24
de desembre
de
2022, 09:35
Actualitzat:
9:35h
El cas de Josep Maria Jové i Lluís Salvadóarribarà a judici l'any vinent. Abans, però, la Fiscalia presentarà el seu escrit d'acusació, termòmetre per calibrar el risc d'entrada a presó dels dos dirigents d'ERC, considerats peces clau per a l'organització del referèndum. La reforma del codi penal, aprovada definitivament aquesta setmana al Senat -després de ser validada al Congrés- en plena crisi institucional, condiciona el seu futur. Tots dos estan processats, entre d'altres, pel delicte de malversació, que amb la nova legislació queda amb penes més baixes per al cas de l'1-O, que podria entrar en l'anomenada desviació irregular de pressupost, amb penes de fins a quatre anys. Fins ara, la malversació aplicada al referèndum arribava als 12 anys.
La causa contra els dos lloctinents de la consellera d'Economia durant el referèndum al costat d'Oriol Junqueras, un dels grans judicis que queda per celebrar encara pels fets de 2017, servirà de test d'estrès de la reforma penal acordada entre el PSOE i ERC. No només per veure com interpreten la Fiscalia i l'Advocacia de l'Estat, que depenen en major o menor mesura del govern espanyol, la nova legislació, sinó també per veure com el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) aplica el nou codi penal contra dos dirigents rellevants d'ERC. No es poden desvincular els canvis introduïts a la llei del procediment pels preparatius del referèndum, que afecta una trentena d'ex-alts càrrecs de la Generalitat amb penes de presó que poden ser altes.
Els escrits d'acusació arribaran previsiblement de cara al gener. Fonts consultades per Nació assenyalen que el termini de cinc dies que expirava aquesta setmana ha estat ampliat a petició de l'Advocacia de l'Estat. Les defenses també contemplen demanar més temps per presentar els seus arguments. Això, juntament amb els dies inhàbils de Nadal -del 24 de desembre al 6 de gener, d'acord amb la reforma del poder judicial que no ha tombat el TC-, situa les peticions de pena de cara a l'any que ve. Si les acusacions no fan els seus escrits d'acord amb la nova legislació, hauran d'actualitzar les peticions durant el judici oral. Malgrat els canvis en el codi penal, el risc de presó persisteix.
Per què? Jové i Salvadó estan processats per quatre delictes: malversació, revelació de secrets, prevaricació i desobediència, pel seu paper en l'organització de l'1-O. Només la malversació ha estat reformada, però no és l'únic delicte que implica presó. La revelació de secrets -delicte que l'instructor creu que els dirigents d'ERC podrien haver comès en relació amb el cens del referèndum- està castigada amb penes que poden arribar als quatre anys de presó. Els altres dos delictes no impliquen reclusió. La prevaricació es mou en una forquilla d'entre nou i quinze anys d'inhabilitació, i la desobediència arriba fins als dos anys. Els escrits d'acusació concretaran per quins delictes se'ls acusa en el judici.
En tot cas, la judicatura ha mostrat poques ganes de contribuir a la "desjudicialització" pactada pels governs espanyol i català en la darrera taula de diàleg del juliol. Ho va verbalitzar Carlos Lesmes, expresident del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), en l'obertura de l'any judicial. També ha quedat clar amb el rebuig de la Fiscalia i el Tribunal Suprem als indults als presos polítics, que finalment van ser concedits pel govern espanyol l'estiu de 2021 i que estan pendents de revisió. De fet, la interpretació que el Suprem faci de la reforma del codi penal serà determinant a l'hora de revisar les condemnes als líders de l'1-O, ara que ha caigut la sedició i s'ha retocat la malversació.
La causa contra els dos lloctinents de la consellera d'Economia durant el referèndum al costat d'Oriol Junqueras, un dels grans judicis que queda per celebrar encara pels fets de 2017, servirà de test d'estrès de la reforma penal acordada entre el PSOE i ERC. No només per veure com interpreten la Fiscalia i l'Advocacia de l'Estat, que depenen en major o menor mesura del govern espanyol, la nova legislació, sinó també per veure com el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) aplica el nou codi penal contra dos dirigents rellevants d'ERC. No es poden desvincular els canvis introduïts a la llei del procediment pels preparatius del referèndum, que afecta una trentena d'ex-alts càrrecs de la Generalitat amb penes de presó que poden ser altes.
Els escrits d'acusació arribaran previsiblement de cara al gener. Fonts consultades per Nació assenyalen que el termini de cinc dies que expirava aquesta setmana ha estat ampliat a petició de l'Advocacia de l'Estat. Les defenses també contemplen demanar més temps per presentar els seus arguments. Això, juntament amb els dies inhàbils de Nadal -del 24 de desembre al 6 de gener, d'acord amb la reforma del poder judicial que no ha tombat el TC-, situa les peticions de pena de cara a l'any que ve. Si les acusacions no fan els seus escrits d'acord amb la nova legislació, hauran d'actualitzar les peticions durant el judici oral. Malgrat els canvis en el codi penal, el risc de presó persisteix.
Per què? Jové i Salvadó estan processats per quatre delictes: malversació, revelació de secrets, prevaricació i desobediència, pel seu paper en l'organització de l'1-O. Només la malversació ha estat reformada, però no és l'únic delicte que implica presó. La revelació de secrets -delicte que l'instructor creu que els dirigents d'ERC podrien haver comès en relació amb el cens del referèndum- està castigada amb penes que poden arribar als quatre anys de presó. Els altres dos delictes no impliquen reclusió. La prevaricació es mou en una forquilla d'entre nou i quinze anys d'inhabilitació, i la desobediència arriba fins als dos anys. Els escrits d'acusació concretaran per quins delictes se'ls acusa en el judici.
Poques ganes de desjudicialitzar
Jové i Salvadó seran jutjats al TSJC juntament amb la consellera de Cultura, Natàlia Garriga, processada només per desobediència, delicte que no implica pena de presó. El tribunal encarregat de jutjar-los està format per Jesús María Barrientos, Carlos Ramos i Fernando Lacaba. Els dos primers magistrats han protagonitzat diversos judicis contra l'independentisme. Un d'ells, el de la mesa de l'1-O, va ser anul·lat fa unes setmanes per part del Tribunal Suprem per manca d'imparcialitat de Barrientos i Ramos. Les defenses podran intentar apartar-los de la causa pels preparatius de l'1-O per aquest mateix motiu, cosa que allunyaria la data del judici.En tot cas, la judicatura ha mostrat poques ganes de contribuir a la "desjudicialització" pactada pels governs espanyol i català en la darrera taula de diàleg del juliol. Ho va verbalitzar Carlos Lesmes, expresident del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), en l'obertura de l'any judicial. També ha quedat clar amb el rebuig de la Fiscalia i el Tribunal Suprem als indults als presos polítics, que finalment van ser concedits pel govern espanyol l'estiu de 2021 i que estan pendents de revisió. De fet, la interpretació que el Suprem faci de la reforma del codi penal serà determinant a l'hora de revisar les condemnes als líders de l'1-O, ara que ha caigut la sedició i s'ha retocat la malversació.