L'entorn més proper de Jordi Turull sempre en destaca una qualitat específica: situar la unitat com a prioritat. Tant en el global del moviment independentista -quan era president del grup parlamentari de Junts pel Sí va travar una relació sòlida amb Marta Rovira, que n'era la portaveu i la màxima representant d'ERC- com a l'hora de gestionar les dinàmiques internes de Junts. Aquesta percepció, molt estesa entre els quadres del partit -amb els quals hi té una relació molt fluïda i, en bona part dels casos, derivada del passat primer a Convergència i després al PDECat abans de fundar Junts-, és una arma de doble tall: hi ha turullistes, alguns d'il·lustres, que arrufen el nas quan veuen què ha anat passant els últims mesos. Especialment amb la sortida del Govern -Turull mai es va pronunciar públicament a favor de quedar-s'hi, precisament perquè en privat també exhibia arguments a favor de marxar-ne, com defensava Laura Borràs sense matisos-, i ara amb la situació judicial de la líder del partit.
No és casual que aquesta setmana el secretari general es reunís amb Magda Oranich, presidenta de la comissió de garanties -organisme en el qual es determinarà el futur de Borràs quan arribi la sentència ferma per part del Tribunal Suprem-, per reclamar-li perfil baix després de dues entrevistes -al Cafè d'Idees de RTVE i aEl Suplement de Catalunya Ràdio, el cap de setmana passat; al Planta Baixa de TV3 i a l'Ara, aquesta setmana- en les quals va defensar que Borràs hauria hagut de dimitir després de ser condemnada per corrupció. No se n'ha acabat de sortir, perquè Oranich ha continuat emetent la seva opinió sense tallar-se. El futur de la presidenta suspesa del Parlament és el primer dels reptes que afronta Turull al capdavant de la maquinària de Junts, i el segon són les municipals. I, associat a aquest, la dinàmica de pactes posterior als comicis, minada de desconfiances en el camp independentista.
Els equilibris amb Borràs
Les negociacions amb la líder del partit van ser dures, duríssimes, a l'hora de confegir una llista unitària que recollís totes les sensibilitats. Quan Borràs va plantejar que el secretari d'organització fos David Torrents, cap de files a Badalona, l'entorn de Turull li va recomanar no acceptar-ho. Al final va acabar transigint i, fins i tot, va anar més enllà: quan la militància el va deixar fora de la direcció en el congrés d'Argelers -en el qual el secretari general va obtenir més vots que la presidenta-, Turull va promoure una votació específica perquè Torrents pogués ser integrat en l'executiva. Hi va haver un 40% de vot de càstig. En paraules d'un membre de la direcció, va ser el primer cop que Turull "es va allunyar dels turullistes". El secretari general tampoc va voler sang quan, en la segona fase del congrés, es podia haver tombat l'excepció per lawfare en els estatuts pensada per salvar internament Borràs en el moment que arribés una hipotètica -ara certificada- condemna pel cas de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC).
Jordi Turull i Laura Borràs, en una reunió a Brussel·les. Foto: Junts
La duresa de la sentència ha comprat temps a Borràs, perquè la durada de la pena -quatre anys i mig de presó i 13 d'inhabilitació- confirma, als seus ulls, el relat de "persecució política". Un relat que el partit ha adoptat com a propi -en aquests termes es va expressar Turull en públic i així s'està fent constar al Parlament- i que farà que no es prengui cap decisió fins que arribi la sentència ferma per part del Suprem. Això no passarà, amb tota probabilitat, fins després de l'estiu. No són poques les veus amb ascendència a Junts que detecten "por" o "massa prudència" en el secretari general en tot allò que té a veure amb Borràs. El cert, en tot cas, és que Turull mai ha estat partidari d'enfrontar-s'hi obertament o en públic, tot i que en alguns casos -com l'afer de Francesc de Dalmases, sense anar més lluny, per la intimidació a una periodista del FAQS el juliol de l'any passat- les discrepàncies eren evidents. El seu entorn sempre ha defensat, en tot cas, que s'opta per la discreció i per "evitar el soroll".
De fet, fonts del partit assenyalen que existia un "guió" per afrontar la condemna a Borràs, i que passava per un progressiu allunyament de primera fila. La rigorositat de la pena ha permès uns quants dies de finestra mediàtica per a la presidenta del partit -que ha arribat a demanar ser restituïda al Parlament tot i l'acreditació judicial de les males pràctiques-, mentre que Turull només ha fet una roda de premsa. El cas pot entrar en una nova dimensió quan la Junta Electoral Central (JEC) retiri l'escó a Borràs, o bé quan es voti la reforma plantejada pel PSC per apartar-la de la presidència. Seran dies de tensió i de defensa en públic de la líder de Junts, però també de crítiques en clau interna. La principal, com resumeix un coneixedor del debat intern: "En el millor dels casos, tindrem la presidència un altre cop, però desgastant-nos". Anna Erra pot ser una alternativa, però caldria el concurs d'ERC i la CUP -la unitat, per ara, està en cures intensives- i que no s'establissin majories alternatives en clau progressista. Els comuns ja s'han posicionat a favor d'un pacte entre ells, els republicans, els anticapitalistes i el PSC.
Municipals i pactes, combinació delicada
L'adjunt a Turull, David Saldoni, porta mesos pentinant el territori per presentar el màxim nombre possible de candidatures a les eleccions municipals. Ja n'hi ha preparades 600, tot i que s'espera arribar a les 800 a través de la coalició Compromís Municipal, que aplega més d'una vintena de partits, entre els quals no hi ha el PDECat. Es tracta dels primers comicis locals en els quals participa Junts com a partit autònom, de manera que són claus per al desplegament territorial. Un desplegament que s'ha fet amb discreció i que ha servit per acabar de sumar bona part dels alcaldes, regidors i candidats del PDECat que en el seu dia no van seguir l'estela de Carles Puigdemont. L'últim exemple ha estat el de Meritxell Roigé, alcaldessa de Tortosa, que ha arribat a un acord per presentar-se amb Junts. L'única plaça en disputa serà Mollerussa.
Les càmeres se centren en Turull i Borràs en el congrés de Junts. Foto: Junts
Però tan rellevants són els resultats electorals com la gestió posterior dels pactes, especialment en un context de fragmentació. L'enunciat -establert en la ponència política- de pactar prioritàriament amb formacions independentistes és suficientment flexible per permetre l'autonomia local i, si cal, anar a buscar el PSC. Dirigents implicats en diverses campanyes municipals sostenen que la data de caducitat de la unitat a Junts arribarà al juliol, que és quan s'han de constituir i pactar les diputacions. "Com assumirà Borràs que es reediti el pacte amb el PSC a la Diputació de Barcelona? O que Xavier Trias acordi amb Jaume Collboni una via per arribar a l'alcaldia?", es pregunta aquest dirigent consultat. Sobre les trobades entre Trias i els socialistes s'especula molt en cercles interns, tenint en compte que el candidat té total llibertat.
Entre el futur de Borràs i els pactes post-electorals, Turull haurà de continuar exercint de marmessor de la unitat interna. De moment avala els passos de la presidenta -va donar personalment el vist-i-plau a l'escrit presentat per Aurora Madaula i Jaume Alonso-Cuevillaspresentat davant la cambra catalana, que no va passar per l'executiva- a l'espera dels propers passos. La prioritat: pau abans de les municipals per no pertorbar les expectatives a l'alça a Barcelona i la necessitat de mantenir els feus per passar per davant d'ERC arreu del país. L'endemà de les eleccions, però, la balança dels equilibris tornarà al centre de la funció.