27
de març
de
2024, 17:54
Actualitzat:
17:54h
- El DAFO del 12‑M: com hi arriben els partits?
- Puigdemont podrà ser candidat i tornar per al ple d'investidura?
- Qui guanya i qui perd amb l'avançament d'eleccions a Catalunya?
- Qui guanyarà les eleccions? Això diuen totes les enquestes per al Parlament
Per primer cop des de la restauració de la Generalitat, l'extrema dreta té presència a les institucions catalanes. Vox va obtenir 11 diputats en les eleccions del 2021. A les municipals del maig, va sumar 124 regidors (2 a Barcelona). Això suposa pel partit de Santiago Abascal una plataforma per incidir en la política catalana i lluitar per continuar sent presents. Ignacio Garriga tornarà a ser el cap de cartell del partit ultra.
En aquesta legislatura, Vox no ha aconseguit superar el marc estret d'un discurs apocalíptic en el qual els insults han estat el denominador comú de moltes de les seves intervencions. A diferència del que passa en altres territoris, no governa enlloc i això li permet evitar el desgast de la gestió. Tot i així, la gestió no és el seu fort. Ni tan sols la gestió de les diferències internes. L'octubre del 2022, Vox va perdre un diputat, Antonio Gallego, després d'un xoc amb Ignacio Garriga. Gallego, procedent del PP, va passar al grup mixt. Aquestes són les debilitats, amenaces, fortaleses i oportunitats del partit de cara al 12-M.
Debilitat: el desgast de no governar
Vox arrossega una debilitat que a Catalunya és molt més feixuga que en altres territoris. En un país on el PP sempre ha estat una força minoritària, el partit de Santiago Abascal troba sempre tancades les portes a sumar aliances per conformar majories o ser determinant. La formació resta en un extrem del ventall polític i si no es produeix un escenari de fragmentació encara més acusada, no té cap via per incidir realment en les polítiques públiques.
Amenaça: un PP en ascens
Les eleccions del 2021 es van produir en un moment d'ascens de Vox. El context li era favorable com desfavorable li era al Partit Popular, erosionat per l'impacte dels casos de corrupció i els problemes interns de lideratge. El 23-J, es va dibuixar una clara tendència inversa: mentre el PP passava de 89 a 137 escons al Congrés (48 més), Vox baixava de 52 a 33 (19 menys). I no hi ha la sensació que l'entrada del partit ultra en els governs valencià i extremeny hagi aportat de moment un impuls a l'alça dels d'Abascal. A més, el PP ha resolt finalment la incògnita sobre el seu candidat, que tornarà a ser Alejandro Fernández, un perfil de l'ala dura. Una amenaça nova serà també la presència d'Aliança Catalana, marca nova que, si s'ubica dins del camp sobiranista, pels seus plantejaments xenòfobs i islamòfobs, pot prendre aire a Vox en alguns territoris.
Fortalesa: presència institucional
Amb tot, aquesta vegada els candidats de Vox podran fer campanya electoral amb tot el que suposa ser una força parlamentària. Disposen d'un grup propi al Parlament, un fet que no s'havia produït en els darrers 44 anys, des de les primeres eleccions catalanes, el 1980. I la seva presència en el territori és un fet des de les darreres eleccions municipals. Altra cosa serà la dificultat d'incrementar una presència nodrida que, amb 10 escons, no serà fàcil de superar. El fet que el partit s'hagi situat expressament en una oposició frontal no només al Govern sinó a la mateixa institucionalitat catalana en bloc, inclosa l'autonomia estatutària, li ha impedit també emprar els recursos polítics (transaccions, negociació de projectes legislatius) de tota força parlamentària.