Carla Dinarès: «S'ha de governar per tothom i no només pel 5% de les elits vigatanes»

Carla Dinarès és l'alcaldable cupaire a l'Ajuntament de Vic a les eleccions municipals del 28 de maig. La formació, que ha exercit d'oposició al consistori vigatà amb quatre regidors aquest mandat, torna als orígens i recupera la marca CUP Vic -fins ara Capgirem- i es presenta com "l'alternativa rupturista" per la capital d'Osona. Una candidatura que es defineix "d'esquerres, independentista, republicana, filla del moviment popular, feminista, interseccional, antifeixista, anticapitalista, ecologista, de classe, participativa i oberta, ètica i assembleària" i que vol liderar un canvi de color polític a la ciutat, feu tradicionalment convergent.

En plena campanya electoral, la CUP Vic centra els esforços a explicar el seu projecte, una proposta focalitzada en construir una ciutat "per viure-hi dignament" -lema de campanya- i que pivota al voltant de grans eixos d'actuació com l'aposta per la promoció pública d'habitatge, l'enfortiment de la cohesió social i la mediació, la municipalització dels serveis -amb "la banya posada" en la gestió de l'aigua o del Tanatori- i la mobilitat -amb l'objectiu de garantir un transport públic de qualitat-, entre altres.

Pel que fa als objectius electorals, Dinarès espera que la CUP "lideri l'alternativa" i remarca que la gran batalla a Vic aquest 28-M és que "els resultats no contemplin a cap regidor feixista". En aquesta línia, l'alcaldable cupaire s'obre a pactar amb les esquerres i respon amb contundència quan se li pregunta per les línies vermelles: "Els partits feixistes i altres que són molt de dretes".

- S'acaba un mandat en el qual Capgirem Vic ha format part de l'oposició a l'Ajuntament. Faci balanç, què creuen que han fet bé i què ha faltat?

- Aquest mandat ha estat marcat per una majoria absoluta i absolutista de Convergència, i per tant, des de Capgirem no hem pogut incidir pràcticament gens en les polítiques municipals. No hem tingut opció de fer altra cosa que fiscalitzar i denunciar l'acció de govern, i en destacaria que ho hem fet soles, perquè més enllà de la majoria convergent hi ha tres partits més a l'oposició que no ens han acompanyat. La valoració és negativa tenint en compte, també, que ha estat la legislatura de la pandèmia, que tampoc hi ha ajudat.

- Creuen que han fet una oposició constructiva?

- Sempre intentem fer oposició constructiva perquè partim de la base que, si proposes alguna cosa, és per anar a millor. A la CUP, històricament, se l'ha titllat de fomentar la cultura del no a tot, i realment no és així. Qualsevol persona que segueixi els plens, que tant de bo fos molta més gent, sabrà que tot el que hem criticat ho hem fet des d'un punt de vista polític i tècnic i amb una proposta per millorar. Som l'únic grup polític a l'oposició que hem entrat, sistemàticament, al·legacions a molts dels projectes que s'han exposat públicament. Sempre aportem propostes i alternatives, i portem un projecte polític que contrasta amb el dels que ara estan governant. A parer nostre, ERC i el PSC han fet el paper de la trista figura.
 
- Al llarg del mandat han manifestat reiteradament el seu desacord en com Junts ha gestionat la majoria absoluta.

- Fins i tot si nosaltres governéssim amb majoria absoluta, seríem les primeres a establir una sèrie de mecanismes de contrapoder per no caure en l'error d'instal·lar-se en certs rols i privilegis. Hem criticat el govern absolutista de Junts a Vic perquè la seva manera de fer i de ser no aporta una mirada col·lectiva de ciutat. No és estrany que, un partit que fa 40 anys que governa, el trobem amb espardenyes d'anar per casa. En definitiva, és necessari un canvi de govern i l'hem de liderar des de la CUP per evitar que la mala praxi s'acabi enquistant, s'ha de governar per tothom i no només pel 5% de les elits vigatanes.

- Com encara el fet d'encapçalar la candidatura de la CUP a Vic?

- Amb il·lusió i determinació. La CUP segueix uns processos assemblearis que fan que jo estigui molt lluny d'haver presentat una candidatura individual i personalista, i per tant, que es faci valdre el col·lectiu és gratificant. Estic molt agraïda per la confiança que ha dipositat en mi l'assemblea, tot i que si fos per nosaltres, no ens ordenaríem numèricament, no és el nostre sistema.

- Durant la presentació de les persones que l'acompanyaran en el camí cap al 28-M, remarcava que la CUP Vic no presenta una cap de llista sinó un col·lectiu, facin una radiografia.

- A la CUP Vic som un equip de persones amb perfils diversos i transversals, totes formen part de l'assemblea, amb una militància molt sòlida, que representen moltes cares de la nostra societat i que destinen, de forma altruista, el seu temps a les lluites socials. Garantim el canvi que necessita la ciutat.

- Parlen d'alternativa política. Ens en pot fer cinc cèntims?

- L'alternativa consisteix, en primer lloc, en assumir i reconèixer que l'administració pública s'ha de gestionar públicament, això significa que s'han de controlar tots els serveis de manera directa, s'han d'aturar les privatitzacions que hi ha en curs i s'han de revertir les que ja s'han fet. Només així podrem garantir la qualitat dels serveis, a més dels drets laborals de totes les plantilles que pengen d'aquestes empreses.

D'altra banda, necessitem uns pressupostos que reflecteixin que estem en un context de crisi global en tots els àmbits, perquè en aquests moments no s'hi està fent front, ens trobem amb un govern classista que està deixant de banda la mirada social, i en conseqüència, no està solucionant els problemes bàsics i reals de la ciutadania.

"Necessitem uns pressupostos que reflecteixin que estem en un context de crisi global en tots els àmbits"

- Quina és la clau per revertir aquestes tendències?

- Que hi hagi un canvi de govern a l'Ajuntament i que el lideri la CUP sent conscients que necessitarem suports. Amb tot, la resta de grups que històricament han format part del consistori, en un moment o altre, han actuat de crossa de Convergència o bé no han demostrat voluntat per revertir les polítiques municipals...
 
- Un dels pilars de la campanya electoral a Vic serà la seguretat. Quines accions proposen desplegar en aquesta matèria?

- Primer de tot, explicar que hi ha solucions molt diverses i que disten de fomentar un model policial amb cada vegada més presència d'agents i carrers monitorats per càmeres de videovigilància, perquè són sistemes que ataquen un problema concret i el que fa falta és anar a l'arrel. Des de la CUP suggerim més presència d'educadors a peu de carrer, desplegar polítiques antifeixistes, antiracistes i no exclusives, i sobretot, fer campanya antirumors. El tema de la seguretat està a l'ordre del dia perquè qui en parla té discursos amb una deriva racista i classista, i amb unes solucions que no aporten, se n'ha de parlar de la seguretat, però cal fer-ho des d'un vessant social.

- Per tant, proposen una solució més aviat pedagògica potenciant la cohesió social i la mediació.

- L'Ajuntament té mitjans suficients per fer-ho. Vic és una ciutat profundament segregada a tots els nivells, i qui l'ha estat governant fins ara ho ha negat sistemàticament. És impossible que hagin arribat a la solució d'un problema que no volen veure...

- La realitat és que a Vic continua havent-hi persones i col·lectius vulnerables i en situació de pobresa. Què suggereixen per revertir aquesta situació?

- Polítiques socials i feministes, i sobretot, ser conscients que com a ciutat tenim aquest problema. Per oferir mecanismes i solucions, el primer pas és dotar els pressupostos amb partides generoses per revertir la situació. Aquests diners ja hi són, però s'estan destinant a altres obres, com els 50.000 euros per la celebració del mil·lenari de l'Abadia de Montserrat o per tornar a asfaltar carrers, entre altres.

"La seguretat està a l'ordre del dia perquè qui en parla té discursos amb una deriva racista i classista"

- Les desigualtats es focalitzen en punts concrets de la ciutat. Com fem que aquests barris també formin part del municipi?

- Tenint en compte que existeixen. Tots els esforços i recursos que s'estan destinant al centre històric o a l'eixample Morató els hauríem de destinar als barris del sud, hem de redirigir la mirada. El govern actual no vol prendre consciència que Vic és una ciutat segregada, però nosaltres sí que ens som conscients, i creiem de veritat que hi ha solucions per totes les cares d'aquesta segregació.

Per posar un exemple, la ciutat està profundament dividida per barris amb personalitats cada vegada més accentuades. Invertir en polítiques d'habitatge i comprar o cedir terreny per crear parc d'habitatge públic en depèn quines zones, és una bona estratègia per començar-ho a desdibuixar. El tema és tenir voluntat política per solucionar certs problemes.
 
- En el ple de l'Ajuntament de Vic del mes d'abril s'aprovava el Pla Local d'Habitatge, el qual des de Capgirem hi donen suport, però remarquen que es va tard i que és només la casella de sortida. Per on comencem?

- Fa anys que demanem un Pla Local d'Habitatge, a tots els pressupostos, i sempre se'ns havia dit que no, fins que van arribar diners des de la Diputació. El document constata el que des de la CUP venim denunciant fa temps. A Vic, una de cada deu persones estan en risc d'exclusió residencial i, per tant, no té garantit el sostre, o que en l'últim any s'han registrat gairebé un centenar de persones sense llar.

D'entrada s'hi ha de destinar diners perquè les partides en polítiques socials que inclouen els pressupostos són una vergonya. L'Ajuntament ha de començar a promocionar habitatge públic perquè els pisos de protecció oficial que s'estan fent són, bàsicament, a costa de promotors privats, tothom vol la seva part del pastís. Un altre exemple, el jovent de la ciutat no pot emancipar-se... La llàstima és que des de les regidories pertinents es fa una defensa aferrissada del fet que les coses ja s'estan fent bé. O canviem el xip o no ho podrem tirar endavant.

"A Vic, una de cada deu persones estan en risc d'exclusió residencial i no té garantit el sostre"

- En educació, quines polítiques volen desplegar?

- En educació, l'Ajuntament té uns límits d'actuació perquè les competències estan delegades a la Generalitat. A les escoles bressol, a on el consistori sí que té influència, hi hem de destinar més recursos i estem lluitant per aixecar-ne una quarta de titularitat municipal, perquè la demanda ha augmentat i no hi ha places, el consistori ha de garantir que les públiques puguin cobrir totes les sol·licituds.

Pel que fa a la Universitat de Vic remarcar que, amb qualsevol política dirigida a la privatització i mercantilització de l'educació, ens hi trobaran en contra. L'educació ha de ser pública, gratuïta i en català.

- Pel que fa a l'urbanisme, són molt crítics amb el POUM. Per què i quines alternatives hi podem trobar?

- Aquest POUM no és el nostre plantejament urbanístic de ciutat. Al nostre entendre només té una cosa bona respecte del document que els van tombar i és que aquell preveia un creixement urbanístic desmesurat que s'ha reduït en l'actual, per tant, el nivell de destrucció del territori per ampliar la ciutat és més petit. Amb tot, és un POUM que no té en compte altres aspectes importants, per exemple, encara contempla la urbanització del Graell. Tampoc fomenta la mobilitat sostenible.

Estem en contra dels macropolígons que promociona aquest pla urbanístic perquè els metres quadrats de parcel·la de polígon disponibles a Vic ja són altíssims, a banda que aquestes zones ja no s'enfoquen a la producció pròpiament dita, sinó que s'estan convertint en centres d'oci que atrauen comerços de dins la trama urbana i que s'enfoquen a unes activitats concretes. No podem projectar ciutats segregades per usos perquè generen horaris i carrers buits que porten a la inseguretat i a la poca cohesió social.

Sembla que el POUM és intocable, però quan hi ha peticions de particulars o que generen algun tipus d'interès, es modifica el que faci falta. Per exemple, aquest document pretén deslliurar el centre històric de fer-hi qualsevol soterrani per preservar el patrimoni, però si Can Bayés necessita un pàrquing, es pot canviar.
 
- En poc temps, la ciutat assolirà els 50.000 habitants, aquest fet porta implícites una sèrie de condicions com, per exemple, una tendència al creixement urbanístic i també en serveis. Com ho enfoquen?

- Un POUM té una vigència d'uns 15 anys precisament per adaptar-se a aquestes previsions de creixement, i el de Vic ja ho té en compte. L'altre factor a comentar és si a la ciutat li interessa créixer tant, perquè des del municipalisme i la solidaritat amb els pobles veïns, aquest fet pot generar la fuga d'empreses d'aquestes localitats properes per establir-se a Vic, o que els inversors només es mirin la capital, és un peix que es mossega la cua. Des de l'Ajuntament seria interessant limitar alguns d'aquests aspectes.

"No podem projectar ciutats segregades per usos perquè generen horaris i carrers buits que porten a la inseguretat i a la poca cohesió social"

- Una de les bases innegociables de la candidatura que vostè representa és la municipalització dels serveis. Podria detallar com ho proposen fer?

- Hem de municipalitzar els serveis bàsics per garantir que tothom pugui viure dignament. Seria interessant revertir la concessió franquista d'Aigües Vic i poder-nos sumar a Onaigua, l'empresa pública del Consell Comarcal. El Tanatori és un altre dels serveis on tenim la banya posada, perquè no pot ser que morir-se valgui, mínim, 3.000 euros. Hem de garantir el dret a un enterrament digne per a tothom. Ara mateix no funciona bé cap concessió, dos exemples més: hem estat mig any sense conveni al bus urbà i tenim un Mercat Municipal oblidat, que cau a trossos, insalubre i una empresa que no està ni se l'espera.

- La tendència pel que fa a mobilitat és la pacificació de les principals artèries del nucli urbà. Vostès aposten per aquest model?

- Totalment, i diré més, apostem perquè hi hagi una volta més en el tema, ja que el criteri que s'està aplicant és treure cotxes d'una banda i posar-los a l'altra. Des de la CUP Vic defensem un canvi en el model de mobilitat de la ciutat, i per tant, que directament hi hagi molts cotxes que no surtin al carrer fomentant l'ús de la bicicleta. No fa falta que el carril bici passi per tots els carrers de la ciutat, només s'ha de garantir que hi hagi una xarxa òptima i aparcaments per a bicicletes segurs. Les campanyes han de ser de promoció i no de sanció. D'altra banda, també és important garantir un transport públic de qualitat. 

- Els darrers mesos s'han anunciat inversions i accions pel desdoblament de l'R3. Amb tot, la ciutadania tem que no es compleixin les promeses i els tempos. La reivindicació per potenciar aquesta infraestructura entra en els plans de la CUP Vic?

- Per descomptat. No pararem fins que el transport públic no sigui una alternativa real, fiable i pràctica, perquè si això no es dona també serà difícil fomentar un canvi de model de mobilitat. Crucial que els municipis osonencs actuem en clau de comarca, com un tot. El sentit de tot plegat és que l'R3 funcioni bé, com a eix vertebrador a Osona, i que totes les línies de bus s'hi adhereixin.

" No pararem fins que el transport públic no sigui una alternativa real, fiable i pràctica"

- Sequera, purins, contaminació dels aqüífers, qualitat de l'aire... Vic, i per extensió la comarca d'Osona, té molta feina. Què hi tenen a dir?

- Primer de tot ser conscients que estem en un context de crisi climàtica i energètica i que cal fomentar l'autoconsum i l'autoabastament energètic. Pel que fa a l'aigua, seria necessari tenir una empresa municipal per poder-hi incidir, i hauríem de poder influir en el model industrial per revertir la contaminació dels aqüífers i controlar les macroexplotacions que contaminen les aigües subterrànies.
 
- Compren la idea d'un canvi de model econòmic a Osona?

- Som anticapitalistes, no creiem en un model econòmic com l'actual dissenyat únicament per servir als interessos del capital, d'aquí n'emanen totes les crisis econòmiques. En clau local, el capitalisme dissenya les seves ciutats per barris i usos, perquè siguin el màxim productives possible, i per tant, poc sanes i poc cohesionades, també dissenya infraestructures per abastir les seves indústries.

- El comerç local i de proximitat va quedar tocat per la pandèmia i continua patint-ne les conseqüències.

- A la campanya de Capgirem Vic de fa quatre anys, abans de la pandèmia, ja en parlàvem i oferíem una sèrie de solucions i propostes que avui encara són vigents i més necessàries que mai. El comerç local està molt tocat, i deixant de banda el Mercat Municipal, insistim a tenir un Pla d'usos comercials que mostri en quin escenari ens trobem, que tingui en compte les voluntats polítiques, la part tècnica i que proposi actuacions d'acord amb les problemàtiques detectades. Fa un temps se'n va començar a redactar un, però no se n'ha sabut mai més res, a banda que només es focalitzava en el centre històric de la ciutat i no tenia en compte els barris. Per ajudar el comerç local hem de tenir una perspectiva de tota la ciutat treballant conjuntament amb el teixit associatiu.

Si ens hem d'avançar, suggerim la creació d'una borsa de locals buits fomentada i gestionada des del consistori, garantir que els preus no pugin, i plantejar una moratòria per les grans superfícies per evitar la fuga de comerços i de la restauració cap al polígon.

- Vic és coneguda per les seves fires i mercats, a més de ser un referent turístic per la seva riquesa patrimonial, històrica i cultural. Comparteixen aquest model de ciutat?

- El model turístic no és problemàtic perquè no s'ha menjat cap altre àmbit com passa a Barcelona o a Girona. Tot el turista que vingui a visitar Vic ha de ser benvingut i s'han de contemplar tots els tipus de turisme, la ciutat ha d'estar preparada per acollir-los. Per exemple, encara no hem aconseguit millorar l'àrea d'autocaravanes perquè històricament és un model turístic que no ha interessat. També és veritat que s'han destinat diners a campanyes per fomentar el turisme a Vic que en una llista de prioritats potser s'haurien d'haver invertit en altres temes en els quals anem coixos.

- Es defineixen, entre moltes altres coses, com una candidatura feminista. Quines polítiques de gènere volen desplegar?

- El feminisme s'ha d'entendre transversalment. D'entrada, pensar que amb una regidoria d'Igualtat ja tenim la feina feta no és el camí. Cada regidoria ha de tenir un biaix feminista i de gènere. Vic continua sent una ciutat homòfoba, classista, racista i que està lluny d'alinear-se amb els posicionaments feministes. L'Ajuntament ha de treballar per revertir-ho, fins ara no s'ha fet.
 
- Nous equipaments per la ciutat?

- De fet, ja en tenim un, el Club Patí Vic. Ara la lluita es focalitza en aconseguir que sigui l'Ajuntament qui gestioni directament l'equipament i que la ciutat aconsegueixi una segona piscina municipal. Amb tot, també comportarà una despesa descomunal, i per tant, estem intentant que ens passin els estudis econòmics. A cada ple passen milers d'euros de romanents per tapar forats i no veiem amb què pagarem les reformes.

D'altra banda, aquest hauria de ser el mandat de la solució pel Mercat Municipal, la d'una quarta escola bressol municipal i de residències i pisos tutelats per a la gent gran.

"Aquest hauria de ser el mandat de la solució pel Mercat Municipal"

- Objectius electorals.

- Que els números ens portin al fet que Convergència estigui en minoria enfront una majoria d'esquerres i que la CUP lideri l'alternativa. I per descomptat que els resultats no contemplin a cap regidor feixista, aquesta és la gran batalla.

- Pactes? Línies vermelles?

- Estem oberts al que pugui passar. Molt difícilment la CUP pugui sorprendre perquè els criteris són molts sòlids i actuem amb conseqüència. Línies vermelles? Els partits feixistes i altres que són molt de dretes.