L'independentisme té dues velocitats: l'amnistia s'aferma mentre l'ANC invoca el tot «o res»

El darrer cicle electoral -tant les eleccions municipals com les espanyoles- van ser un termòmetre de la desafecció d'una part de les bases sobiranistes amb els partits. Una distància -quantificada en centenars de milers de vots perduts- que les forces independentistes han tastat aquest Onze de Setembre al carrer. Ha estat una Diada concorreguda a Barcelona -malgrat el descens dels mobilitzats (115.000 persones, segons la Guàrdia Urbana, i unes ambicioses 800.000 de l'ANC)- marcada per les negociacions de la investidura a l'Estat. Amb l'amnistia al centre del tauler polític, milers de manifestants -els més irreductibles de l'etapa postprocés- han tornat a ser exigents amb les formacions que tenen la clau de la governabilitat a Madrid. L'independentisme polític es debat en un equilibri gens senzill de resoldre: no defraudar els fidels del moviment civil mentre no es desaprofita l'oportunitat -potser l'última- que li ha concedit l'escrutini del 23-J.

Aquest dilluns s'ha escoltat la veu dels demanen que l'autodeterminació que no es va desplegar el 2017 no desaparegui del paisatge. L'amnistia, com a mesura de consens, només és un punt de partida. El problema per al moviment sobiranista és que cada actor, dels partits a les entitats fins als ciutadans més mobilitzats, interpreta diferent el ritme de la segona fase de la negociació amb el poder central, la que no es debatrà ara sinó durant la legislatura i que hauria de conduir, en el millor dels casos, a un referèndum pactat de difícil concreció. I aquest decalatge és el que s'ha escenificat en la Diada del 2023, amb el focus polític posat a Madrid en lloc del Govern de la Generalitat, com va passar l'any passat. Al carrer hi continua havent-hi més pressa per l'autodeterminació que als engranatges dels partits, necessitats de càlculs ara que tots els vots sobiranistes són decisius i s'han de fer valer.


En les quatre columnes de la manifestació convocada per l'ANC, amb el lema Via fora i confluència a la plaça d'Espanya -rebatejada per l'entitat com la plaça 1 d'octubre-, ha tingut reverberació la discussió per la investidura de Pedro Sánchez. Han aparegut consignes i pancartes explícitament crítiques amb l'estratègia d'ERC -"Independència o dimissió"- i menys vehements amb el viratge de Junts, ara enfocat a la negociació amb la Moncloa per treure rendiments als seus set diputats, decisius per evitar la repetició electoral. S'han escoltat xiulets a la delegació republicana -hi era Pere Aragonès, absent l'any passat, i hi ha faltat Oriol Junqueras, positiu per Covid-, mentre la delegació dels juntaires ha estat més còmoda al rovell de l'ou de la marxa, amb Laura Borràs i Jordi Turull al capdavant. Carles Puigdemont, amb públic fidel en les anteriors cites de l'ANC i avui protagonista de la política espanyola com a interlocutor rehabilitat, ha tornat a rebre escalf en les proclames.
 

Diada especialment plàcida per als membres de Junts que han participat en la manifestació convocada per l'ANC. Una situació lleugerament diferent del que s'ha trobat el president Aragonès

Informa @davidcobo_https://t.co/BrOiTheHTepic.twitter.com/vl0gfpXj6E

— NacióDigital (@naciodigital) September 11, 2023

En un ambient menys bel·ligerant que el del 2022, la presidenta de l'ANC, Dolors Feliu, ha concretat el missatge de més confrontació amb els partits que negocien amb l'Estat. Feliu ha etzibat a Junts i ERC que qualsevol pacte a Madrid "només serveix si té efectes directes" per aconseguir el salt a l'estat propi. "Això ha de quedar ben clar", ha apuntat la dirigent de l'entitat, que reclama bloquejar la investidura al Congrés si no hi ha un reconeixement de la "legitimitat" de l'1 d'octubre. "Independència o res", ha cridat. Sense gaire aplaudiments i amb pocs càntics de fons -només ha estat interrompuda pels crits de "Govern dimissió"-, Feliu ha tornat a brandar la presentació d'una "llista cívica" als pròxims comicis al Parlament si els partits no compleixen la "paraula" d'activar la DUI. "Si no saben com fer-ho, que deixin pas a altra gent i convoquin eleccions", ha reblat. Discurs que també confronta amb la formació de Puigdemont.

Mentre l'ANC alimenta en solitari un discurs que abraça la via unilateral i flirteja sense matisos amb la conformació d'un quart espai independentista que competeixi amb els partits, Òmnium ha començat a afermar la seva aposta per l'amnistia com a "primer pas" de la nova etapa de diàleg amb l'Estat. El missatge més rellevant de l'entitat aquest Onze de Setembre ha estat començar a delimitar el perímetre que ha de tenir la desjudicialització definitiva del procés: un mínim de 1.432 persones amnistiades dels 4.400 represaliats comptabilitzats en els darrers anys.
 

Protagonisme per a Dolors Feliu en els discursos de l'acte de la Diada. La presidenta de l'ANC assegura que només avalaran un pacte a l'Estat si té efectes en la independència i torna a amenaçar amb la "llista cívica"

Informa @bernatsurrocahttps://t.co/jFwwO8R2r3pic.twitter.com/oztheNJ5jr

— NacióDigital (@naciodigital) September 11, 2023

Òmnium inclou en aquesta xifra els ciutadans condemnats, jutjats o investigats en el marc de l'organització i celebració de l'1 d'octubre. Són 113 persones condemnades penalment, 17 pendents de sentència, 387 amb una causa penal oberta, 880 sancionades administrativament i 35 pendents del Tribunal de Comptes. Una llista en què no s'hi inclou l'expresidenta del Parlament -condemnada per falsedat documental i prevaricació-, per bé que Junts reclama que Borràs formi part del llistat de represaliats inclosos en l'amnistia. Per fer el salt cap a l'amnistia, Xavier Antich ha receptat a les cúpules d'ERC i Junts bastir una negociació "seriosa" i "coordinada" amb l'Estat. "Això va de guanyar", ha etzibat en l'acte matinal de l'entitat cultural. "Les entitats independentistes ens hem conjurat per cohesionar el moviment", ha recalcat a la tarda.

Però la unitat que ha reclamat Òmnium -i que també ha sol·licitat Lluís Llach en els parlaments de la tarda, advertint dels perills de la "desunió"- no acaba de conjugar-se. S'ha evidenciat al carrer en aquesta Diada i es palpa en tots els detalls de la relació entre ERC i Junts. El president de la Generalitat demanava, en el missatge institucional previ a l'Onze de Setembre, treballar "conjuntament" per fer "aprofitar" l'aritmètica al Congrés i convertir en "inevitable" l'amnistia. Un primer guany que obrís una "segona fase de negociació" durant la legislatura espanyola centrada en l'autodeterminació, que Aragonès voldria que s'articulés a partir de l'acord de claredat, de gestació lenta i sense avals parlamentaris.


Tanmateix, republicans i juntaires han continuat exhibint diferències en les últimes hores. Ara ja ni tan sols comparteixen el Govern, com en la Diada passada. Els primers aplaudeixen amb sarcasme el salt dels seus exsocis al diàleg amb el PSOE després de ridiculitzar la via pragmàtica -la consellera Laura Vilagrà, per exemple, ha reivindicay haver "desbrossat el camí" amb els indults i la derogació de la sedició- mentre els segons aplaudeix amb ironia que ara ERC aposti per un front comú a Madrid en lloc d'actuar en solitari, com recordava Turull en l'ofrena floral a Rafael Casanova. Paraules verbalitzades amb el retrovisor, que no fan preveure una coordinació entre partits. Més aviat, una competició per qui exhibeix més rèdits de la cessió dels vots a canvi de la investidura de Sánchez. 
 

La paradoxa dels partits: influents però erosionats

La manifestació de la Diada ha posat els partits independentistes davant el mirall de l'electorat més frustrat pels esdeveniments de l'últim lustre. La patacada severa en els comicis del maig i el juliol va ser un avís a crits. Una davallada especialment significativa a les eleccions espanyoles, motivada pel vot útil a Sánchez per frenar un govern de PP i Vox però també per l'abstenció d'una part de les bases. Els resultats només van quedar maquillats per l'aritmètica parlamentària. Curiosa paradoxa: ara que la reivindicacions sobiranistes tornen a ocupar les converses de la política espanyola, es constata una reculada de suports als partits independentistes a Catalunya, sintetitzat en el malestar exhibit pels sobiranistes més irredempts.
 
Tot i que les columnes que aquest dilluns han desembocat a la plaça d'Espanya no han demostrat la mateixa força que altres anys -l'ANC també pateix erosió en la capacitat de convocatòria, que nega amb les xifres-, les formacions independentistes que han de fer viable l'amnistia saben que hi ha una base de sobiranistes que els demana resultats immediats. Són els que encara no han paït la dècada de resultats infructuosos del procés, els que només accepten l'amnistia com a rèdit escadusser. Són els que volen, sobretot, un horitzó clar. Els ritmes de la política acostumen a decebre. Però sense l'art de la política no hi ha avenços. Ve una tardor de sacsejades. A Barcelona i Waterloo, on s'hauran de justificar enteses, si n'hi ha. I a Madrid, on la dreta ja veu el partit perdut i avança que farà bandera del combat als acords que el PSOE pugui signar amb l'independentisme.