29
de juny
de
2022, 12:16
Actualitzat:
21:11h
Gairebé dos milions de catalans es troben en situació de risc de pobresa o exclusió social. O el que és el mateix, més d'un de cada quatre, quasi el 26% del total. Així ho apunten les dades fetes públiques aquest dimecres de l'edició del 2021 de l'enquesta de qualitat de vida de l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat), les quals apunten concretament que pateixen aquestes penúries entre 1.957.200 i 1.965.300 catalans, en funció de si es computa segons els criteris de l'Estratègia UE 2020 o de l'Objectiu UE 2030, respectivament.
En tot cas, es tracta de dades lleugerament millors que les de l'any anterior, període en què haurien sortir de la situació de vulnerabilitat entre 36.000 i 57.000 catalans, en funció del mètode de comput. Això ocorre, en tot cas, gràcies a ajudes socials articulades arran de la pandèmia de Covid com els ERTO, ja que, si es fa el mateix càlcul, però abans de les transferències socials, la taxa de risc de pobresa s'incrementa. De fet, un 76,7% de les llars van rebre algun tipus de prestació i aquestes van fer augmentar la renda inicial de les famílies en un 43%, molt per damunt del 34% que reflectia l'anterior enquesta.
Malgrat tot, la taxa de risc de pobresa o exclusió social, anomenada taxa AROPE, segueix sent més elevada que abans de la pandèmia, ja que el 2019 se situava en el 23,6%. És una magnitud que es calcula des del 2013 i que inclou tant aquells catalans que es troben en risc de pobresa (és a dir, que perceben menys del 60% de la mediana de renda) com aquells amb privació material severa (que compleixen, com a mínim, quatre de nou condicions establertes, com incapacitat per fer càrrec a despeses imprevistes, no poder menjar carn cada dos dies o no disposar de rentadora) o amb baixa intensitat de treball (que conviuen en llars on els adults havien treballat l'any anterior menys del 20% de dies possibles).
Tal com es pot observar al primer gràfic, tant la taxa de risc de pobresa com la baixa intensitat de treball afecten ara a menys catalans, però la privació material severa s'ha incrementat. Això es deu, en bona mesura, a l'augment del preu dels combustibles, ja incipient el 2021, ja que el percentatge de persones que no podien permetre mantenir l'habitatge a temperatura adequada va disparar-se del 9% al 16%. Les privacions més habituals, però, segueixen sent la incapacitat per fer front a despeses imprevistes (33%) i la impossibilitat de fer vacances almenys una setmana (28%), així com un 13% també té retards en pagar despeses relacionades amb l'habitatge principal.
El gràfic inicial també mostra com el diferencial de dones en situació de risc de pobresa o exclusió social respecte els homes s'ha reduït a un punt i mig. Igualment, també cau del 36% al 31% en el cas dels menors d'edat i ho fa en dos punts en els de 65 anys i més, fins al 18%, mentre que augmentaria lleugerament en la població en edat laboral. Finalment, la població sense ciutadania espanyola més que duplicaria la taxa d'aquella que sí que la té, ja que més de la meitat dels primers patiria risc de pobresa o exclusió social, per bé que el percentatge ha caigut respecte l'elevadíssim 62% de l'anterior enquesta.
Un dels motius que també explica la limitada millora respecte les dades de l'anterior enquesta és el lleu descens de la mediana de la renda, malgrat que amb diferències poc significatives d'escassament 100 euros anuals. La mediana és la quantitat a partir de la qual la meitat de persones cobren més i l'altra meitat, menys, i és rellevant perquè la taxa de risc de pobresa és una mesura relativa que agrupa tots aquells que se situen per sota del 60% de la mediana. I si la mediana cau, per tant, el llindar per considerar-se en risc de pobresa també ho fa.
Igualment, és interessant analitzar l'evolució de la renda per decils, és a dir, agrupant la ciutadania en deu grups que incloguin cadascun el 10% de població ordenada de menys a més ingressos. Els grups on són més baixos incrementa la renda, segurament per les noves prestacions socials, ja que, mentre l'any passat el 10% més pobre percebia menys de 6.713 euros anuals, ara queda per sota dels 7.963 euros, mentre que el 20% més pobre eleva el sostre dels 10.650 a 11.326 euros.
En canvi, els grups intermedis retrocedeixen una mica pel que fa a la renda, sobretot aquells que es troben entre el decil 4 i el 6, és a dir, el 20% de catalans amb nivells centrals d'ingressos (cal recordar que el decil 5 és idèntic a la mediana). En canvi, per la franja alta, el 20% més ric torna a incrementar ingressos. El segon grup pel que fa a renda percebia el 2020 fins a 34.779 euros anuals i el grup més ric, per damunt d'aquesta xifra, un llindar que l'any passat va elevar-se en més de 750 euros. Des del 2013, en perspectiva, el sou màxim del 10% de catalans més pobre ha crescut escassament 1.000 euros, mentre que el sou més baix del 10% més ric s'ha elevat en 4.500.
En tot cas, es tracta de dades lleugerament millors que les de l'any anterior, període en què haurien sortir de la situació de vulnerabilitat entre 36.000 i 57.000 catalans, en funció del mètode de comput. Això ocorre, en tot cas, gràcies a ajudes socials articulades arran de la pandèmia de Covid com els ERTO, ja que, si es fa el mateix càlcul, però abans de les transferències socials, la taxa de risc de pobresa s'incrementa. De fet, un 76,7% de les llars van rebre algun tipus de prestació i aquestes van fer augmentar la renda inicial de les famílies en un 43%, molt per damunt del 34% que reflectia l'anterior enquesta.
Malgrat tot, la taxa de risc de pobresa o exclusió social, anomenada taxa AROPE, segueix sent més elevada que abans de la pandèmia, ja que el 2019 se situava en el 23,6%. És una magnitud que es calcula des del 2013 i que inclou tant aquells catalans que es troben en risc de pobresa (és a dir, que perceben menys del 60% de la mediana de renda) com aquells amb privació material severa (que compleixen, com a mínim, quatre de nou condicions establertes, com incapacitat per fer càrrec a despeses imprevistes, no poder menjar carn cada dos dies o no disposar de rentadora) o amb baixa intensitat de treball (que conviuen en llars on els adults havien treballat l'any anterior menys del 20% de dies possibles).
Tal com es pot observar al primer gràfic, tant la taxa de risc de pobresa com la baixa intensitat de treball afecten ara a menys catalans, però la privació material severa s'ha incrementat. Això es deu, en bona mesura, a l'augment del preu dels combustibles, ja incipient el 2021, ja que el percentatge de persones que no podien permetre mantenir l'habitatge a temperatura adequada va disparar-se del 9% al 16%. Les privacions més habituals, però, segueixen sent la incapacitat per fer front a despeses imprevistes (33%) i la impossibilitat de fer vacances almenys una setmana (28%), així com un 13% també té retards en pagar despeses relacionades amb l'habitatge principal.
El gràfic inicial també mostra com el diferencial de dones en situació de risc de pobresa o exclusió social respecte els homes s'ha reduït a un punt i mig. Igualment, també cau del 36% al 31% en el cas dels menors d'edat i ho fa en dos punts en els de 65 anys i més, fins al 18%, mentre que augmentaria lleugerament en la població en edat laboral. Finalment, la població sense ciutadania espanyola més que duplicaria la taxa d'aquella que sí que la té, ja que més de la meitat dels primers patiria risc de pobresa o exclusió social, per bé que el percentatge ha caigut respecte l'elevadíssim 62% de l'anterior enquesta.
Un dels motius que també explica la limitada millora respecte les dades de l'anterior enquesta és el lleu descens de la mediana de la renda, malgrat que amb diferències poc significatives d'escassament 100 euros anuals. La mediana és la quantitat a partir de la qual la meitat de persones cobren més i l'altra meitat, menys, i és rellevant perquè la taxa de risc de pobresa és una mesura relativa que agrupa tots aquells que se situen per sota del 60% de la mediana. I si la mediana cau, per tant, el llindar per considerar-se en risc de pobresa també ho fa.
Igualment, és interessant analitzar l'evolució de la renda per decils, és a dir, agrupant la ciutadania en deu grups que incloguin cadascun el 10% de població ordenada de menys a més ingressos. Els grups on són més baixos incrementa la renda, segurament per les noves prestacions socials, ja que, mentre l'any passat el 10% més pobre percebia menys de 6.713 euros anuals, ara queda per sota dels 7.963 euros, mentre que el 20% més pobre eleva el sostre dels 10.650 a 11.326 euros.
En canvi, els grups intermedis retrocedeixen una mica pel que fa a la renda, sobretot aquells que es troben entre el decil 4 i el 6, és a dir, el 20% de catalans amb nivells centrals d'ingressos (cal recordar que el decil 5 és idèntic a la mediana). En canvi, per la franja alta, el 20% més ric torna a incrementar ingressos. El segon grup pel que fa a renda percebia el 2020 fins a 34.779 euros anuals i el grup més ric, per damunt d'aquesta xifra, un llindar que l'any passat va elevar-se en més de 750 euros. Des del 2013, en perspectiva, el sou màxim del 10% de catalans més pobre ha crescut escassament 1.000 euros, mentre que el sou més baix del 10% més ric s'ha elevat en 4.500.