13
de febrer
de
2023, 13:30
Actualitzat:
14:27h
La reforma del codi penal avalada per ERC no ha servit per impedir la "criminalització" de l'1-O. En aquests termes s'ha expressat el secretari general de Junts, Jordi Turull, després de conèixer la revisió de penes del Tribunal Suprem en base a la modificació aprovada al Congrés dels Diputats, elaborada en el marc de la taula de diàleg i pensada per concretar la desjudicialització del procés. La decisió del Suprem, que manté la inhabilitació per a Oriol Junqueras, Dolors Bassa, Raül Romeva i Jordi Turull però la deixa sense vigència per a Carme Forcadell, Jordi Cuixart, Jordi Sànchez, Joaquim Forn i Josep Rull, indica que Manuel Marchena ha optat per una interpretació dura de la reforma pel que fa als protagonistes de l'1-O. Turull, un dels directament afectats, ha lamentat que a Espanya hi hagi "creuament" de poders entre el judicial i el legislatiu, i ha remarcat que res li restarà "voluntat" per culminar la independència.
"L'únic que puc dir és que l'experiència demostra que quan hi ha una petita escletxa el Suprem t'agafa tot el braç. Hagués valgut la pena que una iniciativa com aquesta no s'hagués fet al marge de tantíssima gent que hi hagi pogut estar implicada. ERC ho va fer sense comptar amb la resta. Si la idea era desjudicialitzar l'1-O, ja en veiem els resultats, i a Madrid s'està fent ostentació sobre el fet que el referèndum va ser delicte. No sabem si els altres ho sabien o no", ha reflexionat Turull en referència a la gènesi de la modificació del codi penal i del paper que hi van jugar els republicans. Junts, des del primer moment, hi va estar en contra.
En la interlocutòria, de 43 pàgines, el Suprem avisa que la reforma del codi penal deixa impune els processos de secessió sense violència. "La deslleialtat constitucional encaminada a la inobservança generalitzada de les lleis i a l'incompliment de les resolucions judicials, ja no té tractament penal", afirma la sala penal. D'altra banda, pel que fa a la malversació, el Suprem descarta aplicar la malversació atenuada -aquella sense ànim de lucre- i manté que destinar diners públics a un referèndum il·legal s'ha d'aplicar la modalitat més greu de la malversació, castigada amb fins a 12 anys de presó. La interpretació del nou delicte ja la va verbalitzar el magistrat Pablo Llarena en el cas dels exiliats: no se'ls perseguirà per sedició ni desordres greus, però sí per malversació agreujada. També queda el dubte de què passarà en el cas dels dirigents que estan pendents de judici a Catalunya, com Josep Maria Jové o Lluís Salvadó.
El posicionament del tribunal beneficia el futur polític de Rull -conseller de Territori durant l'1-O-, Forn -conseller d'Interior-, Forcadell -presidenta del Parlament durant el pols del 2017-, Sànchez -expresident de l'ANC i exsecretari general de Junts- i Cuixart -expresident d'Òmnium-, sempre que tinguessin la voluntat de tornar a la política activa. Rull és president del consell nacional de Junts; Forn ocupa una plaça a la junta directiva d'Òmnium Cultural; Forcadell no té cap responsabilitat institucional; Sànchez, des del juny, ja no és el número dos de Junts tot i que forma part dels dirigents rellevants del partit; i Cuixart s'ha apartat de primera fila per propiciar un relleu de lideratges en l'independentisme i facilitar un retorn a la unitat.
"L'únic que puc dir és que l'experiència demostra que quan hi ha una petita escletxa el Suprem t'agafa tot el braç. Hagués valgut la pena que una iniciativa com aquesta no s'hagués fet al marge de tantíssima gent que hi hagi pogut estar implicada. ERC ho va fer sense comptar amb la resta. Si la idea era desjudicialitzar l'1-O, ja en veiem els resultats, i a Madrid s'està fent ostentació sobre el fet que el referèndum va ser delicte. No sabem si els altres ho sabien o no", ha reflexionat Turull en referència a la gènesi de la modificació del codi penal i del paper que hi van jugar els republicans. Junts, des del primer moment, hi va estar en contra.
En la interlocutòria, de 43 pàgines, el Suprem avisa que la reforma del codi penal deixa impune els processos de secessió sense violència. "La deslleialtat constitucional encaminada a la inobservança generalitzada de les lleis i a l'incompliment de les resolucions judicials, ja no té tractament penal", afirma la sala penal. D'altra banda, pel que fa a la malversació, el Suprem descarta aplicar la malversació atenuada -aquella sense ànim de lucre- i manté que destinar diners públics a un referèndum il·legal s'ha d'aplicar la modalitat més greu de la malversació, castigada amb fins a 12 anys de presó. La interpretació del nou delicte ja la va verbalitzar el magistrat Pablo Llarena en el cas dels exiliats: no se'ls perseguirà per sedició ni desordres greus, però sí per malversació agreujada. També queda el dubte de què passarà en el cas dels dirigents que estan pendents de judici a Catalunya, com Josep Maria Jové o Lluís Salvadó.
El posicionament del tribunal beneficia el futur polític de Rull -conseller de Territori durant l'1-O-, Forn -conseller d'Interior-, Forcadell -presidenta del Parlament durant el pols del 2017-, Sànchez -expresident de l'ANC i exsecretari general de Junts- i Cuixart -expresident d'Òmnium-, sempre que tinguessin la voluntat de tornar a la política activa. Rull és president del consell nacional de Junts; Forn ocupa una plaça a la junta directiva d'Òmnium Cultural; Forcadell no té cap responsabilitat institucional; Sànchez, des del juny, ja no és el número dos de Junts tot i que forma part dels dirigents rellevants del partit; i Cuixart s'ha apartat de primera fila per propiciar un relleu de lideratges en l'independentisme i facilitar un retorn a la unitat.