La família Rubiralta perd el poder a Celsa, que queda en mans d'un fons d'inversió

El jutge homologa el pla de reestructuració de l'empresa i considera que és "l'única alternativa viable a mitjà termini" per a la totalitat del Grup

Un operari passa per davant de barres calibrades a una planta de Celsa.
Un operari passa per davant de barres calibrades a una planta de Celsa. | ACN
Nació
04 de setembre del 2023
Actualitzat a les 14:16h
El jutge del jutjat mercantil número 2 de Barcelona ha validat el pla de reestructuració de la siderúrgica Celsa i que, per tant, els creditors en passin a ser els principals accionistes i substitueixin la família Rubiralta, que en són els actuals propietaris. A la part demandant, formada pels fons d'inversió, hi ha el Deutsch Bank i empreses com SVPSculptorCross OceanGolden Street Asset i London Branch, entre d'altres.


D'aquesta manera, el magistrat considera que deute, d'uns 3.000 milions, és superior al valor de la companyia i que la proposta dels creditors assegura la viabilitat de la companyia, ja que és "l'única alternativa viable a mitjà termini per a la totalitat del Grup Celsa".

El titular del jutjat mercantil número 2 de Barcelona també els insta a mantenir i augmentar el valor de la companyia i a conservar els seus llocs de treball. Així mateix, la sentència, que no es pot recórrer, conclou que "en una modera economia competitiva, el mercat és i ha de ser l'únic àrbitre de la supervivència econòmica". 

Durant el judici, la valoració de la companyia va ser un dels principals conflictes entre les parts després que els creditors sol·licitessin convertir 1.291 milions de deute en el 100% del capital. Durant aquestes jornades de judici, es van contraposar les anàlisis de valoració que anaven des dels 2.800 milions d'euros aproximadament que va assenyalar Lexaudit fins als 6.000 milions d'euros calculats per Lazzard, anàlisi encarregada per Celsa.

Abans del judici i en plena disputa entre els fins ara accionistes i els creditors, tant Govern com sindicats i patronals van donar suport al projecte industrial de Celsa de la família Rubiralta i va alertar sobre "l'amenaça que vulgui imposar criteris extractors del valor industrial i en detriment de tota la cadena de valor, de proveïdors i dels seus treballadors".

El titular del jutjat mercantil número afirma que no hi ha "res immoral ni reprovable" en comprar deute per sota el valor nominal. "Al contrari, és una palmària demostració de com els mercats eficients assignen extraordinàriament bé els recursos", apunta.

"En un món globalitzat, en el marc d'una moderna economia competitiva sense barreres artificials d'entrada ni atàvics proteccionismes que emmascaren privilegis injustificats, el mercat és i ha de ser l'únic àrbitre de la supervivència econòmica", afegeix el magistrat, que subratlla que si els creditors "injecten liquiditat contribueixen a l'expansió de l'economia en el seu conjunt", "No hi ha, doncs, cap censura en la seva actuació", sentencia.

En la resolució, el jutge lamenta les expressions que les parts han fet servir per desacreditar-se, com per exemple titllar de "fons oportunistes", "fons voltor" o parlar d'"expropiació dels accionistes", i afirma que "no és una descripció adequada de l'escenari en què ens trobem". Tampoc, per altra banda, aprova que s'acusés els fins ara propietaris de "mala fe i frau processal" per la interposició de diversos recursos amb l'objectiu de "protegir" la seva posició.

D'altra banda, el magistrat també cita la nova normativa concursal del nou procediment d'homologació d'un Pla de Reestructuració i assegura que ha suposat un "vertader canvi de paradigma" i "en certa manera un sisme normatiu que ha alterat profundament la posició dels participants en el joc, la tradicional correlació de forces entre els deutors i els creditors".

Aquest nou escenari, continua, fa que el deutor no pugui "obligar els seus creditors a endinsar-se en aquest laberíntic túnel en què només sobrevivien els ventatgistes" i que "en realitat té tres alternatives: o negocia els termes que li permetin les seves possibilitats econòmiques o ha de limitar-se a acceptar el designi dels seus creditors o, en últim terme, satisfà el deute", argumenta.