecanisme de verificació dels acords" que es puguin adoptar. "És imprescindible", apunten. Aquesta figura del mediador és un dels elements que dificulta l'entesa entre Junts i PSOE.
 

L'amenaça dels vetos o de l'oficialitat "menor"

El principal risc és que algun estat veti la proposta d'Espanya, per això tant el govern espanyol com el català, així com Plataforma per la Llengua, han intensificat els esforços per mirar de convèncer els socis comunitaris. L'oficialitat s'ha d'aprovar per unanimitat dels 27 estats membres. Un altre risc és que, davant la dificultat perquè el català tingui un estatus com l'anglès, el francès o l'alemany, s'opti per una fórmula menor, en què la llengua es pugui utilitzar a Europa, però no tingui el rang que es fixa en l'article 1 del Reglament 1/1958 del Consell de la Unió Europea i, per tant, menys protecció legal o reconeixement. Una tercera amenaça és que la negociació s'eternitzi, que Espanya, com a presidenta de torn del Consell, no ho inclogui a l'ordre del dia de les reunions o que, quan canviï la presidència, sigui més difícil incloure aquesta petició en el debat.

En l'escenari d'una investidura reeixida, però sense l'oficialitat del català aprovada, l'independentisme continuaria tenint força negociadora al Congrés per forçar moviments del govern espanyol a Europa. Sánchez -que en alguna ocasió ha parlat d'acord de legislatura, no només d'investidura- sap que necessitarà els vots d'ERC i Junts per aprovar pressupostos i tirar endavant les principals lleis al Congrés. Això només si Junts accepta donar suport al líder del PSOE malgrat no haver complert un acord que s'arrossega des de l'agost. Els republicans, en aquest àmbit, manté el perfil baix, i el Govern, que sí que s'hi ha implicat, ho desvincula de la investidura.

El gaèlic no és com el català

L'any 2022 es va fer efectiva l'oficialitat del gaèlic. El precedent evidencia les dificultats que pot arribar a tenir una llengua per assolir l'oficialitat plena a la Unió Europea. Irlanda va entrar a la Comunitat Econòmica Europea l'any 1973 i l'irlandès es va convertir en llengua dels tractats. El procés d'oficialització no va començar fins al 2005, quan Dublín ho va demanar. L'estatus de llengua oficial de treball es va assolir el 2007, però no es va fer efectiu fins a principis de 2022. La demora va ser acordada entre Europa i Irlanda, amb el motiu que no hi havia prou traductors d'una llengua parlava per 200.000 persones. Des de Plataforma per la Llengua sostenen que el cas del gaèlic no és comparable al català, una llengua parlada per 10 milions de persones i amb els recursos suficients per arribar a l'oficialitat de manera més ràpida si hi ha l'acord unànime dels estats i la voluntat política necessària.