Tot el que volies saber de Xavier Trias i ningú t'havia explicat

Del seu passat com a pediatra escollit en unes eleccions sindicals a la família de dotze germans, passant per la seva etapa al Congrés amb Aznar com a president: consulta deu curiositats polítiques i personals del candidat de Junts a Barcelona

Xavier Trias, en un acte de precampanya.
Xavier Trias, en un acte de precampanya. | Ricard Novell
05 d'abril de 2023
Actualitzat: 13 d'abril, 14:27h

Després de la derrota del 2015 davant d'Ada Colau, tot indicava que la carrera política de Xavier Trias s'havia acabat per sempre. Només havia pogut ser alcalde durant quatre anys, i la irrupció de l'actual alcaldessa l'havia deixat en fora de joc. Vuit anys després, però, Trias lidera les enquestes i és un dels més ben posicionats per aterrar a l'Ajuntament de Barcelona. Polític de llarga trajectòria, metge de formació i de professió, estret col·laborador de Jordi Pujol i figura respectada per tots els actors sorgits de la implosió de CiU, l'exalcalde ha sabut posar en valor el pòsit que acumula per dissenyar tots els detalls de la campanya i de la candidatura.

Aquestes són les deu coses que no t'havien explicat sobre el candidat de Junts a Barcelona.

1. Una família de 12 germans

Trias, de segon cognom Vidal de Llobatera, prové d'una família acomodada de Barcelona en la qual va créixer envoltat d'11 germans més. Una d'elles, la Maria Eulàlia, es va quedar paraplègica durant un estiu a Viladrau. El seu pare va dir a la resta de germans: "A partir d'ara, ho fareu tot amb ella". Va morir el 2015 a causa d'un càncer. A casa -on vivia amb els avis materns- hi tenien dues dones de servei fixes i d'altres que acabaven d'ajudar en les tasques de la llar. En diverses entrevistes ha indicat que entre els germans hi manava el gran i que ell era el de la broma, i també ha recordat que, de petit, era el baixet de la classe. La pronuncia peculiar de les erres li va comportar algun problema a l'hora de recitar els verbs a classe de llatí.

2. Un matrimoni covat en la infància

El candidat de Junts està casat des de fa més de quatre dècades amb Puri Arraut, a qui va conèixer perquè les dues famílies eren amigues. Ella s'hi va acabar de fixar en un viatge compartit a Roma quan tenien 14 anys, i al cap d'uns anys van decidir casar-se. Van viure quatre anys a l'estranger quan van acabar la carrera, ell Medicina i ella Infermeria. Amb el pas dels anys, Arraut també es va acabar de treure Medicina. El matrimoni ja tenia quatre fills. Es van conèixer parlant en castellà, però amb la descendència s'hi han dirigit en català.

3. Un poema per casar

Trias sempre ha tingut predilecció per uns versos de Miquel Martí i Pol -un dels seus autors de referència- que diuen així: "Dona'm la mà per fer camí cap el gran llac dels somnis; dona'm la mà, hi ha un horitzó que ens crida de molt lluny". Els acostumava a repetir quan casava parelles en els seus temps de regidor. Els versos, per cert, van ser musicats per Lluís Llach.

4. El pediatra que va saltar a la política

L'exalcalde de la ciutat es va especialitzar en pediatria, disciplina que va exercir durant vuit anys a la Vall d'Hebron després de dues estades a Berna i a Gènova per un postgrau. Es va presentar a les primeres eleccions sindicals com a independent sota les sigles de Comissions Obreres. Això li va donar una perspectiva general del sistema sanitari que va acabar de reforçar com a responsable de la branca d'hospitals del Col·legi de Metges de Catalunya i, després, del Col·legi de Metges d'Espanya. L'any 1981, Josep Laporte, que el primer conseller de Salut en l'etapa de Jordi Pujol, es va posar en contacte amb ell per organitzar el sistema de salut a Catalunya. En aquell moment s'havien acabat de transferir les competències en aquest àmbit.

5. Confessor de Jordi Pujol

Amb el pas del temps, Trias va ser nomenat conseller de Salut, responsabilitat que va exercir entre el 1988 i el 1996. Aquell any, Pujol el va nomenar titular de Presidència, de manera que hi tenia accés directe. Eren habituals les escenes de sofà a Palau en què el tòtem de CiU -una federació, per cert, que va contribuir a forjar en estreta relació amb Núria de Gispert, en aquell moment a Unió, i de la qual va ser secretari general adjunt- ja enfilava els anys finals de la seva trajectòria. Paradoxalment, Trias va ser un dels qui es va pronunciar amb més duresa quan Pujol va confessar la "deixa" a l'estranger. "Ha de desaparèixer", va assenyalar el juliol del 2014. Els anys, això sí, han fet que el posicionament s'amorosís, i el torna a reivindicar.

6. La investidura d'Aznar (i la llei de partits)

Després del seu pas per Presidència, Trias va ser enviat a Madrid com a cap de files de CiU al Congrés dels Diputats, on va obtenir 15 escons en els comicis del 2000. Una xifra gens menyspreable -Laura Borràs va obtenir vuit representants en les últimes eleccions espanyoles-, però que en aquell context va tenir poc valor. José María Aznar, que quatre anys abans s'havia vist obligat a abraçar CiU amb el pacte de Majestic, va obtenir majoria absoluta i ja no necessitava socis estables per tirar endavant la legislatura. Tot i això, el grup nacionalista -amb Trias al capdavant- va votar a favor de la seva investidura. També ho va fer a favor de la controvertida llei de partits, que va acabar amb la il·legalització de Batasuna.

7. Sopars per assaltar l'alcaldia

Quan Trias va ser escollit com a cara visible de CiU per arribar a l'alcaldia de Barcelona, plaça que sempre se li havia resistit amb el PSC com a principal adversari, va demanar que li deixessin dotze anys de marge. En va acabar necessitant vuit, perquè va arribar al poder l'any 2011, ja amb Artur Mas a la Generalitat i amb els nacionalistes convertits en partit hegemònic també en clau municipal. Quina fórmula va fer servir per aterrar a la plaça Sant Jaume? Dinar i, sobretot, sopar amb múltiples representants de la societat civil, de la ciutadania i del teixit associatiu de la ciutat. Acostumava a dir que queia bé, però que no el votaven. El 2011 se'n va sortir.

8. Què passa si tens un gendre de l'Espanyol?

Com bona part dels candidats amb possibilitats d'arribar al poder, un equip de rodatge el va seguir en els mesos previs a guanyar les eleccions. Un dels fragments que van transcendir -sense el context adequat, segons l'equip de Trias- va generar una forta polèmica, perquè s'hi podia escoltar el candidat assenyalant que tenir un gendre de l'Espanyol seria una "desgràcia". L'episodi va agafar volada i l'exalcalde es va veure obligat a escriure una carta a l'aleshores president del club blanc-i-blau, Daniel Sánchez Llibre, per demanar disculpes. 

9. Doble militància simptomàtica

Quan Junts i el PDECat negociaven el futur de les dues marques, Trias era considerat un home pont per tots els actors. Va participar en reunions per destensar la situació -també ho va fer Mas- i, quan es va produir el trencament, va ser dels pocs, poquíssims, que va mantenir la doble militància, teòricament prohibida pels estatuts de les dues formacions. Amb el pas del temps, però, va acabar estripant el carnet del PDECat. Que Junts li faci costat no vol dir, en tot cas, que Trias es vulgui identificar com el candidat del partit: la marca és ell. I, si depengués del candidat, ja faria setmanes que s'hauria tancat una coalició amb els postconvergents.

10. Jugador de golf

Quan es va anunciar la cimera entre Espanya i França a Montjuïc, l'independentisme més irredempt es va citar per protestar contra la visita de Pedro Sánchez i d'Emmanuel Macron. Trias, que en aquell moment ja havia fet el pas per convertir-se en candidat a l'alcaldia, va ser un dels grans absents de la concentració. On era? Jugant a golf a Múrcia. Practicant d'aquest esport, se'l pot veure sovint en un club a les afores de Barcelona. La de Montjuïc, per cert, no va ser l'única absència destacable de Trias en l'últim trimestre: tampoc va acompanyar Laura Borràs a les portes del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) el primer dia de judici.