El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha tombat el límit de llicències als vehicles de transport amb conductor (VTC) que va impulsar l'encara alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, quan presidia l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). En una sentència feta pública aquest dijous al matí, Europa ha resolt que topar les VTC és contrari al dret europeu i que no és possible si l'únic objectiu que persegueix la mesura és garantir la viabilitat econòmica del sector dels taxis.
En aquest sentit, ha considerat que la legislació catalana, que també exigeix als VTC una autorització específica, "no està justificada per cap raó imperiosa de bé general" i va "en contra de la llibertat d'establiment" perquè restringeix l'accés lliure al mercat. Ara bé, el tribunal obre la porta a poder exigir autoritzacions addicionals "si és necessari per a la bona gestió del transport" i sempre que sigui amb "criteris objectius" i "sense arbitrarietats".
En la sentència, el TJUE ha detallat que l'exigència d'una autorització prèvia "pot considerar-se necessària per assolir els objectius de bona gestió del trànsit i de l'espai públic, així com la protecció del medi ambient". Ara bé, el tribunal ha remarcat que aquesta autorització específica ha de "basar-se en criteris no discriminatoris i coneguts prèviament" i no ha de "trepitjar-se amb els controls ja efectuats en el marc del procediment d'autorització nacional". D'aquesta manera, el tribunal ha remarcat que l'autorització específica ha de "respondre a les necessitats particulars" de l'AMB.
Així i tot, encara que el TJUE ha considerat que els objectius de bona gestió del transport, del trànsit, l'espai públic i el medi ambient poden justificar una norma per "raons imperioses d'interès públic", el tribunal ha descartat que protegir el taxi entri dins d'aquest interès general. Segons Luxemburg, garantir la viabilitat econòmica del taxi és "un motiu de caràcter purament econòmic" que no es pot encabir en aquest objectiu d'interès general.
De fet, el tribunal ha apuntat que les VTC afavoreixen assolir els objectius de bona gestió del transport, el trànsit, l'espai públic i el medi ambient, principalment perquè redueixen l'ús del vehicle privat, i ha remarcat que es podien haver adoptat "mesures menys restrictives per limitar l'impacte" de les VTC a l'àrea metropolitana de Barcelona. Per exemple, amb limitacions als serveis durant determinades franges horàries i restriccions a la circulació en determinats espais.
El cas per la norma de l'AMB que limita les VTC va arribar a la justícia després que l'empresa Prestige and Limousine, titular d'autoritzacions de serveis de VTC a la zona, impugnés davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) el reglament de les VTC al conjunt de l'AMB i demanés la seva anul·lació. Les empreses de VTC al·legaven que les limitacions i restriccions que imposa el reglament pretenen obstaculitzar l'activitat i protegir els interessos del sector del taxi. Davant els dubtes a l'hora d'analitzar el cas, el TSJC va elevar-lo amb una pregunta prejudicial al TJUE en què qüestionava si la norma que limita les autoritzacions a les VTC s'ajusta a la normativa europea de competència i sobre l'exigència de doble autorització per donar servei.