05
de març
de
2022, 15:35
Actualitzat:
15:36h
Clara Ponsatí, exconsellera d'Ensenyament i eurodiputada en representació de Junts, ha estat l'última en preguntar Carles Puigdemont en el transcurs del debat d'investidura a la presidència del Consell per la República, celebrat aquest dissabte a Canet de Rosselló (Catalunya Nord). Ponsatí, que ha intervingut telemàticament, ha preguntat a l'expresident de la Generalitat què pensava de tres qüestions protagonitzades pel Govern en tant que president de Junts: els Jocs Olímpics d'Hivern, l'actuació d'Interior contra manifestants independentistes i la resposta a la sentència judicial que imposa un 25% de castellà a les aules catalanes.
Puigdemont ha evitat respondre, perquè ha indicat que suposaria "contradir" la seva intervenció anterior, basada en superar les directrius dels partits. "No comparec com a militant de Junts", ha assenyalat el líder de la formació, que també ha recordat que no s'estava sotmetent a una investidura autonòmica. "La pregunta no és corresponent", ha indicat, al mateix temps que ha agraït la "lleialtat" de Ponsatí, amb qui comparteix escó al Parlament Europeu i que també és a l'exili des de fa quatre anys i mig.
En el seu discurs, Puigdemont ha assenyalat que el Consell és qui té "a les seves mans generar un punt d'inflexió" en el moviment independentista a través de decisions que arribin en clau de judicialització, sobretot des de les institucions europees. També ha situat la "divisió" existent com a principal origen de la "desmobilització". Davant d'això, ha indicat que la institució ha de "superar" els partits -malgrat que els considera "imprescindibles" de cara al procés- i reduir-ne la "dependència".
La relació amb els partits, ha dit, "no ha funcionat", de manera que ja s'ha de canviar. Dues membres de l'assemblea de representants li han preguntat sobre la conveniència que continuï sent president de Junts, càrrec més institucional que executiu. Ara, en aquesta nova etapa, ha indicat que els partits ja no seran "art i part". En el debat sobre el reglament per ser president del Consell, Puigdemont ja va defensar que podia ser líder de Junts i, al mateix temps, dirigir la institució republicana. Si hi ha alguna "col·lisió" entre el seu partit i l'estructura del Consell, s'ha compromès a triar aquesta última.
"Cal una cadena de desbordaments democràtics", ha remarcat Puigdemont, que veu "acreditat" que Espanya no té "cap projecte en positiu" per a Catalunya i que la taula de diàleg no surt d'una estratègia "definida". "Els seus objectius no formen part del que ens va portar a l'1-O", ha reflexionat el dirigent independentista. La negociació, ha sostingut, és l'Estat qui s'esforça per convertir-la en "impossible". Davant d'això hi ha situat el Preparem-nos, el document estratègic del Consell, i ha indicat que la institució ha de dedicar-se a aplicar el full de ruta dels "independentistes", no del "partits independentistes". "Els partits han investit un Govern, però han estat incapaços de crear les condicions per dur a terme aquesta estratègia. Hem de superar l'acord entre els partits, n'hem de reduir la dependència", ha assenyalat. "Els Consell ha de prendre la iniciativa sense esperar el consens entre formacions polítiques", ha indicat.
Puigdemont ha recordat que és la "segona investidura" a la qual se sotmet per presidir una institució. La primera va ser en un Parlament "autonòmic", l'any 2016, i aquest dissabte davant d'una "institució republicana". Pel que fa al context en què haurà d'exercir el "mandat" com a líder del Consell, ha recordat que enguany se celebra el cinquè aniversari de l'1-O. "Les decisions van ser legals i legítimes", ha apuntat, en referència a la declaració d'independència del 2017. "És una oportunitat perquè el Consell lideri el debat sobre el referèndum i el 27-O, i com se'n recull el testimoni. Es produeix en un context de divisió i desmobilització", ha admès l'expresident.
La divisió, ha dit, és la causant de la desmobilització. "El Consell és esperança i avantguarda", ha apuntat el líder de Junts, que ha donat per fet que hi haurà més "repressió". "S'han aturat algunes coses en el moviment independentista, però contra el moviment independentista no s'ha aturat res", ha remarcat. Com que no hi ha proposta "concreta" de les institucions autonòmiques per "culminar" la independència, ha remarcat que no hi ha cap "full de ruta creïble". "En aquest temps que ve, es poden produir punts d'inflexió en la repressió que pugui comportar canvis polítics. Si algú té o tindrà a les seves mans generar un punt d'inflexió, aquest és el Consell", ha ressaltat.
"No perdem de vista aquest context", ha apuntat Puigdemont. El programa de govern dels propers anys, ha assenyalat, té tres punts: reforçament -sobretot de l'equip tècnic-, d'impuls i de desplegament. S'ha de "superar", ha dit, el moment en què l'estructura estigui protagonitzada pels partits. "Vull fer un equip de govern amb carteres concretes perquè siguin assumides per responsables amb les habilitats per cada àmbit de treball", ha ressaltat el dirigent independentista.
L'expresident de la Generalitat ha expressat solidaritat amb les víctimes de la guerra "cruenta" a Ucraïna, i n'ha defensat tant la independència com la llibertat. També ha tingut un record per a Miquel Strubell, fundador de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), que ha mort en les últimes hores. "Va ser una persona de país", ha ressaltat Puigdemont. També en el torn d'agraïments, el líder de Junts ha elogiat la tasca dels inscrits al Consell, i també als membres de la cúpula fundacional. En aquest sentit, ha tingut paraules per a Toni Comín, vicepresident de l'organització. "No us podeu imaginar algunes de les dificultats que hem passat", ha apuntat Puigdemont, que ha definit Comín com a "biga mestra". "Ens ha aguantat a tots, i també l'hem aguantat tots a ell. No seríem aquí sense ell", ha assenyalat el dirigent independentista.
Romà, candidat alternatiu, proposa una moneda pròpia
L'encarregat d'obrir el debat ha estat Joan Ramon Romà, que va obtenir els avals suficients per disputar la presidència a Puigdemont. Amb un discurs de poc més de deu minuts, Romà ha reclamat preparar el "control del territori" per tal de "culminar" la independència. Això passa, a banda, per recollir bé les xifres dels actius i passius a l'hora de negociar amb l'Estat. Preguntat pels representants sobre la convocatòria d'una assemblea "constituent", ha apuntat que no té "cap dificultat" per fer-ho, però ha admès les complicacions per "fer complir" el que se'n derivi de manera legal.
Qüestionat sobre per què s'ha presentat tenint en compte que -segons una de les representants- Puigdemont va ser destituït pel 155 i encara té condició de "legítim", Gomà ha ressaltat que el lideratge del Consell no és "vitalici" ni "monàrquic". S'ha posat a disposició, això sí, de formar part la nova cúpula de l'organisme, que Puigdemont haurà de posar en marxa al llarg dels propers dies. En el torn de rèplica, Romà també ha indicat que a Espanya "no hi ha democràcia" i que, per tant, a la Generalitat tampoc. "Hi mana una partitocràcia", ha dit. Entres les propostes, el candidat ha defensat la possibilitat d'emetre una moneda pròpia.
Sense acord per reformular el Consell
El Consell per la República estava inclòs en el pacte entre Junts i ERC que va permetre la investidura de Quim Torra -maig del 2018-, però no es va poder posar en marxa fins al cap de mig any. L'empresonament, de nou, de bona part dels dirigents governamentals de l'1-O i la detenció de Puigdemont a Alemanya, que el van dur a estar mesos al país germànic fins que va poder tornar a Brussel·les amb l'extradició per rebel·lió tombada pel tribunal d'Schleswig-Holstein, van endarrerir els terminis. L'organisme, que beu del mandat de l'1-O, s'havia de reformular aprofitant la nova legislatura, però les reunions de la cúpula independentista no han portat cap acord.
Aquestes reunions, avançades per NacióDigital l'octubre de l'any passat, han servit per elaborar un diagnòstic de tots els efectes de la tardor del 2017 i també per calibrar quins han de ser els propers passos del procés. Tanmateix, al llarg de les últimes setmanes s'ha certificat que l'entesa era complicada, també perquè no hi ha hagut acord per reformular el Consell. ERC recela de l'organisme, perquè insisteixen que és Pere Aragonès, com a president de la Generalitat, qui ha de liderar l'estratègia. Des de Brussel·les, en tot cas, remarquen que no és una qüestió de lideratges ni de composició -hi ha Junts, Poble Lliure, Acció per la República, l'ANC i Òmnium, però amb una presència minvada d'ERC i no orgànica de la CUP-, sinó d'entendre's amb el full de ruta. I el Consell en té un de propi, el Preparem-nos, que aposta per preparat el nou "embat".
Puigdemont ha evitat respondre, perquè ha indicat que suposaria "contradir" la seva intervenció anterior, basada en superar les directrius dels partits. "No comparec com a militant de Junts", ha assenyalat el líder de la formació, que també ha recordat que no s'estava sotmetent a una investidura autonòmica. "La pregunta no és corresponent", ha indicat, al mateix temps que ha agraït la "lleialtat" de Ponsatí, amb qui comparteix escó al Parlament Europeu i que també és a l'exili des de fa quatre anys i mig.
En el seu discurs, Puigdemont ha assenyalat que el Consell és qui té "a les seves mans generar un punt d'inflexió" en el moviment independentista a través de decisions que arribin en clau de judicialització, sobretot des de les institucions europees. També ha situat la "divisió" existent com a principal origen de la "desmobilització". Davant d'això, ha indicat que la institució ha de "superar" els partits -malgrat que els considera "imprescindibles" de cara al procés- i reduir-ne la "dependència".
La relació amb els partits, ha dit, "no ha funcionat", de manera que ja s'ha de canviar. Dues membres de l'assemblea de representants li han preguntat sobre la conveniència que continuï sent president de Junts, càrrec més institucional que executiu. Ara, en aquesta nova etapa, ha indicat que els partits ja no seran "art i part". En el debat sobre el reglament per ser president del Consell, Puigdemont ja va defensar que podia ser líder de Junts i, al mateix temps, dirigir la institució republicana. Si hi ha alguna "col·lisió" entre el seu partit i l'estructura del Consell, s'ha compromès a triar aquesta última.
"Cal una cadena de desbordaments democràtics", ha remarcat Puigdemont, que veu "acreditat" que Espanya no té "cap projecte en positiu" per a Catalunya i que la taula de diàleg no surt d'una estratègia "definida". "Els seus objectius no formen part del que ens va portar a l'1-O", ha reflexionat el dirigent independentista. La negociació, ha sostingut, és l'Estat qui s'esforça per convertir-la en "impossible". Davant d'això hi ha situat el Preparem-nos, el document estratègic del Consell, i ha indicat que la institució ha de dedicar-se a aplicar el full de ruta dels "independentistes", no del "partits independentistes". "Els partits han investit un Govern, però han estat incapaços de crear les condicions per dur a terme aquesta estratègia. Hem de superar l'acord entre els partits, n'hem de reduir la dependència", ha assenyalat. "Els Consell ha de prendre la iniciativa sense esperar el consens entre formacions polítiques", ha indicat.
Puigdemont ha recordat que és la "segona investidura" a la qual se sotmet per presidir una institució. La primera va ser en un Parlament "autonòmic", l'any 2016, i aquest dissabte davant d'una "institució republicana". Pel que fa al context en què haurà d'exercir el "mandat" com a líder del Consell, ha recordat que enguany se celebra el cinquè aniversari de l'1-O. "Les decisions van ser legals i legítimes", ha apuntat, en referència a la declaració d'independència del 2017. "És una oportunitat perquè el Consell lideri el debat sobre el referèndum i el 27-O, i com se'n recull el testimoni. Es produeix en un context de divisió i desmobilització", ha admès l'expresident.
La divisió, ha dit, és la causant de la desmobilització. "El Consell és esperança i avantguarda", ha apuntat el líder de Junts, que ha donat per fet que hi haurà més "repressió". "S'han aturat algunes coses en el moviment independentista, però contra el moviment independentista no s'ha aturat res", ha remarcat. Com que no hi ha proposta "concreta" de les institucions autonòmiques per "culminar" la independència, ha remarcat que no hi ha cap "full de ruta creïble". "En aquest temps que ve, es poden produir punts d'inflexió en la repressió que pugui comportar canvis polítics. Si algú té o tindrà a les seves mans generar un punt d'inflexió, aquest és el Consell", ha ressaltat.
"No perdem de vista aquest context", ha apuntat Puigdemont. El programa de govern dels propers anys, ha assenyalat, té tres punts: reforçament -sobretot de l'equip tècnic-, d'impuls i de desplegament. S'ha de "superar", ha dit, el moment en què l'estructura estigui protagonitzada pels partits. "Vull fer un equip de govern amb carteres concretes perquè siguin assumides per responsables amb les habilitats per cada àmbit de treball", ha ressaltat el dirigent independentista.
L'expresident de la Generalitat ha expressat solidaritat amb les víctimes de la guerra "cruenta" a Ucraïna, i n'ha defensat tant la independència com la llibertat. També ha tingut un record per a Miquel Strubell, fundador de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), que ha mort en les últimes hores. "Va ser una persona de país", ha ressaltat Puigdemont. També en el torn d'agraïments, el líder de Junts ha elogiat la tasca dels inscrits al Consell, i també als membres de la cúpula fundacional. En aquest sentit, ha tingut paraules per a Toni Comín, vicepresident de l'organització. "No us podeu imaginar algunes de les dificultats que hem passat", ha apuntat Puigdemont, que ha definit Comín com a "biga mestra". "Ens ha aguantat a tots, i també l'hem aguantat tots a ell. No seríem aquí sense ell", ha assenyalat el dirigent independentista.
Romà, candidat alternatiu, proposa una moneda pròpia
L'encarregat d'obrir el debat ha estat Joan Ramon Romà, que va obtenir els avals suficients per disputar la presidència a Puigdemont. Amb un discurs de poc més de deu minuts, Romà ha reclamat preparar el "control del territori" per tal de "culminar" la independència. Això passa, a banda, per recollir bé les xifres dels actius i passius a l'hora de negociar amb l'Estat. Preguntat pels representants sobre la convocatòria d'una assemblea "constituent", ha apuntat que no té "cap dificultat" per fer-ho, però ha admès les complicacions per "fer complir" el que se'n derivi de manera legal.
Qüestionat sobre per què s'ha presentat tenint en compte que -segons una de les representants- Puigdemont va ser destituït pel 155 i encara té condició de "legítim", Gomà ha ressaltat que el lideratge del Consell no és "vitalici" ni "monàrquic". S'ha posat a disposició, això sí, de formar part la nova cúpula de l'organisme, que Puigdemont haurà de posar en marxa al llarg dels propers dies. En el torn de rèplica, Romà també ha indicat que a Espanya "no hi ha democràcia" i que, per tant, a la Generalitat tampoc. "Hi mana una partitocràcia", ha dit. Entres les propostes, el candidat ha defensat la possibilitat d'emetre una moneda pròpia.
Sense acord per reformular el Consell
El Consell per la República estava inclòs en el pacte entre Junts i ERC que va permetre la investidura de Quim Torra -maig del 2018-, però no es va poder posar en marxa fins al cap de mig any. L'empresonament, de nou, de bona part dels dirigents governamentals de l'1-O i la detenció de Puigdemont a Alemanya, que el van dur a estar mesos al país germànic fins que va poder tornar a Brussel·les amb l'extradició per rebel·lió tombada pel tribunal d'Schleswig-Holstein, van endarrerir els terminis. L'organisme, que beu del mandat de l'1-O, s'havia de reformular aprofitant la nova legislatura, però les reunions de la cúpula independentista no han portat cap acord.
Aquestes reunions, avançades per NacióDigital l'octubre de l'any passat, han servit per elaborar un diagnòstic de tots els efectes de la tardor del 2017 i també per calibrar quins han de ser els propers passos del procés. Tanmateix, al llarg de les últimes setmanes s'ha certificat que l'entesa era complicada, també perquè no hi ha hagut acord per reformular el Consell. ERC recela de l'organisme, perquè insisteixen que és Pere Aragonès, com a president de la Generalitat, qui ha de liderar l'estratègia. Des de Brussel·les, en tot cas, remarquen que no és una qüestió de lideratges ni de composició -hi ha Junts, Poble Lliure, Acció per la República, l'ANC i Òmnium, però amb una presència minvada d'ERC i no orgànica de la CUP-, sinó d'entendre's amb el full de ruta. I el Consell en té un de propi, el Preparem-nos, que aposta per preparat el nou "embat".