Oriol Junqueras: «ERC hauria de tenir prou força per no pactar ni amb irresponsables ni amb egoistes»

Oriol Junqueras (Barcelona, 1969) explica que una de les coses que més va patir a la presó era notar que perdia el pols del país i que el que va deixar quan, com a vicepresident, va entrar a la cel·la (el 2 de novembre del 2017) era diferent del que es va trobar fa dos anys. Per això, amb la llibertat recuperada i apartat de les institucions, el president d'ERC volta per les comarques. En els últims dies ha parlat de tuberculosi bovina a Vilamur, amb formatgers a Ainet, i amb treballadors del celler cooperatiu de Falset.

Unes visites que també ens presenten un Junqueras en campanya permanent, ara pensant en el 12-M i després en el que pugui venir. No té ganes d'anar-se'n cap a casa. Ara, es repartirà en campanya els papers amb Pere Aragonès. Marcar perfil i, alhora, no fer ombra requereix habilitat. En aquesta entrevista amb Nació poques hores abans que Carles Puigdemont anunciés que seria cap de llista de Junts el 12-M, celebrava que ho pogués fer. Es felicita de la "màxima llibertat", que ell també espera, i reivindica ERC com la primera formació a plantejar l'amnistia.

Diu no tenir por a tornar a la presó per defensar un referèndum o el finançament singular. Reflexiona també sobre assumptes com ara la industrialització, l'aeroport, la llengua, l'educació o la pagesia. Sovint ha dit que "junquerisme és amor". A l'entrevista no ho fa, però busca transmetre humilitat, abraçar tots els col·lectius i territoris, i defensa amb vehemència la feina del Govern d'Aragonès. Un desig? Que ERC acabi la feina sense dependre "d'egoistes", en referència a Junts, o "d'irresponsables", en referència al PSC. Equidistància per obrir joc.

Qui ha treballat més per l’amnistia?

Molta gent i no és qüestió de medalles, sinó d'aconseguir objectius. És evident que ERC és la primera que ho va plantejar, i ho va fer en solitari. La resta deien que d'amnistia res de res o se’n fotien directament. ERC va treballar perquè hi hagués indults, per treure la gent de la presó, per reformar el codi penal i, sens dubte, va obrir el camí per l'amnistia.

Carles Puigdemont ha anunciat la seva candidatura. Com viu que ell es pugui presentar i vostè no?

Amb molta alegria, molta solidaritat i companyonia, i desitjant a tothom el màxim de llibertat i de capacitat de realització. Desitjo el millor al Carles i a tots els exiliats, a tots els que hem passat per la presó, a tots aquells que estan pendents de judici com Josep Maria Jové, Lluís Salvador o Natàlia Garriga. I qualsevol demòcrata ha de desitjar el millor per a tots els nostres.

Com analitza que Aragonès no hagi pogut acabar la legislatura? Sense pressupostos es podia continuar?

La convocatòria electoral és fruit del fet que Junts i els comuns no hagin volgut aprovar uns bons pressupostos. Seguir hauria estat molt més difícil, perquè es perden 2.400 milions per escoles, hospitals, centres d'assistència primària, per lluitar contra la sequera i per ajudar a la pagesia. I no hauríem de privar-los d'aquests recursos. La millor manera d'habilitar-los és que hi hagi unes eleccions i una majoria clara, i que no depenguem de partits egoistes per poder aprovar uns bons pressupostos. 

"ERC és la primera que va plantejar l'amnistia, en solitari. La resta se'n fotien"

Com ha de ser la llista d’ERC el 12-M? S’ha d’obrir a independents, reivindicar el govern amb forta presència de consellers…?

Ha de ser la millor possible. S’ha d’assemblar a la societat que volem representar, a la qual voldríem convèncer que les propostes més útils per fer la independència, un país just i pròsper són les d'ERC. Volem guanyar la confiança de la majoria de la societat. 

La llista ajuda a explicar el perímetre i el projecte. Quin és el d'ERC?

Governar i ser útils per al conjunt, i especialment als que més hi aporten i que més necessiten per posar la força de tots al servei de cadascun. I aquest és el nostre objectiu. Que ningú es perdi pel camí perquè l'atzar de la vida no l'ha acompanyat. I això exigeix una economia pròspera, però també unes feines dignes que garanteixin el benestar de les famílies. Estem en rècord històric d'exportacions, d'inversió estrangera, de feina, d'ocupació femenina. Són elements positius.

Afortunadament, tenim un atur per sota de tot el nostre entorn i que baixa més de pressa. Creixem més de pressa que l'economia alemanya i la nostra inflació està més continguda. No passava des d'almenys fa cent anys. I malgrat això, hi ha elements que ens preocupen. Un terç dels nostres infants estan en el llindar de la pobresa. La meitat de les famílies tenen dificultats per arribar a final de mes. Una part d'aquestes dificultats neixen de l'àmbit de l'habitatge, on el preu del lloguer devora els sous. Per tant, hi ha elements positius i hem de corregir els que ens preocupen. 

 
Acostar-se als socialistes aprovant els pressupostos l’any passat amb acords sobre el Quart Cinturó o l’ampliació del Prat, els ha deixat amb les mans lligades per plantar-se amb el Hard Rock? 

Deixi'm matisar la pregunta. ERC en cap cas va dir sí al Quart Cinturó. Vam acceptar que el govern espanyol realitzés un projecte, la Ronda Nord, que fa dècades que està per fer i que mai havia acabat de concloure. Respecte al Hard Rock, la posició d'ERC és clara. No ens agrada el joc com un vector de creixement econòmic. I no ens agrada gaire el Hard Rock. Va haver-hi un moment determinat en què CiU, el PSC i el PP van aprovar un projecte de sis macrocasinos. Quan vam arribar al Govern, ens vam esforçar per reduir aquell projecte de sis a un sol casino. Va ser així perquè estàvem obligats pels acords dels anteriors governs i majories parlamentàries que no podíem tirar enrere. Si haguéssim estat en el context econòmic actual, hauríem insistit encara més a reduir-lo. Ara, l’atur és molt diferent i hem tingut l'oportunitat de governar i d'implementar polítiques industrials. L'economia basada en el joc ara té encara menys sentit i no ens agrada el Hard Rock.

Vostè va dir fa deu anys que era partidari de prohibir el joc. Encara ho és?

Ho vaig dir en una entrevista a Catalunya Ràdio a títol personal. També vaig dir que era conscient que hi ha moltes coses que si les prohibeixes, agreuges el problema i no el resols. I que, per tant, molt sovint, encara que alguna cosa no t'agradi, potser és millor regular-la per evitar que passi al mercat negre. La meva mare era infermera a l'Hospital de Bellvitge i va tenir l'experiència de quant de mal pot fer l'addicció al joc. També ho he conegut a la presó, i hi havia molt patiment. El sector ha adoptat mesures i l'administració ha treballat per lluitar contra les addiccions. Estic, però, convençut que a vegades l'administració ha errat. Per exemple quan CiU, el PSC i el PP van votar rebaixar la taxa sobre el joc del 50 al 10% amb l'argument que l'activitat que es faria a l'Eurovegas compensaria la rebaixa de la fiscalitat. ERC hi va votar en contra i creiem que cal una fiscalitat justa per generar recursos en contra de l'addicció.

"L’economia basada en el joc té ara menys sentit i no ens agrada el Hard Rock. El nostre model és l’industrial"

Cal entendre que en campanya proposaran aturar el Hard Rock?

Que prosperi o no depèn de tràmits administratius. Si em pregunta si m'agrada el projecte, la resposta és que no. Si em pregunta si estic disposat a respectar els tràmits administratius, la resposta és que sí. La prioritat són les polítiques industrials, i per això el Govern ha treballat per portar inversions industrials, com ara Iljin a Mont-roig per fer bateries. Aquest és el model d'ERC, perquè els llocs de feina de l’àmbit industrial generen millors sous i feines més estables. 

Una altra exigència del PSC va ser ampliar l’aeroport. Pot ser un pol d’atracció de fires i de creixement industrial, però també font de més turistes. 

Volem el millor pel país, sigui pel Canal d’Urgell o per l’aeroport de Barcelona. I l’aeroport serà bo no només en funció del nombre de pistes. De fet, ara ja té una pista que és més llarga que la que volen allargar. Un aeroport és el millor quan, a més d’assegurar connectivitat, també minimitza la contaminació, el soroll o quan dona un servei de proximitat a la ciutat de referència, que és Barcelona. Ara genera poc soroll, està molt a prop de la ciutat i té una pista que garanteix tota la connectivitat. Hi ha qui diu que hem d’assegurar la connectivitat amb Tòquio o Osaka. I si no hi ha vols directes no és perquè no hi hagi una pista prou llarga, que hi és, sinó perquè hi ha un acord entre l’Estat espanyol i el Japó en el qual obliguen a passar per Madrid. No és una qüestió de pistes. 

"L'aeroport serà bo no només en funció del nombre de pistes. Que la governança estigui al nostre país és molt important i què passa amb Rodalies i els compromisos de l’Estat també"

Per tant, la solució és en la titularitat?

Sens dubte és un element molt important. Que la governança de l'aeroport estigui al nostre país, com també la connexió ferroviària amb els aeroports de Girona i de Reus, que ha de reequilibrar el país. El Prat corre el risc de quedar saturat per vols de baix cost perquè va igualar les taxes aeroportuàries amb Girona i Reus, i no hauria de ser així. Desviar-hi el baix cost donaria més dinamisme i més activitat a altres comarques i permetria que hi hagués més vols de llarga distància. Ens hem d'ocupar dels que volen volar a Los Angeles o a Seattle, els més llunyans a l'extrem occidental. Són 200 o 500 o potser 1.000 persones a la setmana. Però també ens hem de recordar que desenes de milers que fan servir els trens cada dia i mereixen també un transport de qualitat. I el govern espanyol els hi ha negat sistemàticament durant dècades, molts anys amb governs socialistes. I el Ministeri de Transport ha estat encapçalat per ministres del PSC i alcaldesses de ciutats molt properes a l'aeroport del Prat. 

En tot cas, el govern espanyol i AENA tenen el compromís de construir una terminal satèl·lit. Doncs que compleixin i abandonin la paràlisi respecte a l'aeroport o a la xarxa ferroviària. No fan la seva feina i utilitzen l'excusa de voler allargar una pista per escapar-se dels compromisos de connexions ferroviàries, terminals satèl·lit i mediambientals davant la Comissió Europea. Posen en risc la seva credibilitat.

ERC ha facilitat tres vegades la investidura de Sánchez i li ha votat els tres últims pressupostos. I ara parla d'incompliments amb el Prat, amb Rodalies, amb l'execució pressupostària... Els indults o l'amnistia el compensen?

Certament, hem negociat moltes coses. Algunes s'han complert i altres no. D'algunes, n’hem d'estar satisfets en el terreny polític, com ara l'amnistia i altres en l'àmbit econòmic com ara canviar el model del finançament de l'obra pública a Catalunya introduint l'encomanda de gestió. Això posa les inversions públiques en mans del nostre Govern, també les que depenen de l’Estat. Tant de bo el pròxim govern pugui treure'n tot el profit. També del traspàs de Rodalies de Barcelona, Lleida i mitja distància o de l’Eix Pirinenc amb una inversió de 260 milions que han de millorar els ports de Perves i del Cantó. Són gestions que milloren significativament el benestar de la gent.
 
I a Catalunya, amb qui vol governar ERC, amb Junts o amb el PSC? Tenint en compte les males relacions amb Junts, fa la sensació de cicle acabat.

Amb el conjunt de la ciutadania. I, per tant, quan no és possible pactar-les amb la seva representació, perquè actua de manera egoista com amb els pressupostos, o de manera irresponsable, com el PSC quan no compleix les obligacions des del govern de Madrid, la millor opció seria que ERC tingués tant de suport que no li calgués pactar ni amb irresponsables ni amb egoistes. Vam parlar i acordar el contingut dels pressupostos amb els sindicats i amb les patronals, i amb la taula del tercer sector, i amb el món de la cultura, i amb les universitats… I es produeix la paradoxa extraordinària que ells estan a favor dels pressupostos que presenta ERC a través del Govern i, en canvi, els que diuen voler-los representar, es neguen a votar-los.

"Tinc tot el respecte per les enquestes, però no em poden demanar que em resigini a allò que diuen. De vegades s’equivoquen"

Les enquestes els deixen lluny de poder governar en solitari. Caldran aliances.

Em permetrà que jo expressi tot el meu respecte i fins i tot simpatia per les empreses que fan enquestes. Però no em pot demanar que em resigni a allò que diuen, perquè si no, no caldria que féssim una campanya o aquesta entrevista i no caldria parlar amb tanta i tanta gent, justament perquè estem convençuts que les enquestes de vegades s'equivoquen.

Per tant, vol governar en solitari?

Nosaltres voldríem no només governar en solitari, sinó amb la màxima majoria i si pogués ser absoluta millor. Si vostè em preguntés si prefereixo que tinguem 33 diputats o 66, i si preguntés 66 o 99 li diré que 99. Per tant, ambició tota la del món.

Però la ciutadania quan vota vol saber amb qui pactarà. Hi ha veus dins d’ERC, al Govern, que han dit que amb el PSC no, i d’altres que sí. Personalment, què voldria?

Entenc la pregunta, que és legítima i segur que oportuna. Estic convençut que hi ha gent que ha expressat la seva preferència i ho entenc. Però segur que vostè respectarà el meu dret a contestar-li que l’objectiu és guanyar amb tant d'avantatge com sigui possible per no haver de formar govern amb ningú, perquè malauradament ja hem vist que aquest algú no sempre actua de manera responsable. Alguns van abandonar el Govern i altres des dels seus àmbits de responsabilitat amb altres governs, com el de l'Estat, incompleixen les obligacions respecte a Catalunya. 

"Nosaltres voldríem no només governar en solitari, sinó amb la màxima majoria i si pogués ser absoluta millor"

Els acords amb els socialistes i la prioritat per la gestió han desconnectat emocionalment ERC de part del seu votant tradicional, del més independentista. Com es fa per reconnectar-hi?

Si fos veritat, que potser ho és, que alguns s'han desconnectat emocionalment o intel·lectualment de nosaltres, doncs, en primer lloc, dic que ho lamento molt. En tot allò que depengui de nosaltres hi posarem tots els esforços i intentarem estar tan a prop com sigui possible de la gent d'aquest país, de les famílies, de les empreses, dels sindicats, de les universitats, de les escoles, dels servidors públics, dels treballadors, dels pagesos… i a això dediquem els esforços. No hi ha millor consell que estar a prop de la nostra gent, i entenem per nostra tota la gent d'aquest país. Intentarem guanyar-nos la seva confiança. 
 

Amb més carrer?

Sí, és clar, no hi ha res millor que estar a prop de la gent i intentar-la ajudar. Si algú s’ha sentit desconnectat, li demano excuses i em poso al seu servei per garantir que torni a engrescar-se. Un dels mals de la nostra societat és la desconnexió profunda entre molts segments, com ara entre el món rural i l’urbà. El món rural se sent incomprès i abandonat i no és estrany. El món pagès mereixeria que el PP, el PSC o de Junts no votessin sistemàticament clàusules comercials que afavoreixen productes agraris de països de fora de la UE que competeixen de manera injusta contra la nostra pagesia. Els únics que sempre els hem defensat al Parlament Europeu hem estat nosaltres. I ens en sentim orgullosos. Per tant, sí que hi ha desconnexions. També entre bona part de la societat i el sector educatiu. Sí, hi és. 

En el cas del seu partit, això potser té a veure amb les expectatives. Vostè, al capdavant d’ERC abans de 2017 va fixar expectatives nacionals molt ambicioses i immediates. Ara ho són menys. Hi té a veure?

Les expectatives nacionals són les mateixes, i la immediatesa no és una qüestió de temps. Deixi'm explicar-ho. L'objectiu és exactament el mateix, fer la independència, una república. I hi hem dedicat molts esforços i ho continuarem fent i ajudant. I la qüestió del temps és molt rellevant justament perquè no ho és, és de força democràtica. Si tinguéssim a favor amplíssimes majories, seria molt curt. El pas del temps només té sentit si construïm una majoria cada vegada més sòlida. Intentem obtenir representació arreu per posar-la no al servei nostre sinó al servei del país. Els ideals i objectius són els mateixos i els temps només depenen de l'acumulació de forces. Per això demanem a tothom que actuï amb responsabilitat, que ens ajudi i que no sucumbeixi en l'egoisme. Primer és el país.

"Si algú s’ha sentit desconnectat, li demano excuses i em poso al seu servei per garantir que torni a engrescar-se. Els ideals i objectius són els mateixos"

L'any passat a les municipals i a les espanyoles ERC va perdre bona part del suport obtingut el 2019. I ara les enquestes situen Salvador Illa com el favorit. A què atribueix no haver consolidat la posició malgrat haver tingut tot el Govern?

Estic convençut que ho hem aprofitat, que ho aprofitarem i que ho demostrarem. En tot cas, deixi’m constatar que en molts països europeus el govern no equival sempre a èxit electoral. És evident, però, que entre ser-hi o no, preferim ser-hi per ser útils al màxim de gent.

També a l’Ajuntament de Barcelona?

Val per a tot arreu. Preferim ser el més útil possible a la gent i sovint s’ho és més des del govern. Ara, si em diu que haurem de compartir la feina amb Vox doncs és evident que no hi serem. Però tornant a la pregunta que ha fet primer constatem el que passa a països del nostre entorn on fins i tot hi ha qui desapareix malgrat governar com a Itàlia. Estem en una època en què les diferències entre les expectatives en la gestió, sovint molt altes, i els resultats són molt grans. Tenim el repte de convertir l’acció de govern en un element també reconegut electoralment i ho entomem amb orgull. Sánchez també va perdre les eleccions malgrat governar. No som un oasi al món occidental, però podem ser una excepció d'aquesta tendència i ho intentarem. 

"Entrar a l’Ajuntament de Barcelona? Volem ser el més útil possible a la gent, i sovint s’ho és més des del govern"

Aquesta setmana el president Aragonès ha presentat un model de finançament singular i ha apel·lat a Salvador Illa. Es veuen capaços de moure’ls per defensar-lo davant de la Moncloa, que no el vol? Tenen perspectives que en la pròxima legislatura s’obri pas?

Illa va aplaudir amb entusiasme el 155 i després ha dit que no hi estava d'acord, va aplaudir l’empresonament i l’exili de la nostra gent i ara assegura que no ho volia. Va assegurar que ni amnistia ni “res de tot això” i ara vota a favor. Amb els indults i el Codi Penal el mateix i els va signar el seu govern. S’hi ha anat veient obligat i segurament li venia de gust fer just el contrari. I en part és també gràcies a la mobilització i al suport de bona part de la societat catalana que hem tingut prou força. Han hagut de canviar. I, amb suport de la gent d'aquest país hem de ser capaços de canviar-ho tot. No només el finançament, que és tremendament injust, sinó fer el referèndum. Amb prou suport de la gent hem de ser capaços de fer això. I si calgués que alguns hàgim de tornar a la presó, hi tornarem. Clar que ho farem. També ens deien sense parar que no faríem l’1-O. I em deien, i si el feu us tancaran. I jo els deia, escolti, si haguéssim d’anar a la presó per les llibertats, hi anirem. I ho vam fer. I ho farem sempre. Sempre prioritzarem aquest país i la seva llibertat.

"Amb suport de la gent hem de ser capaços de canviar-ho tot. No només el finançament, que és tremendament injust, sinó fer el referèndum"

En aquestes eleccions hi ha opcions que l'extrema dreta independentista entri al Parlament. Per què?

Doncs segurament per les pors d’algunes persones, que hi ha qui les alimenta. Malauradament, ho fan Junts o el PSC quan converteixen en sinònims la delinqüència i la immigració. Aplanen el camí a l'extrema dreta. No són sinònims. El problema no són els multireincidents immigrants, el problema són els multireincidents, hagin nascut on hagin nascut i tinguin el cognom que tinguin. No estem en contra dels immigrants, estem en contra dels delinqüents. No volem expulsar immigrants, volem empresonar delinqüents i que després no hi tornin. És més fàcil dir que la delinqüència només és qüestió d'immigració, però és fals. Les mentides no resolen el problema. La immensa majoria de la gent que ha migrat al nostre país no només no delinqueix, sinó que fan el bo i millor per guanyar-se la vida. Treballen, paguen impostos, i també són dels nostres. 
 

Pot ser que aquest discurs l'esquerra l'hagi fet poc i, mentrestant, la dreta hagi comprat el marc de l'extrema dreta?

Sí, i una dreta en sentit molt ampli perquè aquí inclou també al PSC.

En el debat s’hi barreja la qüestió de la seguretat. 

La seguretat ha de ser de tots, ha de ser una seguretat pública. L’ordre és d'esquerres com diu molt bé el conseller Elena i té tota la raó del món. Entre altres coses perquè o garantim l'ordre i la seguretat per a tothom, o només n’hi haurà per a qui se la pugui pagar, pels extremadament rics. Per entendre-ho n'hi ha prou amb visitar països llatinoamericans, on és un privilegi. No volem aquest model. I això és ser progressista. Ho hem de reivindicar amb tot l'orgull del món.

"Junts o el PSC alimenten l’extrema dreta convertint en sinònims la delinqüència i la immigració. Les mentides no resolen el problema. Estem contra els delinqüents, no contra els immigrants"

Quina hauria de ser la política migratòria de la Catalunya independent o amb totes les competències?

En primer lloc, que quedi clar que nosaltres de responsabilitats les volem totes i no volem que estiguin en mans de qui no viu al nostre país. També per això som independentistes. La nostra manera de fer hauria de ser semblant a la de molts països del nostre entorn, i la gestió no només té a veure amb l’ordre públic. També es basa en la feina, en l'habitatge, en l'educació inclusiva i integradora, en l'esport... Jo he vist molts nois migrants que no sempre tothom es mirava amb simpatia fins que demostraven que eren el millor jugant a futbol. I passaven a ser herois. Vull dir amb això que són polítiques integrals perquè el país se’n surti. La immigració que va a llocs del país on la llengua del carrer és el català, parla en català. No es pot establir relació directa entre immigració i pèrdua d'ús social del català. Hi ha una relació directa entre immigració o qualsevol altre tipus de població i la llengua hegemònica en aquell indret. 

Catalunya ha passat en tres dècades dels sis milions als vuit i anem cap als deu. Què tenen de positiu i negatiu aquestes xifres?

La demografia canvia fins al punt que és possible que quan s'acabi aquest segle la Xina hagi passat de ser el país més poblat del món al tercer, superat per l’Índia i per Nigèria. Durant un mil·lenni Europa ha exportat població a la resta del món. I ara ha canviat i la magnitud és estratosfèrica. El nostre país té més tradició que altres de rebre immigració, fa més segles que la rebem. I davant d’això, què hem de fer? Doncs polítiques educatives, laborals, d’habitatge i en l'àmbit de l'esport. És així com hem de fer-hi front. 

Està preocupat pel català? Encara és partidari que el castellà sigui oficial en una República Catalana?

Sempre em preocupa el català. Ara i fa deu anys. Aquest Govern ha fet més feina en dos anys que els que l’han precedit en unes quantes dècades. Ha multiplicat el nombre de pel·lícules i de productes audiovisuals que es poden veure i escoltar en la nostra llengua. Hem impulsat l'àmbit de la cultura, fet créixer de manera extraordinària el pressupost i hem posat recursos per la producció en l'àmbit del cinema. Pel·lícules fetes a Catalunya han anat a Hollywood a disputar els Oscars. En el tema de l’oficialitat o no, cal dir que l'oficialitat no resol la qüestió de l'ús social. El nostre país té una realitat davant de la qual nosaltres, no només per interès o necessitat sinó també per voluntat, volem ser acollidors i integradors. No volem que ningú perdi drets, volem que tothom en guanyi i sobretot que en guanyi qui menys en té. I en aquest cas són els catalanoparlants, cosa que em sembla compatible amb l'oficialitat del castellà. Però sempre que el català, llengua pròpia del país, sigui prioritària a l'administració, vehicular de l'ensenyament, i d'ús social en activitats culturals i esportives. 

"Aquest Govern ha fet més feina pel català en dos anys que els que l’han precedit en unes quantes dècades"

Hi ha un conflicte a les presons arran d’un assassinat d’una treballadora a Mas d’Enric. Fins a quin punt li preocupa el desgast del Govern i que s'aboni un punitivisme que qüestioni el model penitenciari?

Crec que cal agrair al Govern la feina i crec que cal explicar-la més. El nostre model ha garantit des de fa molt de temps que hi hagi menys reincidència en sortir, més del que ho ha fet en altres països o a Espanya. I amb ERC a la conselleria, el nivell de reincidència després de passar per la presó encara s’ha dividit per dos. L’objectiu és acabar amb la delinqüència, i allò que més ajuda és que aquells que han delinquit alguna vegada no ho tornin a fer. La multireincidència abans de passar per la presó és responsabilitat de l'aplicació que fan els jutges del codi penal. Els Mossos i les presons fan la seva feina, abans i després. 

El seu pas per la presó i contacte amb els que hi treballen ha condicionat la seva mirada? 

Estic convençut que la immensa majoria de funcionaris i treballadors estan convençuts que el model penitenciari de Catalunya és bo. Aquests dies he tingut l'oportunitat de tornar-ne a parlar amb molts d’ells. Clar que a més a més volen alguna altra cosa, d’acord. Estic segur que els que protesten no representen a la majoria i ho puc constatar veient-los les cares, perquè molts sé qui són. Volem la màxima seguretat per a tothom, i per això hem posat més recursos i estem disposats a fer que els treballadors es quedin de manera fixa. Així ho preveien els pressupostos que, malauradament, Junts i els comuns han tombat. Ens tindran al seu costat i si alguna vegada han cregut que no hi érem prou, demano excuses. 

"La immensa majoria de funcionaris i treballadors estan convençuts que el model penitenciari de Catalunya és bo"

Fa vuit anys que ERC està al capdavant d’Agricultura. Podien gestionar millor la sequera? 

L'actual sequera ha durat més del doble de temps que l'última gran sequera i, en canvi, les restriccions han trigat més del doble de temps a arribar. Si ha passat això vol dir que hem fet moltes coses abans. És evident que ens queden moltes coses per fer, però excel·lim en algunes qüestions com els cicles tancats de l’aigua o la regeneració i ho hem de saber fer valdre. Som un referent en la gestió de l’aigua en un context molt i molt difícil, perquè si no plou, no plou. També hem fet feina en la modernització dels canals de rec. En tenim un de molt important, el canal d’Urgell, que rega 73.000 hectàrees i va ser la inversió més gran a Catalunya el segle XIX, una gran obra d’enginyeria. Els pagesos que s'hi guanyen la vida mereixen tenir suport per modernitzar el rec i estalviar molta aigua que podríem destinar a altres activitats, prioritàriament allà en activitats industrials, del turisme o dels serveis. Com mereixen més aigua també les Terres de l’Ebre. És a dir, més que portar aigua d’un lloc a l’altre hem de portar activitat econòmica on n’hi ha. 
 

Algunes d'aquestes terres fan esforços molt rellevants a l'hora d’aportar al conjunt del país, per exemple energia. La Terra Alta produeix una quarta part de la renovable del país, potser no els podem demanar gaire més. I la Ribera d'Ebre ja ha aportat centrals nuclears i hem d’expressar-los el nostre agraïment. En canvi, els plans de transició nuclear a vegades els hem defensat en solitari. Per tant, la gent de la Ribera d’Ebre, la Terra Alta i l’Urgell en el sentit ampli han de saber que ens tenen al seu costat i el Govern segur, segur, segur que s'hi comprometrà. I jo també.

Les mobilitzacions dels pagesos -i l'acord no executat per canviar el nom d'Acció Climàtica - han qüestionat l'aposta per ajuntar Medi Ambient, Agricultura i Energia. Calen dues conselleries?

Segur que tots els sectors volen un departament específic i no els falten arguments. Al mateix temps, a vegades agrupar és útil i permet ajudar. Jo estic d'acord que el departament es digui d'Agricultura, Ramaderia i Pesca. Sí, del tot. No m'incomoda. Jo vinc de pagès com la immensa majoria de la gent i a mi no m'incomoda que s’ho digui i que, a més, hi afegim Acció Climàtica o el que pertoqui. D’altra banda, sovint pagesos i ecologistes haurien de ser conscients que estan més en el mateix vaixell del que pensen o els volen fer creure. Hi ha molta més diversitat ecològica, molta més, en un paisatge mosaic de boscos, pastura i conreus que no pas en un bosc de pi blanc que, a més, es crema periòdicament.

"Pagesos i ecologistes haurien de ser conscients que estan més en el mateix vaixell dels que pensen o els volen fer creure"

Volem un país divers en tots els sentits. Des d’una perspectiva ambiental, però també perquè fixa millor la població al territori donant oportunitats als que hi viuen. No hi ha turistes que passegin per boscos de pi blanc i, en canvi, n’hi ha al Priorat, que és referent en aquest paisatge mosaic i que fins i tot s’ha plantejat com a patrimoni de la humanitat. Tot el que hi ha darrere és riquesa pel nostre país i ho hem de batallar.

Reivindiquen que hi ha més mestres que mai, i és cert. Però les dades de l’informe PISA no van ser bones. El problema és el model, són els alumnes o és l’exigència al professorat?

Hi intervenen molts aspectes, segur. Un d'ells és que hi ha països que prioritzen treure bona nota en l'informe a Pisa, i ensenyar el que s’hi examina. L’escola ha d’ensenyar moltes coses, també les que s'examinen en l'informe PISA com ara matemàtiques i llengua. Necessitem una societat més conscient de la importància de l’escola i de la feina que s’hi fa. La comunitat educativa s’ha de sentir més reconeguda i acompanyada. A vegades exigim a l’escola fer allò que altres no volen fer. Un cas: una nena de vuit anys que en la seva classe de 25 companys n'hi ha 21 amb mòbil. Amb vuit anys! Em sembla una mica excessiu. Potser seria millor que dediquessin el seu temps a jugar a futbol o a fer alguna activitat. A vegades aquestes famílies que compren un mòbil als seus fills exigeixen a l’escola que els hi prohibeixi els mòbils als seus fills. Així, és normal que a vegades alguns mestres recordin que no tot és cosa seva. Doncs sí, hi ha coses que també s'eduquen des de casa i des de les famílies

"Els mestres no són responsables de tota l’educació. Hi ha coses, com ara l’ús dels mòbils, que s'eduquen des de casa"

Ho dic perquè n’estic convençut, encara que no agradi. L’educació és feina de tots. Cadascú amb la seva proporció, però l’èxit arriba si tots ens hi posem. I necessitem una societat més ben formada, també en la salut emocional i mental per evitar situacions difícils que veiem en molts països occidentals on augmenten els trastorns. Tenim problemes en educació, però destaquem en recerca i tenim bones universitats malgrat que els falta finançament. Una manera de fer sentir el suport que hi donem és que hi hagi més mestres que mai. És un rècord que també va batre el 2016. I no és fruit de cap casualitat sinó d’una aposta sostinguda.