10
de febrer
de
2023, 17:15
Actualitzat:
17:15h
L'Euroregió Pirineus-Mediterrània canvia de mans. El president de la Generalitat, Pere Aragonès, n'ha assumit aquest divendres la presidència de mans de l'occitana Carole Delga en un acte celebrat a Tolosa de Llenguadoc. Després del traspàs rotatori a la seu de la regió d'Occitània, Aragonès ha invocat la voluntat de "consolidació" de l'Euroregió per als propers dos anys i la seva utilitat per "millorar la vida de la gent".
Pere Aragonès ha esmentat de nou la figura de l'expresident Pasqual Maragall com a gran impulsor del projecte de l'Euroregió. Ja amb anterioritat s'hi havia referit, al·ludint a la "visió" de l'expresident quan va abanderar la iniciativa d'una aliança entre territoris que depassés les limitacions frontereres. Maragall va ser un dels signants de l'Euroregió l'any 2004.
En la cloenda de l'acte de traspàs, Aragonès ha incidit en la urgència d'apostar per un creixement sostenible davant el repte climàtic, un dels camps d'actuació en què l'Euroregió s'està mostrant més activa. Ha subratllat la necessitat de preservar la "pluralitat lingüística", esmentant el català i l'occità. També Carole Delga s'havia referit al patrimoni lingüístic que suposen les dues llengües.
En la declaració conjunta signada pels governs català, balear i occità, es demana una estratègia macroregional que abasti el conjunt de la Mediterrània per respondre coordinadament als reptes comuns ambientals, socials, culturals i econòmics que afecten tots els territoris de la conca.
L'Euroregió reclama que l'estratègia macroregional que es desenvolupi tingui en compte la diversitat geogràfica de la Mediterrània, parant atenció al fet insular i que les Illes Balears s'han de reconèixer com a territoris de cooperació maritima. També reclamen participar activament en la implementació de l'estratègia macroregional per a fer front als reptes comuns de la Mediterrània, insistint en els àmbits de la sostenibilitat com la pèrdua de biodiversitat, les conseqüències de l'escalfament global i l'acidificació del mar.
L'Euroregió Pirineus-Mediterrània es va crear el 2004 com una organització de cooperació política entre el Govern català, el de les Illes Balears i Occitània. Amb el rang jurídic d'Agrupació Europea de Cooperació Territorial (AECT), és reconeguda com una institució de cooperació interregional d'àmbit europeu. Aplega 15 milions d'habitants, el que la fa un territori més poblat que dinou dels estats de la Unió Europea, amb 110.000 km². Té un PIB de més de 440.000 milions d'euros (en dades del 2019), similar al d'Àustria.
Des del seu inici, l'Euroregió ha volgut ser un gran espai de cooperació i desenvolupament entre els seus territoris i un pol de creixement verd i blau mitjançant la innovació i els vincles teixits entre els centres universitaris, tecnològics, culturals i econòmics. El 2021 va definir el seu full de ruta fins al 2030, amb quatre grans eixos: accelerar la transformació ecològica i energètica dels territoris per combatre les urgències climàtiques; promoure una economia circular i neutra en carboni; treballar per la inclusió i la diversitat, i situar l'Euroregió com un actor protagonista a la Mediterrània.
Han passat moltes coses des d'aquell octubre del 2004, quan va néixer l'Euroregió amb un acte amb el president català, Pasqual Maragall, i els seus homòlegs del Llenguadoc-Rosselló, Migdia Pirineus, les Illes i l'Aragó. Només dos anys després, el president aragonès, Marcelino Iglesias, es va retirar en protesta pel conflicte encetat per les obres d'art de la Franja. L'Aragó ja no ha tornat a l'Euroregió, que s'ha vist afectada per les vicissituds polítiques. Aquest divendres, comença una nova etapa amb presidència catalana.
Pere Aragonès ha esmentat de nou la figura de l'expresident Pasqual Maragall com a gran impulsor del projecte de l'Euroregió. Ja amb anterioritat s'hi havia referit, al·ludint a la "visió" de l'expresident quan va abanderar la iniciativa d'una aliança entre territoris que depassés les limitacions frontereres. Maragall va ser un dels signants de l'Euroregió l'any 2004.
En la cloenda de l'acte de traspàs, Aragonès ha incidit en la urgència d'apostar per un creixement sostenible davant el repte climàtic, un dels camps d'actuació en què l'Euroregió s'està mostrant més activa. Ha subratllat la necessitat de preservar la "pluralitat lingüística", esmentant el català i l'occità. També Carole Delga s'havia referit al patrimoni lingüístic que suposen les dues llengües.
En la declaració conjunta signada pels governs català, balear i occità, es demana una estratègia macroregional que abasti el conjunt de la Mediterrània per respondre coordinadament als reptes comuns ambientals, socials, culturals i econòmics que afecten tots els territoris de la conca.
L'Euroregió reclama que l'estratègia macroregional que es desenvolupi tingui en compte la diversitat geogràfica de la Mediterrània, parant atenció al fet insular i que les Illes Balears s'han de reconèixer com a territoris de cooperació maritima. També reclamen participar activament en la implementació de l'estratègia macroregional per a fer front als reptes comuns de la Mediterrània, insistint en els àmbits de la sostenibilitat com la pèrdua de biodiversitat, les conseqüències de l'escalfament global i l'acidificació del mar.
L'Euroregió Pirineus-Mediterrània es va crear el 2004 com una organització de cooperació política entre el Govern català, el de les Illes Balears i Occitània. Amb el rang jurídic d'Agrupació Europea de Cooperació Territorial (AECT), és reconeguda com una institució de cooperació interregional d'àmbit europeu. Aplega 15 milions d'habitants, el que la fa un territori més poblat que dinou dels estats de la Unió Europea, amb 110.000 km². Té un PIB de més de 440.000 milions d'euros (en dades del 2019), similar al d'Àustria.
Des del seu inici, l'Euroregió ha volgut ser un gran espai de cooperació i desenvolupament entre els seus territoris i un pol de creixement verd i blau mitjançant la innovació i els vincles teixits entre els centres universitaris, tecnològics, culturals i econòmics. El 2021 va definir el seu full de ruta fins al 2030, amb quatre grans eixos: accelerar la transformació ecològica i energètica dels territoris per combatre les urgències climàtiques; promoure una economia circular i neutra en carboni; treballar per la inclusió i la diversitat, i situar l'Euroregió com un actor protagonista a la Mediterrània.
Han passat moltes coses des d'aquell octubre del 2004, quan va néixer l'Euroregió amb un acte amb el president català, Pasqual Maragall, i els seus homòlegs del Llenguadoc-Rosselló, Migdia Pirineus, les Illes i l'Aragó. Només dos anys després, el president aragonès, Marcelino Iglesias, es va retirar en protesta pel conflicte encetat per les obres d'art de la Franja. L'Aragó ja no ha tornat a l'Euroregió, que s'ha vist afectada per les vicissituds polítiques. Aquest divendres, comença una nova etapa amb presidència catalana.