Si Carles Puigdemont compleix la seva paraula i torna a Catalunya per sotmetre's al debat d'investidura, l'estiu serà d'alta intensitat política. Si hi ha una majoria absoluta independentista disposada a votar-lo, Puigdemont ha dit que tornarà, més enllà de les maniobres judicials que hi pugui haver i que tot apunta que hi haurà, siguin del Tribunal Suprem o d'altres tribunals amb causes obertes que puguin esquitxar l'expresident o altres persones. L'escenari jurídic que envolta el possible retorn de l'expresident és complex i planteja riscos, però la seva defensa treballa per tenir tots els escenaris controlats, també el d'una hipotètica detenció quan trepitgi l'Estat.
El calendari és rellevant. Puigdemont ha de tenir en compte tant els tempos electorals com els de la tramitació de l'amnistia. Si tot encaixa, la llei hauria d'estar aprovada i en vigor a finals de maig, malgrat els intents del PP de torpedinar-la al Senat i l'ofensiva judicial d'associacions ultraconservadores. En paral·lel, les eleccions del 12 de maig situen la constitució del Parlament el 10 de juny i el termini per al primer debat d'investidura per al 25 del mateix mes. Si fracassa el primer intent, es podria tornar a intentar a mitjans d'agost, abans d'abocar-se a noves eleccions. En aquest escenari, quan s'hagi de fer el debat d'investidura, l'amnistia ja hauria d'estar en vigor i el risc de detenció seria mínim, si s'aplica correctament.
L'amenaça de Llarena
Les mirades s'han de traslladar, primer de tot, al Suprem. L'amenaça més tangible sobre Puigdemont és l'ordre nacional de detenció que manté Pablo Llarena en vigor pel delicte de malversació, en la causa de l'1-O. L'expresident té oberta la causa del referèndum i la de Tsunami Democràtic, totes dues al Suprem. Ara com ara, té immunitat i, per tant, no hi ha risc de detenció mentre continuï a Europa. Això serà així fins que assumeixi l'acta de diputat al Parlament. Serà llavors quan deixarà de ser eurodiputat i perdrà l'escut que l'ha protegit fins ara dels intents de detenció de la justícia espanyola. Quan passi, ja s'haurien de començar a notar els primers efectes de l'amnistia.
La defensa de Puigdemont té estudiats tots els escenaris, però no vol donar cap pista sobre les eines de què disposa per garantir un retorn sense riscos. La literalitat de la llei diu que, un cop entra en vigor, han de decaure totes les mesures cautelars, també les ordres de detenció, en aquelles causes que puguin beneficiar-se de l'amnistia. Si Llarena compleix la llei, l'ordre de detenció per l'1-O hauria de quedar sense efecte i Puigdemont no podria ser detingut, si més no per aquest motiu. Una altra cosa és que el jutge del Suprem busqui alguna excusa per mantenir aquesta amenaça, o bé trigui més temps del previst per tombar l'ordre de detenció, cosa que faria augmentar el risc d'un retorn.
Les escletxes amb Tsunami
L'1-O no és l'única causa que ha de tenir en compte Puigdemont. El Suprem s'ha declarat competent per investigar-lo per terrorisme en la causa de Tsunami Democràtic. Sota l'ombra de Manuel Marchena, el nom important és el de Susana Polo, instructora del procediment. Fins ara no ha fet cap moviment. No ha citat l'expresident a declarar, ni tampoc Ruben Wagensberg, també investigat. Tampoc ha dictat ordres de detenció. Ara, aquesta causa no suposa una amenaça per a Puigdemont, que té immunitat i qualsevol pas de la magistrada hauria d'anar precedit per un suplicatori al Parlament Europeu, que no es resoldria abans de les eleccions del juny.
Diverses fonts jurídiques situen la causa de Tsunami com una de les que poden posar en risc l'amnistia, per si els jutges hi troben una escletxa, ara com ara imprevisible. En tot cas, segons la llei, aquesta causa no suposaria ara una amenaça, perquè no hi poden haver mesures cautelars en forma de detencions o presons preventives, si més no mentre es decideix com s'aplica l'amnistia. Mentrestant, l'Audiència Nacional ha acceptat que dos agents ferits a Urquinaona siguin acusació particular, moviment que no es pot deslligar de l'intent de deixar la causa de Tsunami fora de l'amnistia gràcies a les lesions greus dels policies.
Un cop a Catalunya
Els partits espanyolistes intentaran torpedinar la candidatura de Puigdemont, però la llei no fixa cap requisit que l'expresident no compleixi i que li pugui impedir liderar la llista de Junts. Ja ho va fer el 2017 i el 2021 sense problemes, de fet. Com a cap de cartell, té garantit que serà diputat. Quan obtingui l'acta, perdrà la condició d'eurodiputat, i es poden plantejar dubtes sobre quin tribunal és competent per veure les seves causes (mentre no s'aplica del tot l'amnistia). Els diputats al Parlament són aforats al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, no pas al Suprem, com els eurodiputats. De tota manera, l'alt tribunal té eines per intentar que la causa continuï a Madrid.
Per ser diputat no cal tornar a Catalunya, però si Puigdemont vol ser president, ha de tornar i presentar-se al Parlament, perquè el Tribunal Constitucional (TC) no permet investidures telemàtiques. Si la llei s'aplica bé, no hauria de poder ser detingut, però no serà fins que posi un peu a l'estat espanyol que se'n veurà el blindatge davant els intents dels jutges (no només el Suprem) de boicotejar-la. En cas de detenció, la seva defensa haurà d'activar tots els mecanismes possibles per alliberar-lo, però aleshores ja estarà en mans dels jutges espanyols, que hauran culminat el seu desafiament al govern espanyol de Pedro Sánchez i hauran obviat l'esperit d'una llei aprovada al Congrés.
Les causes a Europa continuen
Quan l'any 2017 Puigdemont va marxar a l'exili, la seva defensa va preparar una estratègia jurídica que, a grans trets, s'ha anat complint i ha impedit que fos extradit a Espanya. Ni Bèlgica, ni Alemanya, ni Itàlia han compartit les tesis del Suprem, i la immunitat com a eurodiputat li ha servit de protecció davant dels intents de detenció. Malgrat l'amnistia i el possible retorn, hi ha causes judicials a Europa sobre l'abast de la immunitat que continuen obertes i que els advocats de Puigdemont continuaran batallant per reforçar la posició. De fet, Toni Comín, implicat també en aquestes causes, ja s'ha ofert per liderar la llista de Junts al Parlament Europeu i continuar exercint com a eurodiputat.
La setmana vinent, dijous, l'advocat general de la Unió Europea es posicionarà sobre un d'aquestes causes pendents. És la que fa referència a la decisió inicial d'Antonio Tajani de no reconèixer la seva condició d'eurodiputat i la seva immunitat. El Tribunal General de la Unió Europea (TGUE) li va donar la raó al Parlament Europeu, però la decisió ara és del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, i el criteri de l'advocat general acostuma a ser rellevant. A l'exili, Puigdemont ha guanyat rellevància, i una possible detenció a Catalunya tindria impacte. Sigui com sigui, el mapa jurídic del retorn de l'expresident és complex i el risc zero no existeix.